El president de la Generalitat té un sexe d'una mida descomunal. Aquest és un element important de la novel·la Infidels a la pàtria, de Jordi Panyella. Però més important encara és el fet que el president usi el seu membre per satisfer la cap de l'oposició, la fervent espanyolista Carmela Rodríguez. Evidentment, aquesta relació no pot quedar al marge de les maquinacions polítiques, especialment quan falten pocs dies perquè el Parlament de Catalunya voti la celebració d'un referèndum per a la independència del territori. Amb aquesta novel·la, que aspira arribar a un públic ben ampli, Jordi Panyella combina la política-ficció amb l'erotisme i, sobre tot, amb l'humor, amb tocs de Tom Sharpe. L'epígraf de l'obra és clar i directe: "Trempar i riure, i sobretot, viure".
La passió dels polítics
Els polítics també tenen sexe, i aquest pot ser causa de molts dels seus maldecaps (com va demostrar Bill Clinton en el seu moment). A la novel·la de Panyella els polítics tenen una agitada vida sexual, que tracten de tapar el millor possible. Ninfomanies, adulteris, repressió, fetitxisme... Però el sexe també és utilitzat com una eina de control social. Als despatxos hi ha sofàs, però també hi ha càmeres. Tothom intenta saber-ho tot i usar aquesta informació contra l'enemic. I l'hipocresia és omnipresent, fins i tot al partit del govern, la conservadora Convergència Cívica Catalana. El president Ernest Audaç se sentirà atret per la cap de l'oposició enmig d'un debat parlamentari, però ambdós hauran de camuflar la seva tòrrida passió per salvaguardar la seva posició política.
Ni Puigdemont ni Arrimadas
Jordi Panyella assegura que ni l'Ernest Audaç és en Puigdemont, ni la Carmela Rodríguez la Inés Arrimadas. Al·lega que quan va començar a escriure l'obra l'Arrimadas no tenia el paper que té actualment. I tampoc podia ni sospitar que en Carles Puigdemont arribaria a president. De fet, Jordi Panyella coneix bé l'actual president de la Generalitat, perquè havia treballat amb ell com periodista, però assegura que qualsevol similitud entre la ficció i la realitat és pura coincidència.
En paral·lel, la redacció
Panyella no només ironitza sobre el món de la política, sinó que també aprofita l'ocasió per fer una sàtira despietada del món del periodisme. Els treballadors i directius del diari tracten de jugar també la seva carta política, i el diari, en lloc d'una eina d'informació, esdevé una maquinària partidista que tan sols vol escandalitzar. Però Panyella va més enllà: tot el que passa al món de la política catalana té un reflex directe a la redacció del diari AldiA. I les misèries i els excessos sexuals dels polítics tenen la seva equivalència als divans de la redacció. Les relacions entre el director i el cap de fotografia i les seves treballadores, i entre les treballadores i el cambrer del bar de la cantonada no tenen res que envejar a les de l'Ernest Audaç i la Carmela Rodríguez. A través dels periodistes de la novel·la, Panyella tracta de posar de manifest les misèries de la professió, i també del conjunt de la societat.
Avorrit del procés
Jordi Panyella reconeix que se li va acudir la idea en una avorrida convenció d'Esquerra Republicana en un hotel de Castelldefels; l'esquema de la novel·la el va escriure, a tota velocitat, durant l'acte. De fet, una de les escenes clau de la novel·la té lloc, justament, en una convenció d'un partit polític que se celebra a Castelldefels. Compara el procés sobiranista amb un hàmster que no para de donar voltes a la roda i es mostra avorrit per la crònica política. "Al procés li falta trempera", assegura Panyella, que vol dessacralitzar allò que ell considera ensopida vida política local.
"La perversió màxima del periodisme"
Jordi Panyella assegura que el tros de paper que li ofereixen cada dia al seu mitjà "se li havia quedat petit" i que necessitava esplaiar-se en una obra més extensa, però sobretot, més imaginativa. Per a ell, aquesta novel·la ha estat una gran ocasió, ja que li ha permès anar molt més enllà del que havia anat mai. "M'invento un titular i a partir d'aquí tota la resta de la història", afirma: "Això és la màxima perversió del periodisme". Panyella assegura que se sent més lliure escrivint llibres que escrivint al diari i planteja Infidels a la pàtria com una catarsi per alliberar tots els seus fantasmes.
Nou, però vell
Jordi Panyella és un veterà de la ploma. Fa anys que exerceix com a periodista i s'ha especialitzat en la crònica de tribunals. Però fins ara no havia publicat cap obra de ficció. Això sí, havia escrit un parell d'assaigs que van tenir molt bona acollida, en què abordava temes polèmics del nostre país. El 2012 va publicar Fèlix Millet, el gran impostor: La trama secreta de l'espoli del Palau. I dos anys més tard va treure Salvador Puig Antich, cas obert: La revisió definitiva del procés, on després d'una recerca detallada, qüestionava el judici que va portar a l'execució del jove militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL). Panyella assegura que la policia va eliminar proves que haurien demostrat la innocència de Puig Antich, i critica el fet que la justícia no hagi intervingut mai per rectificar. Exigeix que l'Estat espanyol rectifiqui, a pesar del temps passat.
Pel broc gros
El llibre de Panyella ha estat publicat al segell Capital Books, patrocinat pel N9u Grup Editorial, amb l'objectiu confés de crear llibres en català equivalents als best-sellers que molts catalans llegeixen en traduccions d'altres llengües. Capital Books es definia com un projecte de promoció d'una literatura "popular i de qualitat". Per tal d'aconseguir aquesta literatura "popular", l'autor (i l'editor, que va participar activament en els retocs al text) aposten per una gran simplicitat, tant en els personatges com en la trama. Que ningú esperi diàlegs filosòfics. I el recurs al sexe fàcil és constant: el frenesí orgàsmic apareix a les primeres planes i no es perdrà en tot el text, fins el punt que Barcelona acaba reinventant-se en "l'escenari d'una moderna Somorra i Gomorra", tal com apunta el mateix autor.
Fotografia: Jordi Panyella. © Gemma Aguilera