El britànic Jonathan Lee, a El gran salt (Edicions del Periscopi), revisita el fenomen del terrorisme de l'IRA i el conflicte comunitari irlandès. Una dècada després de la fi del conflicte, Lee escriu una novel·la amb un protagonisme doble: per una banda un terrorista de l'IRA, i per l'altra les persones que seran víctimes d'un dels seus atemptats. I no es tracta d'un atemptat qualsevol, sinó de l'atemptat contra Margaret Thatcher al Grand Hotel de Bristol, el 1984, en què una bomba va causar la mort a 5 persones i ferides a 31. Un fet real que va marcar una època i que aquí dóna peu a una història amb personatges imaginaris.
Grand Hotel de Bristol, després de l'atemptat.
La vida i la mort
El gran salt no és tant una reflexió sobre la mort, com sobre la vida. En Dan, el jove terrorista que posa la bomba, que ve d'un entorn marginal de l'Ulster, al llarg de tota l'obra anirà analitzant quin sentit té la seva militància, quina orientació vol donar a la seva vida, quin paper juga per a ell la seva família, perquè fa allò que fa... De la mateixa manera Moose, el propietari de l'hotel on se celebrarà la convenció del Partit Conservador en què es produirà l'atemptat, també fa un repàs a la seva vida: la insatisfacció per la manca de relacions sexuals, la mediocritat del seu dia a dia, les seves ambicions professionals, la seva preocupació com a pare pel futur de la seva filla... I aquesta, la Freya, és una adolescent inquieta que no fa més que preguntar-se pel seu futur, en tots els àmbits: estudis, sexe, amor, família... La història del Moose i la seva família, i la de Dan, són vides que acabaran marcades per la violència, però que tenen moltes coses més que violència, i aquest és el punt més interessant de l'obra de Lee. El gran salt no és un llibre sobre bombes, tot i que la bomba plana, amenaçadora, sobre tot el text, sinó sobre tot allò que tallen les bombes, i no només per a les víctimes directes de l'atemptat.
El salt
El títol de la novel·la es refereix a Moose, qui havia estat un esportista d'elit: saltador de trampolí. Però també té a veure amb el fet de llançar-se a qualsevol acció, al xoc entre les ambicions i les decepcions. En Moose, el saltador, ha renunciat al salt de trampolí i a les seves il·lusions per tal de garantir a la seva filla una vida segura. Acumula una càrrega immensa d'amargor per les mediocritats acceptades. Però alhora somnia en fer un gran salt amb un ascens professional. En Dan ha fet un salt que l'arrossega cap al fons sense que pugui fer res per evitar-ho. I la Freya es prepara per al gran salt a la vida, sense saber gaire bé si gosarà o no gosarà saltar a la universitat, a la relació de parella, a la iniciació al sexe, a la confiança amb les amigues...
Lector omniscient
Una de les peculiaritats d'aquesta novel·la és que el lector sap molts elements que desconeixen els protagonistes. El lector sap que la bomba va acabar per esclatar, mentre que en Dan, l'artificier, no ho sap de ben segur. El lector sap que en algun moment les vides dels protagonistes es creuaran, en tant que ells ni ho saben. Des del principi de la novel·la el lector pot entreveure la desgràcia, que es manté oculta per als propis implicats. En certa mesura, El gran salt té alguna cosa de tragèdia grega, en què el destí juga amb els protagonistes que no saben que el seu futur ja està decidit.
El temps de l'escriptura
El gran salt no és una novel·la pro IRA. Però tampoc és en absolut un manifest unionista. Lee intenta entendre què duu a un adolescent catòlic de l'Ulster a afegir-se als provisionals, en un moment de màxima tensió amb els protestants, però també retrata els conflictes personals dels que poden patir les seves bombes. És un llibre que tracta de ser molt equilibrat en el tractament del conflicte. El terrorisme no és una bogeria, ni tan sols un mal absolut. Però tampoc és una via d'alliberament. En Dan s'apunta a un grup terrorista pressionat pels seus antecedents familiars, i ho fa amb una certa inconsciència juvenil, però ben comprensible. I la problemàtica social de l'Ulster i de l'Anglaterra thatcheriana són descrites sense pal·liatius, però tampoc sense propaganda. El gran salt no és un fulletó publicitari, ni a favor del terrorisme, ni en contra. És, sobretot, una novel·la que es planteja moltes qüestions a partir d'un element, el terrorisme, que és central a la trama. Una obra que funciona de meravella gràcies a l'habilitat que té l'autor en construir relacions entre els personatges. Una novel·la enlluernadora carregada de tendresa, però sense cap sensibleria.
Foto de portada: Carrickfergus (Ulster). Foto: Miossec.