L'editorial Clave Intelectual publica El oficio más hermoso del mundo (Una desordenada crónica personal) del veterà periodista José Martí Gómez. Un home que va fer una feina excepcional a partir "del carrer, gastant soles de sabates". Gràcies a les seves vivències personals, en aquest llibre ens ofereix una impressionant col·lecció d'anècdotes. Algunes són divertides, altres inquietants, i no falten les realment doloroses. Un llibre que va més enllà d'unes simples memòries i que constitueix una valerosa reflexió sobre tota una professió, el periodisme, però també sobre la nostra societat i sobre el món actual.

Un home incòmode

Martí Gómez va rebre, al llarg de la seva carrera, 27 querelles, el que demostra de la seva combativitat. I va ser absolt de les 27, el que demostra la seva perícia periodística. Confessa que, al seu ADN, hi té inscrit "estar al costat dels perdedors". Reivindica l'herència del seu amic, el periodista Huertas Clavería, qui deia que "cada periodista ha de fer de la seva taula un Vietnam". Martí Gómez ha informat des del Liceu, i des de les barraques, però confessa que les seves simpaties estan pels més desfavorits. I explica que s'ha passat anys recorrent els llocs més marginals de la societat, i que després d'haver visitat els tribunals, les presons, els manicomis i les morgues, "entre tant de dolor, tanta frustració, tanta mort, vaig respirar molta vida. El relat me'l donaven ells. Jo només posava unes gotes de pietat".

Entre els grans

Durant dècades, Martí Gómez ha informat sobre política espanyola. I ha conegut nombrosos protagonistes de la vida del nostre país. A El oficio más hermoso del mundo els descriu magníficament, combinant els grans discursos amb els detalls humans i no permetent mai que l'empatia elimini el seu esperit crític. No se sap com, Martí Gómez obté confessions i confidències inaudites. I gràcies a aquest cabal ingent d'informació, els personatges clau de la transició són retratats en les pàgines d'aquest llibre amb les seves grandeses, i també amb les seves misèries. Polítics, però també militars, jutges, intel·lectuals...

La transició

Martí Gómez va estar en primera línia del periodisme català en els apassionants anys de la transició. Va conèixer els líders polítics de l'època, va entrevistar-los, va seguir les seves campanyes, va analitzar la seva trajectòria... En aquest llibre, Gómez ens vivisecciona a Pujol, a Felipe González, a Rajoy... I també a personatges que van jugar un paper clau en la transició, des de José Amedo, un dels organitzadors dels grup paramilitar GAL, fins al financer corrupte Javier de la Rosa, passant per Francisco Paesa, l'espia més famós de la història d'Espanya. Martí Gómez pren partit obertament davant dels personatges, però en la seva presa de partit mai no hi manca la lucidesa, ni la informació de qualitat.

El moment d'or del periodisme

Martí Gómez elogia la creativitat que va assolir el periodisme durant la transició. Però constata que els periodistes, després de la mort de Franco es van anar acomodant, "uns per ineptes, els altres per corrupció, i no pocs per debilitat"... Amb la perspectiva que dóna el temps, Martí Gómez ha qüestionat les visions excessivament grandiloqüents del periodisme que es van difondre durant la transició, quan amb la reivindicació de la llibertat de premsa semblava que els professionals dels mitjans de comunicació podrien canviar el país i el món: "Tal vegada vam creure, al final de la dictadura, que érem més del que érem realment. Sempre ha estat una professió mal pagada, proletaritzada, dominada pels poders fàctics, que són els diners i la política. Fa temps que ens van robar la cartera sense que ens adonéssim. O tal vegada no vam voler adonar-nos de que ens la robaven". 

Al cor de les tenebres

Martí Gómez ha estat un destacat periodista de successos. Ha passat moltes hores amb policies, i també i tot tipus de delinqüents: carteristes, prostitutes, narcotraficants... Els seus articles sobre assassinats, robatoris i els crims més horripilants aconsegueixen oferir informació de qualitat humana sense caure mai en el sensacionalisme. Martí, que ha cobert tot tipus d'informacions, confessa que a ell l'atrau especialment aquest gènere: "Policies i periodistes de successos treballen amb la matèria prima de les obres shakesperianes: la gelosia, la cobdícia, la passió, la tragèdia i la comèdia, perquè a tot succés, per horrible que sigui, els policies i els periodistes trobaran el petit detall, nimi en la frondositat de l'atestat o el sumari, que els confirmarà el que hi ha en l'ésser humà de complet, atrabiliari, ignorant, superb".

Ètica periodística

La narració de Martí Gómez no és gens còmode per als mitjans d'aquest país. Front a les memòries autohagiogràfiques, tan comuns entre d'altres companys de professió, Martí és àcid i posa de relleu els aspectes menys amables de la premsa: corrupció, pressions polítiques i empresarials sobre els mitjans i els periodistes, incompetència, covardia, insensibilitat envers als problemes socials, renúncia a informar sobre temes claus... I, en els darrers temps, una tendència a banalitzar la informació i a convertir-ho tot en un reality show. Assegura que va haver-hi un tractament "nauseabund" dels crims d'Alcàsser, i que a partir d'aquí es va difondre un periodisme sensacionalista que no tenia precedents: "Avui tot val per tal de vendre, de tenir audiència"; "Els codis deontològics són paper mullat". Davant aquesta tendència, la seva postura, la deixa ben clara: "El valor d'una exclusiva és sempre menor al que val la intimitat d'una persona".

Enyorança

"Quan veig arribar tothom amb una ampolla d'aigua d'un litre i mig a la redacció, sento que el periodisme està perdut", afirma Martí Gómez, qui recorda amb nostàlgia els temps en què la informació es treballava entre fum i copes. I reivindica recuperar la dimensió humana del periodisme; renega de l'excés d'informació política, de rodes de premsa on els periodistes només recullen la propaganda dels polítics: "Falten cròniques viscudes", explica, i reivindica que els periodistes abandonin les redaccions i surtin més als barris.

Sobreviure a la desesperança

"Contra Franco vivíamos mejor", ironitzava Martí Gómez el dia de la presentació del seu llibre, i probablement no ho deia del tot en broma. La transició va despertar grans esperances i moltes d'elles no es van acomplir. Martí Gómez esperava que amb la caiguda del franquisme vindria un món millor: amb menys desigualtats, menys crims, menys càstigs i més respecte. I l'evolució de Catalunya en les darreres dècades li ha provocat molta desesperança, tot i que no ha aconseguit acabar amb el seu sentit de l'humor. El llibre es tanca amb una afirmació taxativa: "Tu tal vegada tinguis raó, però la poca que tens no et servirà de res". Martí Gómez sembla que ja no creu en la possibilitat de canviar el món, però no ha renunciat a les seves idees. Reclama "Sobreviure amb dignitat" en un món hostil. I defensa que, per justificar unes vides i una professió, només cal una cosa, ser "simplement decents".

Un llibre per començar i no deixar

El llibre es tanca amb la transcripció d'una conversa entre diversos grans del periodisme: Javier del Pino, Jordi Évole, Josep Ramoneda i el propi Martí Gómez. Un epíleg del tot gratuït en un llibre que, per tota la resta, no té ni una línia que sobri. El oficio más hermoso del mundo informa, diverteix, commou, obliga a reflexionar... Un text magnífic per tots aquells que vulguin aprendre alguna cosa nova sobre el periodisme, sobre la transició, sobre l'ètica o, senzillament, sobre l'ànima humana.