Les 85 persones més riques del món tenen tanta riquesa com el 50 % de la població mundial, segons Intermón Oxfam. La vida d’aquests 85 privilegiats provoca odis, enveges, però també, no cal dir-ho, fascinació. Una fascinació, que en bona part, procedeix del mite. La majoria dels ciutadans mai no tindrà l’ocasió de trobar aquests multimilionaris: no van en metro, no prenen la cervesa als bars on anem, no compren als nostres supermercats, mai no coincidirem amb ells a la cua de l’atur, eviten les atapeïdes platges on la majoria dels mortals podem passar les hores lliures... Vesna Goldsworthy ens obre una finestra a la misteriosa vida dels multimilionaris a Gorski, que acaba de publicar Angle Editorial.

Un pobre entre rics

L’autora, Vesna Goldsworthy, és una sèrbia, nascuda el 1961, que viu a Londres des del 1986, on ara exerceix de professora de literatura. El narrador de la seva novel·la té alguns trets en comú amb ella: és serbi, viu a Londres, i no forma part de l’elit de multimilionaris que giren entorn la City londinenca. Però en Nick, el narrador de Gorski, treballa a una llibreria als barris alts de Londres i acaba entrant en contacte amb els multimilionaris. I es veu empès cap a una vida que enlluerna, i que tot enlluernant amaga les seves misèries. Una vida on tots els luxes són accessibles: paisatges paradisíacs, obres d’art, roba de moda, menges selectes, drogues... I sexe: tot tipus de relacions, amb una gran facilitat. Però tot això associat a una gran buidor, i a odis, gelosies, desamors...

Gorski

La clau de la novel·la radica en el protagonista, Gorski, un misteriós nou rus que és un dels homes més rics de Londres. Un home d’una determinació cega que es creu capaç d’aconseguir-ho tot gràcies als seus diners. Però el multimilionari de Goldsworthy no és un malvat explotador dickensià, sinó un individu molt més ambigu, que es pot mostrar terriblement sensible en alguns moments, i terriblement insensible en d’altres. Gorski “era massa brillant per ser ric, i massa ric per ser feliç”, segons l’autora.

Divertida, trista, inquietant...

Gorski no avorreix. De fet, té punts molt divertits. Però és molt més que una novel·la entretinguda per llegir a la platja. Tot i que diverteix, no deixa de ser tremendament trista. Trista perquè la història posa de manifest l’immens poder corruptor del diner, i això és molt i molt inquietant. Aquesta és una novel·la per riure i per pensar.

Goldsworthy, el pot petit

Vesna Golksworthy, casada amb un anglès, és professora de literatura anglesa i d’escriptura creativa a la Kingston University de Londres. No és gens prolífica. La seva primera obra publicada era un estudi sobre la influència dels Balcans a la literatura i el cinema occidental: Inventing Ruritania (1998). El 2005, quan pensava que podia morir d’un càncer, va publicar les seves memòries, Chernobyl Strawberries, on explicava la seva experiència vital, en trànsit permanent entre dues cultures i dues realitats. I narrava la difícil situació que va viure durant els bombardejos de l’OTAN sobre Belgrad, la seva ciutat natal, en què van participar-hi avions de la Gran Bretanya, el seu país d'adopció. L’obra va tenir un gran èxit, de públic i de crítica. El 2011 va publicar el seu tercer llibre: The Angel of Salonika, un poemari. Gorski és la seva primera novel·la. Però ha rebut crítiques magnífiques i ja s'ha traduït a diverses llengües.

I aquí?

Vesna explica que a les zones altes de Londres hi viuen alguns personatges misteriosos, procedent dels quatre costats del món. Viatgen molt, estan als ambients més selectes de la ciutat i gasten “més en un dia del que un altre ésser humà gasta en una vida”. Però en el fons els londinencs saben molt poc d’on vénen i a què es dediquen. Es sospita que l'origen de la riquesa de molts d'ells no és gaire clar. Tampoc en sabem gaire d’aquests russos que compren pisos a Pedralbes i cases a l’Empordà i que buiden, frenèticament, les pelleteries i joieries de l’Eixample. “Nous russos” enriquits extraordinàriament en la follia de la caiguda del comunisme i que ara han esdevinguts abanderats del capitalisme. Gorskis al cor de Catalunya...

Original i còpia

Gorski és un llibre inspirat clarament per El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald, que ens descriu la vida dels rics novaiorquesos als feliços anys vint (Goldsworthy reconeix el seu deute envers Gatsby). A l’igual que a l’obra de Scott Fitzgerald, a Gorski el narrador és un pobre que per atzar entra en contacte amb un multimilionari misteriós i acaba caient en la seva perniciosa òrbita. Tota una metàfora sobre l'ambigu paper del diner. Gorski potser no arriba al nivell de El Gran Gatsby. Per això, als que no hagin llegit Scott Fitzgerald, els recomanaria començar pel Gatsby. Però aquells a qui els va encantar el llibre del nord-americà, han de llegir, sens falta, Gorski, el seu digne continuador.