Jordi Basté, el popular presentador d’El Món a RAC1, ha publicat el seu primer llibre de ficció, Un home cau (ed. Rosa dels Vents), escrit a quatre mans amb Marc Artigau. Es tracta d’una novel·la negra de sabor inequívocament barceloní, que comença amb un crim a la popular platja de la Barceloneta. Un preludi significatiu del que és un dels aspectes centrals de l'obra.
Un cant a Barcelona
En bona part, el recorregut dels personatges durant l’obra és un passeig per Barcelona; la ciutat pren molt de protagonisme en el llibre. Basté reconeix que Un home cau és una “proclama d’amor per aquesta ciutat i pels seus racons”. Però també és un cant als seus menjars: els autors fan que els personatges recorrin els seus restaurants favorits, els llocs més atractius i on es poden degustar les millors menges. La Barcelona d’en Basté és una Barcelona molt mestissa, amb paisatges molt diversos. La trama passa a Gràcia, a la plaça de la Mercè, a Sarrià, a les Rambles... Els autors, a més de retratar els grans escenaris de la ciutat, es recreen descrivint petits racons amb encant que són molt poc coneguts. Basté reivindica que vivim en una ciutat fantàstica i que no ens en adonem perquè hi hem passat tota la vida, i conclou: “Potser que ens la estimem una mica més”.
Pur negre
Jordi Basté assegura que s’ha introduït a l’escriptura de ficció amb la novel·la negra, perquè aquest tipus de cultura forma part del seu univers des de sempre: des dels llibres d’Agatha Christie que havia llegit a la seva adolescència i que encara es conserven a casa de la seva família, fins a les pel·lícules de misteri que va veure de ben petit... I tant ell com Marc Artigau han volgut retre un homenatge a Eduardo Mendoza i a Vázquez Montalbán, dos autors que els han influït en convertir Barcelona en un gran escenari de novel·la de lladres i serenos. L'home cau, com a bona novel·la negra, recrea una societat en plena decadència: la idea del títol és que el protagonista és un home que cau, en una societat que cau. En realitat, la novel·la és plena de personatges que cauen, que no es troben, que no saben cap on van... Però els autors deixen clar que no tot és tragèdia: “a la novel·la també hi ha molt d’humor”, sobretot gràcies al cinisme del protagonista, un investigador homosexual que té un dur sentit de l'humor.
Dos pols
Un dels elements claus d’aquest llibre és que circula per dos extrems de la societat catalana: dels baixos fons fins a una família benestant catalana. I un dels elements bàsics d’aquest text és treure a relluir les misèries d’aquesta família, posada com a exemple de la podridura d'una classe social. Un home cau també reserva un paper molt rellevant a l’eutanàsia, un tema que els dos autors consideren bàsic en la societat actual. En canvi, ambdós asseguren que l’homosexualitat, que és present a la novel·la, hi té un paper absolutament circumstancial, no gens destacat, perquè aquesta opció sexual, en l’actualitat, “ja forma part de la normalitat”.
Un investigador molt especial
Albert Martínez, el protagonista, té molt d’en Basté, especialment pel seu amor a la cuina i a Barcelona. Però el presentador assegura que no és ell, perquè en realitat està format a partir de “Un compendi de gent que he trobat a la meva vida”. És, sobretot, un bon vivant, un home que sap disfrutar al màxim dels plaers de la vida i que sap disfrutar de tot amb humor.
A quatre mans
Basté i Artigau confessen que “s’ho han passat molt bé amb aquesta novel·la” i asseguren que “si la gent s’ho passa tan bé llegint-lo com nosaltres escrivint-lo, segur que el llibre anirà molt bé”. Es tracta d’una novel·la en la que Basté i Artigau han explotat al màxim el fet d’escriure a quatre mans: un mateix episodi és analitzat successivament per dos narradors diferents, cadascun d'ells escrit per un dels dos autors. Aquest joc de punts de vista permet combinar un llibre a quatre mans amb un estil personal, en què es nota l'empremta de cadascun dels dos narradors. Per a elaborar aquesta obra coral, cadascun redactava la seva part i després anaven posant en comú els fragments, en un procés que ha durat dos anys.
Un pas cap a la ficció
Aquest no és el primer llibre d'en Jordi Basté. Ja havia publicat diverses obres de no-ficció, algunes de les quals parlaven de la seva experiència a la ràdio. El presentador confessa que l’espantava molt ficar-se al món de la ficció; però creu que en l’era de la comunicació allò important és comunicar i apunta que ha aprofitat la seva experiència com a comunicador en la seva primera aproximació al món de la novel·la. Se sent tan satisfet amb l'experiència que assegura que no descarta continuar escrivint novel·la. Marc Artigau, col·laborador també de RAC1, ve del món del teatre. Tenia una mica més d’experiència en aquest camp, perquè havia escrit teatre, poesia i una novel·la juvenil: Per a ell treballar a quatre mans no ha estat una novetat, perquè, assegura, al teatre, les obres es refan contínuament amb la participació de tota la companyia.
Amb banda sonora pròpia
Aquest llibre té la seva pròpia banda sonora: a més de reflectir l'amor dels autors per la cuina, també reflecteix les seves passions musicals. Per això, al text s'hi cita una quinzena de cançons, que van des de Raphael a Albert Pla, passant per Domenico Modugno i Adrià Puntí...