Avui s'ha donat a conèixer el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que ha recaigut en l'escriptora Isabel-Clara Simó. Aquest és un dels màxims premis en l'àmbit de la cultura catalana, i en edicions anteriors l'han guanyat intel·lectuals tan rellevants com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Joan Oliver, J.V. Foix, Joan Fuster, Miquel Martí i Pol o Tísner. Aquest guardó va ser instituït per Òmnium Cultural el 1969 i premia la trajectòria d'una persona que hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans, per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància de la seva tasca intel·lectual. Té una dotació de 20.000 euros, però, a més a més, va associat a una sèrie d'activitats de divulgació de l'obra de la persona guardonada. La cerimònia de concessió del premi tindrà lloc el dilluns 20 de febrer en un acte al Palau de la Música Catalana.

Dona i dels Països Catalans

Jordi Cuixart s'ha felicitat perquè, per segon any consecutiu, aquest premi recau en un autor de fora del Principat; tot i això, s'ha mostrat inquiet pel fet que Òmnium, que només treballa al Principat, tingui la responsabilitat de defensar la cultura de tots els Països Catalans. També ha celebrat que per segon any consecutiu es premiï una dona. Cuixart ha volgut destacar d'Isabel-Clara Simó el seu compromís envers una cultura, la catalana, i envers uns Països Catalans "que malden per sobreviure". Carles Solà, que ha fet la glossa de Simó com a membre del jurat, s'ha lamentat pel gran nombre de persones que no han pogut premiar. Però ha destacat "l'obra immensa" d'Isabel-Clara Simó, en tots els camps: novel·la, guió de televisió, teatre, periodisme... Ha ressaltat que, a més a més de ser una obra molt àmplia, ha estat traduïda a 30 idiomes i que "mereixia ser premiada". Solà ha explicat que el jurat ha valorat especialment, d'aquesta autora, la seva lluita per les llibertats: les llibertats de les dones, les llibertats dels infants... 

Un premi per guanyar confiança

La guardonada s'ha mostrat "profundament emocionada i atabalada" per rebre "el Nobel català". Ha afirmat que li ajudarà a obtenir autoconfiança, perquè afirma que és molt insegura i que troba molts defectes a la seva obra: "és una tortura per a mi, rellegir-me", assegura. Ha valorat aquesta concessió com una compensació per molts esforços realitzats en el passat: "Jo he estimat bojament els Països Catalans i sempre m'havia sentit no corresposta. Ara, per fi, em sento estimada". S'ha mostrat dolguda, sobretot, perquè se l'ha acusat d'escriure "literatura per a tietes", i afirma que això no és cert. S'ha mostrat molt esperançada per l'evolució de la literatura catalana, tot afirmant que els joves escriptors vénen amb molta empenta. Simó, de 73 anys, ha assegurat que no pensa en preparar la seva jubilació: "No penso tirar la tovallola. No sé viure sense escriure". I s'ha mostrat decidida a continuar millorant: "de cada llibre, n'aprenc una cosa nova, i espero encara escriure alguna cosa millor de les que he escrit fins ara". Ha acabat amb una reivindicació de la literatura com a simple plaer: "Si voleu coses útils, aneu a la ferreteria". "Llegir, ha de ser un plaer", ha conclòs.

Molt crítica

Simó no ha volgut callar-se i ha formulat moltes crítiques a la situació política: ha afirmat que la transició va ser una "estafa", "la vilesa més gran que ens han fet", i ha afegit que "Franco ho va deixar todo atado y bien atado" i que la Constitució  és una eina d'opressió. Ha protestat per la situació d'Europa i per la manca de competències de Catalunya "estem en una situació colonitzada, agenollada". Respecte a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut afirma que "ens van humiliar". I apunta que l'esperança que té és que la transició no s'ha acabat. Espera que les coses canviïn aviat: "Sóc una independentista amb moltes ganes de deixar de ser-ho". I ha expressat el seu compromís indefugible amb la llengua catalana: "El primer cop que vaig aconseguir escriure unes línies en català vaig plorar d'emoció, perquè per primera vegada vaig poder escriure en la llengua que sempre havia sentit. Aquell dia vaig decidir que sempre mantindria el vincle amb aquesta llengua".

Una autora prolífica

Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi el 1943 i de ben jove va vincular-se al nacionalisme valencià de la mà de Joan Fuster. Va instal·lar-se primer a Figueres i després a Barcelona, dedicant-se a l'ensenyament secundari i universitari. El 1978 es va iniciar al món literari amb És quan miro que hi veig clar, que va guanyar el Premi Víctor Català. A partir d'aleshores ha publicat una cinquantena de títols, entre teatre, guió, poesia, contes, novel·la, assaig, novel·la juvenil... Entre ells cal destacar T'estimo Marta (1986), La salvatge (1993) i El gust amarg de la cervesa (1999). És ben conegut el compromís de l'autora amb el feminisme, amb la publicació de textos com Dones (1997), una obra que va tenir una versió cinematogràfica, o Homes (2010). És autora, també, d'una àmplia producció periodística, que es va iniciar al setmanari Canigó i que es perllonga fins ara... Ha obtingut molts reconeixements: el 1999 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi, el 2013 va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana i el 2016 va ser nomenada filla predilecta d'Alcoi ("el millor que m'ha passat en la vida", segons ella).