Johann Chapoutot (n. 1978) és un historiador francès, professor de la Sorbonne, especialista en l’Alemanya nazi. Ha vingut a Barcelona convidat per l’Observatori Europeu de Memòries de la UB, per participar en el curs Genocidis i atrocitats massives. Eines educatives i pedagògiques sobre història i memòries. En castellà té un llibre traduït: El nacionalsocialismo y la Antigüedad (Abada Editores).
Vostè defensa que la ideologia nazi no era tan excepcional...
Quan vaig estar treballant amb el meu llibre El nacionalsocialismo y la Antigüedad, em vaig adonar que els nazis no havien inventat res, que partien d’una matriu comuna de bona part del segle XIX europeu, i a partir d’aquests trets comuns s’havien radicalitzat. El capitalisme, el colonialisme, l’eugenisme, el racisme i el darwinisme no els van inventar els nazis. Existien ja i es desenvolupaven per tot Occident. Els nazis es van limitar a reprendre aquests valors i a radicalitzar-los. El nazisme no és un objecte isolat, no és un OVNI, no és un fenomen indesxifrable: s’inscriu dins les coordenades d’Occident, del nostre món.
Vostè s’ha negat a acceptar que els nazis eren una colla de cretins.
El que és més impactant és que la criminalitat nazi no és feta per imbècils. Hi ha la imatge arquetípica dels nazis brutals i babaus. Però els qui van organitzar els comandos d’extermini eren gent que tenia un doctorat, gent molt preparada tècnicament, molt cultivada, molt il·lustrada... Hi havia caps nazis que publicaven articles científics brillants, gent que pertanyia a cercles intel·lectuals molt refinats... Alguns pertanyien a un món que és el nostre... Eren molt similars als acadèmics anglesos, belgues, francesos... Eren racistes, antisemites, colonialistes, capitalistes, darwinistes socials, imperialistes, ultraconservadors... I ho eren com tanta gent a molts d'altres països d’Europa. Les seves idees formaven part de l’univers de l’Europa occidental.
El colonialisme era un precedent del nazisme?
Cal conèixer la ideologia del racisme i el colonialisme, així com les pràctiques colonials de repressió i de menyspreu de l’individu, per aproximar-se a la pràctica de la Shoah. Però a vegades les coses són més complexes del que sembla. Entorn a l’any 2000 es va voler establir un vincle entre les matances d’hereros a la Namíbia de principis de segle XX i la Shoah, però la Shoah és un fenomen prou diferent. Les matances d’hereros i names pertanyen a un moment de violència colonial que apareix arreu: entre els belgues, entre els francesos, entre els anglesos... Per als prussians, el que va passar a Namíbia va ser una operació militar, mentre que la Shoah va ser un extermini de civils en què se sabia molt bé que no eren combatents...
El projecte colonial nazi contemplava esclavitzar els eslaus i fer desaparèixer els jueus
Johann Chapoutot. Foto: Ziko van Dijk.
Quina relació té l’holocaust amb el colonialisme?
La Shoah s’inscrivia en una política colonial d’expansió alemanya per l’Est d’Europa, un projecte que contemplava esclavitzar els eslaus i fer desaparèixer els jueus, matant-los o allunyant-los d’Alemanya. Aquest projecte colonial el presentaven com un fet normal, banal. Els nazis deien que ells feien a Bielorússia, al Bàltic, a Ucraïna i a Rússia, allò que els belgues, els francesos o els anglesos feien per altres parts del món: a l'Àfrica, a Àsia... Els alemanys argumentaven que, a diferència dels francesos o els alemanys, que eren hipòcrites i ocultaven les morts colonials, ells quan mataven ho deien públicament, perquè per colonitzar és necessari matar. En realitat, és fàcil d’analitzar el nazisme, perquè expliquen tot el que fan...
El racisme, doncs, va ser determinant en els crims de masses nazis?
El racisme nazi cap als eslaus s’inscriu en una tendència més àmplia de racisme alemany cap als eslaus. Des del segle XVII se’ls considerava poc aptes físicament, subdesenvolupats tècnicament, amb menys capacitats naturals... Els nazis van heretar aquest menyspreu cap als eslaus i el van radicalitzar encara més. Afirmaven que havien de ser retornats a la seva vocació natural, la d’esclaus. Himmler deia que els eslaus eren “negres blancs” i amb aquest argument es legitimava la seva colonització: si els eslaus eren com els negres, els alemanys els podien colonitzar com els anglesos o els francesos colonitzaven els negres.
Vostè assegura que, per això mateix, l’ocupació nazi de França va ser molt diferent de la de l’Est d’Europa.
