Els hotels són el duty free de l'ànima. El que té importància quan hi anem no és el descompte, sinó la il·lusió; fins i tot encara que sigui una mica vulgar. En un hotel la força de la gravetat fa l'efecte que disminueix i això allibera una part de la pressió que ens imposen la moral i els prejudicis. La vida, en els hotels, hi sembla més senzilla, més oberta i relativa -per això alguns amants i alguns suïcides en necessiten per sentir-se prou valents.
La concreció més clara del sentiment de llibertat i de puresa que transmeten els hotels és que no has de netejar res d'allò que embrutes. Entrar en un hotel és com enviar una carta a l'univers. Tot el que penses i fas en un hotel ho pots deixar a l'habitació amb les tovalloles humides i els sabonets desprecintats. Ara, també tens l'alternativa d'endur-t'ho cap a casa com si fos un poema inspirador o un trofeu de caça, o una mostra de vida extraterrestre.
Quan els nobles es posaven al capdavant dels exèrcits i vivien sense pressions materials, la funció mística de l'hotel la feia el camp de batalla. Si haguéssim rebut una educació de prínceps, els hotels ens caldrien per menjar i per dormir i poca cosa més. Ara que podem robar un barnús, però no podem clavar-li un cop de puny a algú que s'ho mereix, l'hotel ens allibera la imaginació i ens dóna perspectiva. Ens recorda per què Metternich considerava que la humanitat comença a partir del títol de baró.
Només si la teva vida és una farsa o si vius tancat en una gàbia d'or, la llibertat que t'ofereix l'hotel et pot arribar a avorrir o fer-te sentir incòmode. Té gràcia que Catalunya sigui el país europeu que té els hotels més bons, en relació amb els preus. Tenint en compte fins a quin punt n'és de difícil, en aquest país, fer-te una visió del món que no et converteixi en un malparit o en un eunuc, s'agraeix que no calgui arruïnar-se per trobar un hotel inspirador.
En els hotels hi he vist coses que no creuríeu, si les digués a les tertúlies. Una nit hi vaig veure un noi de la CUP subornant el vigilant d'un hotel de Palamós amb un bitllet. El nano tenia unes ampolles de xampany francès guardades a la furgoneta, al costat de la taula de surf, i volia quatre copes i una bossa de gel per continuar la xerinola a l'habitació.
En els hotels, els dogmes es relaxen i la gent sempre es transforma una mica. Jo només sóc capaç de dormir amb homes als hotels, tot i que sempre a una mínima distància. Una vegada vaig poder veure com Lluís Prenafeta era insistentment confós pel marit de Montserrat Caballé i recordo un altre cop que l'exministre d'hisenda Josep Borrell va pagar ben a prop meu una factura que de cap manera no podia baixar dels 800 euros la nit, sense complements.
Hom ha d'anar a l'hotel amb el mateix esperit expansiu que s'encén una cigarreta a la meitat de l'article, per guanyar temps, per observar i per matisar el rumb dels seus raonaments sense fer-ne gaire drama. L'hotel és una escola d'esportivitat. Tothom que no pot pagar-se un servei domèstic d'aristòcrata hauria de tenir alguna cosa estalviada per passar-hi uns quants dies l'any.
Als hotels hi aprens que el control i la seguretat són una il·lusió perversa però que l'amor i la tenacitat, de vegades, si hi ha sort, poden ajudar a salvar-te. I fins i tot elevar-te al paradís.
- Senyoreta, porti una altra copa, que s'ha girat ventet!