Al Teatre Atrium es torna a presentar l'obra Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov), una creació de José Sanchis Sinisterra basat en l'obra homònima d'Anton Pavlòvitx Txèkhov (1860-1904). Una peça que ha estat dirigida per Raimon Molins, ànima de l'Atrium (en realitat, Raimon Molins havia representat un Txèkhov, com a actor, al Lliure: L'hort dels cirerers). El repartiment compta amb les actrius Marta Domingo (Olga), Patrícia Mendoza (Irina) i Mireia Trias (Maixa).

L'original de Txèkhov

Les tres germanes és la història de tres joves, filles d'un militar, que viuen amb el seu germà a una petita localitat de Rússia després de la mort del seu pare. Tenen la il·lusió de tornar a Moscou, que veuen com un paradís, però cada cop els resulta més difícil. La germana gran, Olga, és soltera, i treballa de mestra, una feina que no la motiva. La segona, Masha, s'ha casat amb un home que més tard acaba per menysprear. I la tercera, Irina, té grans plans pel futur: vol treballar, enamorar-se, casar-se... Però els seus projectes cada cop es compliquen més. Mentre la germana gran adopta posicionaments conservadors, i la mitjana expressa una certa voluntat de canvi, la petita té una clara voluntat de triar per ella mateixa la seva forma de vida. Davant la claustrofòbia de la vida local, l'únic element que les anima és la presència de la guarnició militar a la ciutat. Les germanes es van enfonsant en un món que cada cop les ofega més. Txèkhov descriu, amb la vida de la familia Prozórov, la decadència de la classe alta russa i el malestar existencial que genera tot això, vist amb els ulls d'unes dones que es van enfonsant econòmicament i vitalment. I si en alguna cosa és mestre Txèkhov és, justament, en la descripció d'estats d'ànims: el desengany pot arribar a ser ofegador. Les tres germanes és, bàsicament, una crònica de frustració. Va ser una de les darreres obres de l'escriptor rus: es va estrenar el 1901 i l'autor va morir de tuberculosi el 1904.

Anton Txèkhov, retrat d'Osip Braz.

La recreació de Sanchis

Els 13 personatges de Txèkhov queden reduïts a la mínima expressió a l'obra de Sanchis: només les tres germanes apareixen en escena. Tres personatges que reflecteixen les il·lusions i les frustracions de la decadent classe alta russa. Sanchis va preparar aquest text especialment per a la seva representació a l'Atrium i per a la seva companyia resident: la Companyia Sala Atrium. Però Sanchis no es va limitar a reduir el nombre de personatges, per adaptar el text a un escenari petit; l'autor valencià va optar per replantejar-se el conjunt de l'obra i, tal com anuncia el titol, "deconstruir Txèkhov". L'obra es despulla d'artificis i les actrius trenquen barreres amb el públic: se li adrecen personalment per explicar els fets i per interpretar les reaccions dels altres personatges de l'obra de l'escriptor rus, que es mantindran absents. La idea d'aquest teatre minimalista és reduir Txèkhov a allò essencial.

José Sanchis Sinisterra

Una sala idònia

Sanchis Sinisterra juga bàsicament amb la proximitat entre les actrius i el públic. I les dimensions de la Sala Atrium són idònies per un espectacle d'aquestes característiques, ja que la primera filera està col·locada pràcticament a sobre de l'escenari. La configuració intimista de la sala permet jugar al màxim amb l'expressivitat dels personatges. Un joc de llums i ombres, pràcticament pictòric, enriqueix notablement l'obra. I el fet que tota Les tres germanes es representi en una petita sala ajuda a reforçar la sensació d'ofec, que arriba a ser insuportable, fins i tot per l'espectador. Només es podria criticar algun efecte excessiu per la reiteració, com el continu joc amb els set rellotges col·locats a tot el perímetre de l'escenari.