“Innocents és un disc d’amor, d’amor a un mateix. Un viatge iniciàtic en el que cada una de les 8 cançons representa un estadi del camí cap a la pròpia consciència”. Així és com defineix el músic i compositor Joan Masdéu el seu tercer disc en solitari, Innocents, un treball que arriba després de Casa Murada (2011) i Dissabte (2014).

Aquest àlbum no té un format típic ja que només el conformen 8 cançons, un fet poc habitual que el mateix Joan Masdéu ens explica i ja avancem que la decisió no es deu a una falta d’inspiració. Innocents s’escriu en plural i sense article per així no fer referència a ningú en concret i poder apel·lar a tothom.

Tercer disc en solitari, com es pot definir Innocents?

Definir un disc és complicat, ara bé, més complicat és definir les cançons. A grans trets és un disc que torna molt a l’essència en tots els sentits: a nivell personal i a nivell musical. En el segon disc (Dissabte) sí que és veritat que vam posar els fonaments en un equip de producció que s’ha acabat consolidant en aquest àlbum i crec que ha sigut molt bo pel projecte. Tot i això hi havia la intenció de fer un disc una mica més preciosista. Quan dic preciosista faig referència a la cerca d’uns arranjaments més sofisticats.

Aquest tercer àlbum és purament l’essència de les cançons, triar molt bé el gra de la palla

Aquest tercer àlbum és purament l’essència de les cançons, triar molt bé el gra de la palla i intentar que les cançons s’aguantin amb els mínims elements possibles. Com que a nivell de relat aquest tercer disc ja era molt d’essència, musicalment vaig apostar per aquesta senzillesa, es tractava de dir el  màxim amb el mínim d’elements possibles.

Sembla que potser hauria de ser més senzilla la producció...

El fet d’intentar dir una cosa amb tres acords enlloc de fer-ho amb set, que és el que es faria normalment, sembla estrany però ha estat més laboriós. Per posar menys coses he hagut de fer un esforç més gran. Volia senzillesa que no simplicitat. Tot això juga a favor de les cançons, són més directes, incisives i immediates.

Per què Innocents? Vas perdre la innocència fent aquest disc o ja ho havies fet i ara ens expliques com?

No és ben bé ni una cosa ni l’altra, intentem retrobar la innocència amb la que tots venim al món, venim sense el pes de la culpa, sense les fustigacions... i aquesta innocència, inevitablement, l’anem perdent simplement per l’experiència de viure. Anem creuant-nos amb les ombres, amb les clarors que qualsevol de nosaltres projectem en el nostre camí, i que són inherents al fet de viure, per tant no te’n pots escapar. Jo crec que és un cercle viciós.

Innocents intenta concloure que és inevitable ensopegar amb les ombres que projecta un mateix

El disc és una reflexió de diferents estadis sobre aquesta idea, i el que intenta concloure és que és inevitable anar ensopegant amb aquestes ombres.

A part d’aquesta senzillesa, en què es diferencia Innocents dels teus dos darrers treballs?

La principal diferència és fer aquest esforç de compondre les cançons amb l’imprescindible. També he tingut especial cura amb les melodies. És curiós perquè hi ha gent que ha escoltat el disc i m’ha dit “Mare meva, quin treball més produït i més arranjat”, i jo els dic “no, hi ha menys elements que els altres cops, però cada un ocupa un lloc molt determinat i per tant té més visibilitat”.

Un altre tret diferencial d’aquest treball ha estat el procés de producció; normalment tens unes quantes cançons i et tanques un mes en un estudi i les graves totes, aquest cop em vaig plantejar fer una producció per parts. Primer feia una tria de cançons i n’escollia dues, amb aquestes dues em tancava i les enregistrava, en total he tardat un any en gravar. Volia defugir de fer-ho tot en un mes i anar gravant a mesura que feia la cançó, el disc s’ha fet en temps real, de dues en dues. Teníem la sensació de fer un single de doble cara cada vegada que anàvem a l’estudi; enlloc de concentrar-nos en 12 cançons, tota l’energia anava cap a dos temes. Des del primer moment he volgut fugir dels ‘timings’. El disc s’ha fet a favor de les cançons i no del calendari.

Per on passarà la gira del disc?

Espero que passi per molts llocs!. El que també és cert és que amb el moment que travessa el país hi ha un conjunt de fets aliens a la música que fan que les coses vagin una mica més lentes. Ens hem plantejat no començar a tocar fins al gener per poder fer una promoció tranquil·lament i poder mostrar les cançons als aparadors com Déu mana.

Per ara, el dia 27 de gener serem a Malgrat de Mar, el 16 de febrer presentarem el disc a Luz de Gas, en el marc del festival BarnaSants, el 17 de febrer serem a Reus, a casa, i el 3 de març serem per la Garriga.

El país està vivint un moment convuls, quin paper hi juga la cultura?

La música és el que ens queda, el que no ens fa oblidar i ens recorda d’on venim, la cultura construeix el que tindrem el dia de demà. A part de tot això, la música és bona per oxigenar-se. A part de ser testimonial, la cultura també té una funció balsàmica que permet agafar aire.

Quan el moment que vivim és complicat, la música ens ajuda a no oblidar

Quina cançó d’ Innocents és la més especial?

D’entrada aquest és el disc més curt que he fet mai, només té 8 cançons, no volia un disc a pes, vaig intentar que ni sobrés ni faltés cap cançó. Si n’he d’escollir una potser seria la pròpia Innocents, la que dona títol al disc. És la primera que vaig fer, la primera que es va gravar, i la que serveix com a tret de sortida perquè alberga tot el discurs que s’anirà seguint a mesura que avança l’àlbum. Gràcies a la cançó Innocents vaig poder estirar del fil per trobar les altres.

Què li depara el futur a Joan Masdéu?

Quan acabes de fer un disc et pots sentir una mica buit, però en el meu cas ara només tinc ganes d’assaborir-lo i tocar-lo en directe. Ara bé, el mòbil sempre està apunt per anar gravant quan sorgeix alguna idea. Ara només pensem en fer concerts i ensenyar tota la feina feta.