Tot aprofitant el Saló del Còmic, es presenta l'àlbum Kobane Calling (Reservoir Books), d'un dels autors de còmic de més èxit d'Itàlia, Zerocalcare, qui ha visitat Barcelona aquests dies. Kobane Calling és una obra molt especial perquè en realitat és la crònica de dos viatges que va fer l'autor al Kurdistan, on va presenciar en directe la lluita dels kurds contra el Daesh, però també la salvatge repressió a què són sotmesos per part de l'Estat Islàmic. Kobane Calling és, sens dubte, un cant d'amor per al poble kurd i a la seva revolució, i una denúncia sense pal·liatius de la manca de solidaritat occidental amb els kurds. I, malgrat tot, un dels mèrits que té Zerocalcare és que no pretén pontificar: sap que la seva experiència és molt limitada, que la situació és molt complexa, que hi ha coses que se li escapen... Però, amb tot, constitueix un document magnífic que ens ajuda a apropar-nos a l'Orient Pròxim i que ens ajuda a entendre, també, la crisi dels refugiats.
Zerocalcare. Foto cedida per Reservoir Books.
Kobane com a mite
Kobane va esdevenir un mite: la ciutat assetjada pel Daesh, que va viure un setge duríssim, i que va ser capaç de resistir gràcies a l'heroisme dels seus homes i dones, tot i que la frontera turca, ben propera, restà barrada a la solidaritat. Zerocalcare va anar al Kurdistan impressionat per les notícies que rebia de la revolució que s'havia produït en els territoris alliberats pels combatents kurds: llibertat religiosa, convivència interètnica, respecte als drets de les dones, aposta pels drets humans... Però el viatge cap al Kurdistan va ser, abans que res, un vertiginós viatge per la guerra. A Kobane Calling hi ha moltes històries esgarrifoses: decapitacions, restes de cotxes bomba, gàbies on el Daesh ficava els caps dels seus enemics, nens orfes, mutilats, famílies separades... L'aterratge al camp de batalla, per al qui ve d'Itàlia és brutal. I també per al lector del còmic, que probablement només ha vist escenaris bèl·lics des del sofà de casa teva, mirant la televisió. Zerocalcare explica, en el llibre, la seva angoixa. Kobane Calling és un llibre amb més interrogants que respostes. Què fer davant la guerra? Com ser solidari? Com defensar-se de l'opressió? Quin és el paper dels estrangers en un conflicte així? Pot haver-hi una guerra neta?
Arreplegats
Que ningú pensi que Zerocalcare forma part d'una gran estructura subversiva de suport als nacionalistes kurds. Quan el dibuixant se'n va anar cap al Kurdistan, el moviment de solidaritat amb els nacionalistes els va passar alguns materials que havien de dur fins a les zones rebels. Entre d'altres els van donar diverses càmeres de vídeo. Les càmeres anaven retolades amb un cartellet que indicava, clarament que les destinaven "Per a Kobane". Evidentment, la patinada els va suposar un conflicte llarguíssim amb els policies turcs, que els van interrogar durament, que els van controlar en endavant... El dibuixant, tanmateix, és conscient del seu paper privilegiat: probablement el seu passaport europeu el va lliurar de maltractaments, de tortures, d'empresonaments... I, en el pitjor dels casos, Zerocalcare sap que sempre té una casa on tornar, enfront a les víctimes de la guerra, que fugen cap on poden. I en aquest context, Zerocalcare no deixa de preguntar-se per les misèries dels moviments solidaris.
Els més marginats
Zerocalcare, en aquest còmic, mostra la seva empatia amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan, el PKK, un partit progressista que es veu sotmès a una gran pressió per diverses bandes, i per les Unitats de Protecció Popular (YPG), les unitats paramilitars que protegeixen la Rojava, el Kurdistan sota domini siri, dels islamistes. Els integristes del Daesh combaten el seu pensament laïcista i feminista, i executa els seus militants si aconsegueix capturar-los. Alhora, l'Estat turc aprofita el conflicte de l'Iraq i de Síria per a combatre els nacionalistes kurds i fins i tot nega l'existència del poble kurd. I la comunitat internacional, per satisfer Turquia, acaba traint aquells que lluiten en primera línia contra els integristes del Daesh. El moviment progressista més gran de Pròxim Orient acaba essent ofegat per una combinació dels seus enemics locals i els seus aliats internacionals.
El valor de Zerocalcare
Kobane Calling expressa, de forma vívida i realista, l'experiència de Zerocalcare al Kurdistan. Una experiència que va molt més enllà del polític. Zerocalcare explica els traumes que li provoca la guerra, però també les incomoditats que sent en haver d'esmorzar llenties, o olives. Zerocalcare no pretén vendre una història d'heroisme: reconeix els problemes que li suposen el pèssim allotjament, la incomoditat dels viatges, els problemes duaners... Zerocalcare té el valor d'haver anat a una zona en guerra, però el seu còmic és molt més que la història d'un viatge arriscat: el dibuixant té el valor de dubtar d'allò que li expliquen, té el valor de qüestionar-se els temes més incòmodes... I de plantejar al lector els seus interrogants, sense cap intent de vendre-li grans certeses. Però, sobretot, Kobane calling és un còmic que vol transmetre un gran amor pels herois oblidats del Kurdistan, aquells homes que no es resignen a sotmetre's a les normes teocràtiques i totalitàries del Daesh.