Ildefons Cerdà torna a estar d'actualitat. El 2017 s'acompleixen 150 anys de la publicació de la seva obra magna, la Teoria General de la Urbanització, un text que es considera com el punt de partida de l'urbanisme modern. Fa 50 anys, el professor Fabià Estapé va reeditar, en facsímil, aquest text i va permetre que es recuperés el llegat de Cerdà. Ara, la Universitat de Barcelona, la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC) i l’Ajuntament de Centelles aprofiten l'efemèride per recordar la genialitat de Cerdà mitjançant unes jornades: Cerdà, camins de futur, que se celebraran des d'aquest dimarts fins al dijous. Els actes tindran lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona i al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, i també hi ha programada una visita al Mas Cerdà de Centelles.
Cerdà des de la modernitat
La primera ponència del seminari anirà a càrrec de l'urbanista Michael Neuman, de la Universitat de Wentmister, un reconegut admirador de Cerdà. També hi participaran alguns veterans especialistes en Cerdà, com Joan Tort (UB) o Salvador Tarragó (UPC). Però alhora hi haurà ponències que aportaran noves visions de diferents aspectes de l'obra de Cerdà: la seva relació amb la cultura popular, el seu pla de comarcalització, la seva relació amb la naturalesa... Fins i tot hi haurà una ponència sobre la seva relació amb la seva filla Clotilde, la coneguda arpista coneguda com Esmeralda Cervantes.
Reivindicació de Cerdà
Joan Tort, un dels organitzadors de les Jornades, afirma que aquestes estan destinades a fer veure "la vigència i actualitat del pensament de Cerdà", a qui qualifica de "autor de dimensió universal" i al que compara als grans artistes del Renaixement, per la seva visió, molt completa i interdisciplinar, del món del seu temps. Tort apunta que l'obra de Cerdà és molt àmplia i diversa i que difícilment es podrà conèixer sencera. I malgrat tot, Cerdà, com a urbanista i pensador del territori, seria "molt viu, molt actual (...) un autor que podria ser de molt d'interès a països i períodes molt diversos". Tort afirma que l'Eixample de Cerdà, que només es va portar a terme parcialment, va ser una plataforma per aplicar les seves idees sobre la ciència urbanística, però que el seu pensament és molt més ampli que el pla barceloní. Això sí, tot i que cada cop hi ha més autors que vinculen Cerdà amb l'esoterisme, no hi haurà ponències sobre aquest aspecte de la seva creació a les Jornades. Per a Tort, "Cerdà té molt més interès en allò que és clar, evident, conegut".
No només el pla Cerdà
Ildefons Cerdà (1815-1876) va ser un home polifacètic, tot i que és conegut sobretot pel seu pla d'Eixample de Barcelona. El seu pare confiava en que fos sacerdot, i per això va estudiar al seminari, però va preferir dedicar-se a l'arquitectura i a l'enginyeria: va deixar l'Església i va dedicar-se a estudiar aquestes matèries. Va tenir molt contacte amb el socialisme utòpic i va militar a les forces republicanes federals. El 1859 el consistori de Barcelona va aprovar el seu pla d'Eixample de Barcelona, tot i que mai va lliurar-se de les crítiques. Es tractava d'un projecte revolucionari, perquè intentava de fer habitatges dignes, amb espais verds, amb una previsió de com garantir la mobilitat dels ciutadans... Avui en dia s'admira sobretot la seva capacitat de previsió: tot i que va planificar la ciutat molt abans de l'invent de l'automòbil, l'Eixample està perfectament preparat per a la circulació de vehicles moderns. El 1873 va participar en la proclamació de l'Estat Català des de la balconada de l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat els seus mèrits, va morir arruïnat, perquè les institucions van deixar de pagar-li els honoraris per molts dels seus treballs.
Portada: Retrat d'Ildefons Cerdà del pintor Ramon Martí i Alsina.