Els quatre diaris madrilenys que fan versions impreses van decidir aquest dilluns a la nit a la portada hi posarien un fet que, pel to de la cosa, consideren un ultratge, una ofensa i un drama a tota quanta essència nacional espanyola imaginable: la web de la Casa Blanca (la de Washington DC) ha fet desaparèixer les pàgines en llengua castellana (“espanyol”, com l’anomenen tots els diaris excepte El Mundo). Els digitals també van fer el mateix, sostenint el tema a la portada de les seves webs bona part d’aquests dilluns i dimarts.
L’argument més usat/suat en titulars, editorials, articles, columnes, etcètera és que l’espanyola és la segona llengua dels Estats Units. D’aquesta manera, el malvat president Donald J. Trump s’ha ventilat les esmentades pàgines en una demostració de nacionalisme del tipus El-Nacionalismo-Es-Pecado, contra ciutadans hispànics i llatins dels seu propi país, els seus compatriotes (ho diu el seu DNI). Se’ns informa que són 50 milions. Cinquanta. Milions. A més, pel que expliquen aquests diaris, sembla que la llengua espanyola està en un creixement explosiu als EUA. Trump estaria frenant aquest progrés lingüístic.
Bé. Doncs no. Al 2013, l’espanyol era el segon idioma més parlat als EUA. Es tracta de 35,8 milions d’usuaris hispans, als que cal sumar 2,6 milions més de no hispans. Tot sumat són 38,4 milions de persones en una població total de 316,5 milions. És a dir, el 12,2% dels nord-americans.
Entre els hispans, el 62% són bilingües i el 25% utilitza l’anglès com a llengua principal. Entre els de segona generació, només el 50% manté l’espanyol com a llengua principal. Tenint en compte els canvis demogràfics previstos, quin és el futur de l'ús de l’espanyol entre els hispans als EUA? Segons les projeccions de l'Oficina del Cens, citades per Pew Research, la proporció d'hispans que només parlen anglès a casa seguirà augmentant. El 2006 eren el 22%, el 2013 el 26% i pel 2020 es calcula que seran el 34%.
En aquest mateix període de temps, la proporció dels que parlen espanyol a casa disminuirà del 73% al 66%. A més, el spanglish, un híbrid informal d’ambdós idiomes, és emprat pel 70% dels que el 2009 tenien entre 16 a 25 anys d’edat.
Per a més inri, una enquesta del 2015 assenyala que el 81% dels llatins consideren que parlar espanyol no és pas requisit per pertànyer a aquest grup ètnic. Quin horror. Aquest 81% d’hispans consideraria, de ben segur, que la decisió de la presidència no afecta la seva identitat. Què és més indignant, aquesta dada o el fet que la Casa Blanca tanqui la part en espanyol de la web?
És a dir, que els tabloides nacionalistes espanyols bufen en caldo gelat. La seva indignació arriba tard. Potser tampoc n’hi havia per tant. La majoria de les pàgines en espanyol de la web de la Casa Blanca són del 2009. Fins llavors a cap dels nostres escandalitzats li semblava cap ultratge que existís una versió reduïda, romanent de la presidència de George Bush Jr.
Pitjor encara, tot ha estat per res. El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, ha anunciat aquest dimarts que no s’havia tancat res, sinó que és part del del procés de buidat dels continguts de l’era Obama. Les pàgines en castellà tornaran a aparèixer en breu, ha afegit. Spicer no ha dit què passaria amb altres seccions de la web que també han desaparegut, com les referents a canvi climàtic, ObamaCare, afers LGTB o l’Oficina de Gestió i Pressupost, entre d’altres.
Parlant en plata, que la transició de la web d’una presidència a l’altra és un caos que es resoldrà més endavant. Paciència, patriotes.
A Gizmodo, un portal de notícies de tecnologia, fins i tot han calculat quant costaria traduir-ho tot. No sembla car. Potser ho podrien pagar els quatre diaris via una subscripció popular entre els seus lectors.
Hi ha una alternativa per canalitzar aquest patriotisme lingüístic tan abrandat cap a una causa més propera. Què tal traduir de debò al català (i al valencià, euskera i gallec) les pàgines web de La Moncloa i de la Casa Reial? Ara mateix només mostren en aquelles llengües (sempre se’ns diu que són també espanyoles) els elements fixes (titolets, indicadors, textos corporatius, al voltant d’un 25% del contingut total), mentre que les notícies i tots els elements d’actualitat que canvien es posen sense cap rubor en castellà i remeten a pàgines en castellà en un aiguabarreig ben galdós. Mira:
Al capdavall, els catalans som el 16% de la població total espanyola, quatre punts més que els hispans als EUA, i també la segona llengua més parlada de l’Estat, com l’espanyol als EUA. Certament, no seria el mateix. Els EUA cauen a 8.000 kilòmetres de distància de Madrit (concepte) i Catalunya a la mateixa vora. De distància física, s’entén.