Francesc Marco-Palau publica La generació de la independència. Del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) a l'Associació Catalana de Professionals (ACP) (ed. Gregal). Un llibre que proposa una relectura del procés sobiranista que s'està vivint a Catalunya. Molts analistes argumenten que l'onada independentista procedeix de la negativa a acceptar les reivindicacions dels catalanistes de les institucions espanyoles (del govern de Rajoy al Tribunal Constitucional). D'altres, en canvi, apunten que el pas dels líders autonomistes procedents de Convergència al sobiranisme va arrossegar a grans quantitats de població al sobiranisme. En aquestes dues hipòtesis, es menysté el dinamisme i la força de l'independentisme històric. Francesc Marco-Palau, amb aquest llibre, vol reivindicar la feina ben feta de l'antic independentisme, i assegura que sense el seu esforç el sobiranisme mai no hagués aconseguit els progressos dels darrers anys. La generació de la independència arriba amb suports de primera fila: té sengles pròlegs de Jordi Sánchez, president de l'ANC, Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.

El BEI, més enllà de la universitat

El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) juga un paper essencial a l'assaig de Marco-Palau. La seva teoria és que el sindicat estudiantil va servir, no només per a articular els estudiants en torn a l'independentisme, sinó també per formar una nova generació independentista, per articular una alternativa sobiranista més enllà de les rivalitats partidistes i per promoure passos endavant en la lluita global per la independència. Marco fa un estudi detallat del moviment sindical universitari i detecta un gran nombre de líders actuals del procés que s'han format en la lluita independentista universitària: dirigents d'ERC, del PDeCAT, de Demòcrates, de l'ANC, d'Òmnium, membres dels parlaments valencià i balear, regidors a moltíssims pobles... Molts dels personatges clau de la nova elit política sobiranista no vénen del regionalisme sinó que es van introduir a la política, directament, a través d'organitzacions independentistes. I van fer-ho de forma molt transversal, ocupant diferents espais de l'arc polític, des de la dreta fins a l'extrema esquerra.

L'ACP, la continuïtat

Marco-Palau també apunta que l'Associació Catalana de Professionals (ACP), una organització nascuda el 1996, va ajudar a consolidar el moviment independentista. A La generació de la independència es posa de manifest que la resposta de la societat civil a les accions de les institucions espanyoles no surt del no-res, sinó que és la conseqüència directa d'una llarga tasca d'articulació d'un monument independentista. Una tasca de think tank i d'elaboració de projectes de futur, però també de reagrupament de forces, que tindrà efectes directes, per exemple, a alguns col·legis professionals, a la UGT o a Òmnium Cultural. L'ACP també seria un dels vivers de militants de la Plataforma per la Llengua, l'anomenada ONG del català.

Fratricides?

Marco-Palau marca el punt d'inici de la deriva independentista no el 2010, quan el Tribunal Constitucional va emetre la seva sentència sobre l'Estatut, sinó el 1992, quan el moviment independentista es va organitzar per fer front als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Un any marcat per l'operació massiva del jutge Garzón contra l'entorn independentista, però també un període en què el sobiranisme farà una demostració de força, fent visible el sentiment independentista als Jocs Olímpics. Uns moments en què la Crida a la Solidaritat i altres grups com el Moviment de Defensa de la Terra o els Grups de Defensa de la Llengua van assolir una gran capacitat de mobilització. Però va ser molt difícil articular-los. La història del moviment independentista fins ben entrat el segle XXI és una història marcada per les tensions internes. L'històric enfrontament entre el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el grup Independentistes dels Països Catalans (IPC) encara cueja avui en dia. Però també van ser molt complicades les tensions al si d'ERC, amb les escissions de Reagrupament i de Solidaritat Catalana per la Independència. Per no parlar de les eternes tensions entre Convergència i el seu soci Unió.

Cap al dret a decidir

La generació de la independència també intenta fer una història del moviment independentista més recent, més enllà de la política partidista, que és el que habitualment destaquen els politòlegs. Per a Marco-Palau el paper clau en la lluita per la independència el juga la societat civil, amb organitzacions com la Plataforma pel Dret a Decidir i, sobretot, l'ANC, que tindrà capacitat d'imposar la seva agenda als partits i als successius governs.

Canvi d'angular

Francesc Marco-Palau, que va néixer el 1989, a més d'estudiar Història i de publicar diversos llibres, com Francesc Dalmau, de Normandia a Palamós, ha estat molt vinculat a diferents entitats catalanistes, com la Plataforma per la Llengua. I la seva visió ajuda a veure l'independentisme des d'una altra òptica: més enllà dels líders, més enllà dels partits... Una mirada que enllaça el vell independentisme dels vuitanta amb el sobiranisme actual. I que reivindica la tasca feta pel moviment independentista, tot assegurant que el procés no l'han impulsat ni els espanyols centralistes ni els autonomistes, sinó els vells independentistes.