Individus com nosaltres (editorial Columna) és la novel·la amb que Ferran Torrent recupera els seus personatges més emblemàtics: el detectiu Butxana, el comissari Tordera, el pare Rafel, el Llargo i el Messié, els germans Torres... Aquest llibre es presenta com la segona part d’Un dinar un dia qualsevol, però es pot llegir de forma independent. De fet té la intenció de completar la trilogia amb una tercera obra. A Individus com nosaltres, Torrent narra la creació d'un casino clandestí per part d'una banda de delinqüents; l'explicació és molt senzilla: "m'encanten els casinos", explica l'autor, que també es proclama gran amant de la bona taula i del bon vi.

A la València post crisi

La trama d'Individus com nosaltres se situa a la València dels darrers temps del PP, abans de la campanya electoral que va donar el tomb política al territori. Els personatges tractaran de sobreviure en l'ambient corrupte de la ciutat, fent la viu-viu. A més dels personatges mítics de les seves diferents obres, Torrent incorpora  nous personatges, alguns d’ells trets de la vida real. L'escriptor de Sedaví assegura que aconsegueix arguments i personatges gràcies a que “sóc molt xafarder” i a que és afeccionat a sentir converses al tren i a les cafeteries, que li serveixen d’inspiració. Per això apunta que “tothom treballa per a mi”.

La delinqüència de cada dia

Ferran Torrent parteix de la base que “Les lleis i la justícia no sempre coincideixen”. I sent una clara simpatia per alguns delinqüents: “Tot el que algú es pugui emportar d’un banc em sembla perfecte”. De fet a la novel·la recupera un episodi que el té fascinat: l’atracament a un banc de València durant una mascletà, a les falles: en 7 o 10 minuts van robar cent milions de pessetes. L'escriptor valencià també manifesta un gran apreci per les pel·lícules d'atracaments i d'espies, que l'inspiren en les seves novel·les. Torrent afirma que en els seus llibres fa un elogi dels outsiders, els que es mouen als marges del sistema, especialment en aquests moments, perquè “molta gent ha quedat expulsada del sistema i han de viure com puguen”. Els seus són personatges que es mantenen al marge de la legalitat, però amb unes increïbles ganes de viure, com les que mostra el mateix Ferran Torrent, que es mostra molt partidari de la socialització i molt poc de les pastilles, en un món que considera massa deshumanitzat.

Temps present, temps passat

El protagonista d’Individus com nosaltres, Marc Sendra, és un periodista “que s’ha quedat 20 anys enrere”, que ja no sap com treballar amb el periodisme avui en dia. De fet, Ferran Torrent es mostra clarament crític amb la modernitat: “He passat mitja vida en blanc i negre i mitja vida en color, i em quedo amb la vida en blanc i negre, claríssim (...) Avui en dia veus coses que em pensava que no veuria mai. És horrorós”. De fet, fins i tot en uns personatges secundaris reflecteix el problema dels vells que no s’adapten a les noves tecnologies. Tot un cant al passat.

El novel·lista del País Valencià

Les novel·les de Ferran Torrent suposen tota una anàlisi sociològica del País Valencià, un territori que ell assegura que és “un país molt complicat i molt desvertebrat, molt difícil d’entendre i més des de Catalunya”. Afirma que el problema de la corrupció, que ha esdevingut una marca del país, no és un mite: “Parlar de València, com parlar de Madrid, Andalusia o Catalunya és parlar de corrupció”. I confessa que es va quedar curt amb la seva descripció de la corrupció valenciana: “Jo quan escrivia abans, hi havia gent que em deia que això era irreal, i després s’ha destapat tot, però encara queda molt per sortir, com la Fira de València, que és la cirereta del pastís”. I, malgrat tot, assegura que no està tan interessat en descriure casos de corrupció com en transmetre els aires de corrupció que es viuen al País Valencià. Això sí, assegura que personatges reals li han servit d’inspiració, començant per Alfonso Rus.

Baix to polític

Malgrat tot, Torrent adverteix que aquesta, potser, és la menys política de les seves novel·les. De fet, els personatges de Ferran Torrent manifesten un clar distanciament respecte a la vida política. Encara que Ferran Torrent adverteix que el narrador no és la veu de l'autor, en aquest cas coincideix l'escepticisme dels dos. Torrent manifesta que de naixement és molt escèptic. I assegura que ha adoptat conscientment un to cínic, amb molt d'humor, en aquesta novel·la: "Ho he fet amb ànim de provocació. M'agrada molt provocar als meus".

El Tigre de Sedaví

Ferran Torrent (Sedaví, 1951) de jove s'havia dedicat a la boxa i era conegut com el Tigre de Sedaví. El 1984 va saltar a la fama quan va publicar No emprenyeu el comissari, una història protagonitzada pel periodista Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. El secret de l'èxit d'aquesta obra és que Torrent no dubtava en usar el valencià de les classes populars en unes obres que retrataven els aspectes més foscos de la societat valenciana, però sempre en clau d'humor. Les novel·les negres de Torrent estan amarades d'elements locals, fins i tot inspirats en l'agitada vida política valenciana. Gràcies a això va aconseguir arribar al públic molt ampli i es va convertir en un autor indispensable per explicar la realitat valenciana. Ha publicat una vintena de llibres: els més populars són les seves novel·les negres, però també ha conreat les memòries, la biografia i el llibre de viatges. Tres de les seves novel·les han estat portades al cinema per Francesc Bellmunt: Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina i L'illa de l'holandés. I ha escrit teatre amb Carles Alberola: O tu o res (1991) i Nit i dia (1993).