Hi ha una diferència radical entre els dos processos. Des del 1939 la Polònia es considera terra nullius, un territori sense una autoritat vàlida, on es pot fer de tot... Un manual nazi deia que “no tots els que tenen rostre humà són humans” i els polonesos, òbviament, no eren considerats humans. Des de setembre del 1939 es va desenvolupar una violència extrema contra ells. 60.000 persones van ser eliminades en només un mes i mig; en la seva majoria eren membres de les elits poloneses. Perquè els nazis volien destruir l’elit polonesa, per així eliminar el cap de la nació polonesa i deixar-la desestructurada. El seu projecte establia que als polonesos se’ls havia d’ensenyar el mínim: a contar fins a 500 i a llegir una mica. Era un projecte per a convertir-los en esclaus. En canvi, va haver-hi molts nazis francòfils, que sentien devoció per la cultura francesa. La repressió policial va ser brutal a la França ocupada, però sense cap relació amb el que va passar a Polònia. Les situacions de màxima violència, a França, es van produir quan van arribar-hi tropes desplaçades de l’Est, molt brutalitzades.
Els nazis equiparaven el “cristo-judaisme” al comunisme
Els nazis també interpretaven el passat en clau racial?
Els nazis van reescriure completament la història d’Europa, i sobretot, la de l’Europa antiga, tal com ho mostro a El nacionalsocialismo y la Antigüedad. Al·legaven que la història universal era guiada per tres principis: la jerarquia de races (creien que els germànics eren els creadors de tota la cultura: els altres pobles o la destruïen o, com a molt, la transmetien), la lluita de races i el complot dels jueus (que després de perdre totes les guerres contra els germànics s'haurien refugiat en la conspiració). Les guerres mèdiques serien lluites dels jueus contra els grecs del Nord, que eren germànics... Els cartaginesos haurien atacat Roma, una mostra d’una cultura nòrdica. Més tard, els jueus s'haurien revoltat contra la Roma nòrdica, i aquesta els hauria de vèncer. Segons els nazis, a partir d’aquest moment els jueus s'haurien inventat el cristianisme, com a estratègia per debilitar els pobles del nord. És el que anomenaven “cristo-judaisme” i que consideraven l’equivalent del comunisme contemporani a l’Antiguitat. Cristianisme i comunisme eren ideologies universalistes i igualitàries, que feien creure que qualsevol home era igual en dignitat a un altre. Per als nazis ambdues ideologies eren, evidentment, creacions jueves, que canalitzaven la mentida de la igualtat. Segons els nazis, el cristianisme, a través de les catacumbes, havia destruït Roma de la mateixa forma que el bolxevisme pretenia acabar amb el Reich. La diferència, per ells, era que els romans no sabien qui era el seu enemic, perquè els jueus s’ocultaven, en canvi ells estaven convençuts que sabien qui era el seu enemic i que amb mitjans moderns podrien derrotar-lo.
Per què fer una falsificació tan complexa? Tan important era la història per a ells?
Era molt important, perquè els nazis creien que els alemanys eren víctimes de la història per via doble. En primer lloc, perquè s’havia imposat una història que feia passar els germànics per idiotes, per gent endarrerida, criada als boscos, al contrari dels “civilitzats” romans... I ells tractaven de treure’s aquest estigma, argumentant que tota la cultura venia dels pobles del Nord, i no del Sud ni de l’Est. A més a més creien que els germànics eren víctimes de la història perquè des de feia 6.000 anys eren atacats pels jueus, però es defensaven malament perquè eren massa bons i amables. Segons els nazis, amb un millor coneixement de la història, els alemanys aprendrien a ser més durs i a combatre els seus enemics històrics, els jueus.
Vostè ha vingut a Barcelona per participar en un curs sobre l’ensenyament dels genocidis i crims de masses. Hi ha prou sensibilitat cap a aquest tema?
La consciència sobre els genocidis és molt diferent segons les regions d’Europa. D’Alemanya fins a l’Atlàntic, en general, hi ha prou coneixença sobre el que van suposar aquests fets, tot i que en alguns d'aquests països aquesta consciència va ser més tardana... Però a l’Est de l’Europa s’entra a una zona amb una consciència molt diferent. A Croàcia jo he trobat nostàlgics dels ustachis que portaven braçals nazis al carrer. A Europa hi ha una diferència de tradicions polítiques, de cultura política, de sensibilitats... No hem d’oblidar que a l’Est d’Europa el nazisme va ser l’aliat en la lluita contra l’estalinisme...