Grace Paley (1922-2007) és una autora nord-americana que va morir fa 10 anys. En castellà, abans no morís, es van traduir algunes de les seves obres. En català, fins ara ningú no li havia publicat res. Acaben de sortir Tots els contes, en traducció d'Emili Olcina (Edicions del 1984). Una sèrie de relats, majoritàriament ubicats a l'Amèrica de la postguerra, que explica històries quotidianes de personatges femenins, especialment amb referència amb els problemes amb el seu entorn veïnal, familiar, sentimental o laboral.

Dones que planten cara al món

Les protagonistes dels contes de Paley són dones enganyades pels seus amants, agredides pels seus marits, controlades pels seus pares, pressionades pels seus caps, atabalades pels seus fills, amb greus problemes econòmics, sense temps per fer res, amb cases brutes i desendreçades, amb homes que s'han desentés de la criança dels seus fills... Paley no té res a veure amb la literatura femenina que ens parla de 3 generacions de dones unides per una solidaritat sense escletxes i per una infinita comprensió. Res a veure, tampoc, amb la literatura femenina que ens presenta dones sàvies, intuïtives, equilibrades... Les dones dels contes de Paley tenen conflictes, amb els homes, però també entre elles, conflictes greus o lleus, sagnants o estúpids... I no resolen els seus problemes amb racionalitat, sinó que s'emborratxen, es posen geloses, o s'agredeixen... No són mares perfectes, sinó que escridassen els seus fills, els envien a pastar fang, s'obliden d'ells o ignoren què els passa. No són magnífiques professionals liberals amb una gran vocació per la seva feina: n'hi ha de ionquis, també algunes que es prostitueixen... Un ampli ventall del que eren les dones urbanes de classe baixa a la segona meitat del segle XX.

Grans dones i no tan grans

Una part del feminisme busca referents en grans dones del passat: artistes, professionals, líders socials... La majoria de les dones que retrata Paley pertanyen al col·lectiu majoritari de dones de la seva època: aquelles que no tenien una vida triomfant ni una gran realització professional: "No tenim res més que dies fastigosos i homes fastigosos", explica una de les seves protagonistes. Les històries de Paley solen ser tristes, tristes i mancades de qualsevol grandesa. Les protagonistes es topen amb dies que "continuen sent cruels i magres". Molts dels drames que retrata Paley són drames del dia a dia: malalties, fracassos, penúries, angúnies, morts per accident... Els seus problemes són molt poc èpics... Una realitat comuna a molta gent normal.

Contra el victimisme

Però les dones de Paley no són, en cap cas, dones que es tanquin a casa a plorar. Les dones de Paley planten cara al món amb decisió. No és estrany que enganyin, facin trampes, cometin adulteri... Allò que no fan mai és quedar-se parades. Les dones de Paley són un mar de força, però no de moralitat. De fet, l'autora presumeix d'un cert immoralisme: les seves protagonistes no estan en condicions de fer gaires escarafalls i aprofiten tot el que poden aprofitar de la vida.

Humor

Tot i que les històries que explica Paley solen ser tràgiques, l'autora té un gran sentit de l'humor: es burla dels homes, de la situació política, de la vida familiar, del paper de les dones, de la misèria, de la maternitat, del sionisme, de la comunitat jueva... Un humor punyent i sagnant, que es basa en el peculiar llenguatge de Paley. La majoria dels contes de Paley estan escrits en segona persona, amb un llenguatge directe, feridor, descarnat... Paley transcriu uns diàlegs frescos i molt elaborats, que permeten reconstruir personatges, escenaris i trames. Però, sobretot, aquesta autora és genial reconstruint ambients. Els seus contes són autèntiques cròniques dels suburbis nord-americans i de les seves misèries.

Descobriment

És una gran notícia que es tradueixi Grace Paley al català (tot i que potser una selecció de contes hauria estat una opció més encertada, perquè l'acumulació de tants relats pot acabar enfarfegant). Ara que la literatura escrita per dones viu un gran moment, és de gran interés publicar una veu diferent a les que estem habituats. Una veu d'una gran duresa, però també carregada de tendresa. Una dona que parla d'històries de dones comunes, que escapa de les grans ideologies i de les grans banderes, però que sens dubte posa al descobert els problemes de tota una generació de dones, com a dones, però també com a pobres, com a marginals... Un llibre carregat de sornegueria, que evita estrictament tota sensibleria. Un llibre tan contundent, que en certs moments el lector ha d'aturar la seva lectura per prendre aire. Un llibre que pot arribar a resultar incòmode, pel seu atreviment. Literatura en estat pur.