El Memorial Democràtic presenta una miniexposició a la seva seu dedicada a l'actitud del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial: Franco neutral? Amb aquesta mostra es vol recordar la col·laboració de Franco amb Hitler i Mussolini. Una exposició molt reduïda, comissariada per Joan Maria Thomàs, que tractar de aclarir un aspecte confús de la nostra història.

Per poc

Espanya no va lluitar com a Estat a la Segona Guerra Mundial. I, malgrat tot, a ningú se li pot escapar la simpatia de Franco envers Hitler i Mussolini, els dos líders que li havien ofert una ajuda cabdal durant la guerra civil. L'exposició vol deixar ben clar que Franco no va ser gens neutral, sinó que va col·laborar amb Hitler. De fet, es mostra com al principi de la guerra el règim es va plantejar molt seriosament entrar en guerra.

La col·laboració

L'exposició analitza diferents punts en què el franquisme va col·laborar efectivament amb els nazis i amb els feixistes. En primer lloc presenta la bona entesa entre aquests règims, amb visites mútues contínues i amb la còpia, a Espanya, de les pràctiques feixistes i nazis (de fet, la premsa del període, molt filoalemanya, és ben reveladora). Però també apunta la col·laboració militar, amb el subministrament de béns essencials per a l'exèrcit alemany i amb l'ús de ports i aeroports espanyols com a escala tècnica pels nazis. Se'ns recorda, a més, que l'Alemanya nazi ho va agrair amb la repatriació per força de republicans espanyols (com Companys) i amb la deportació de molts d'altres als camps nazis (sense que el règim fes res per defensar-los).

 

Heinrich Himmler, cap de les SS alemanyes, acompanyat de Luis Orgaz, capità general de Catalunya, i altres autoritats franquistes visiten el monestir de Montserrat. 23 d’octubre de 1940. Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Espanyols als dos bàndols

L'exposició recorda que molts espanyols, de grat o per força, van participar en la Segona Guerra Mundial com a aliats dels nazis, i van lluitar a la División Azul. Però destaca que també va haver-n'hi molts que es van afegir als exèrcits de França i d'Anglaterra i que es van enfrontar al nazisme. I també té un record per aquells diplomàtics del franquisme que, malgrat tot, van protegir els jueus, fins i tot en contra de les instruccions del govern.

El factor colonial

L'exposició repassa els punts en què Franco va col·laborar amb Hitler, però no deixa gaire clar el perquè de tot plegat. De fet, és cert que totes les simpaties de Franco i de bona part de la cúpula del règim, en aquella època, estaven amb els nazis. Però també és cert que hi havia un altre factor que motivava el règim: les ànsies imperials. Franco volia tenir un imperi com els que tenien França, Anglaterra, Portugal i Bèlgica (creia que les grans potències havien robat l'imperi que li corresponia a Espanya). I va intentar reclamar a Hitler, a la seva trobada a Hendaia, tot el Marroc, bona part d'Algèria i de Mauritània, mitja Nigèria, el Camerun i el Gabon. I fins i tot pensava reclamar drets d'Espanya sobre Andorra, Euskadi Nord, el Rosselló i l'Alguer... Però Hitler no va cedir: considerava prioritaris els seus tractes amb la França de Vichy, que exigia la integritat de l'imperi colonial francès. Finalment, no va haver-hi acord.

Refer una virginitat

En acabar la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va intentar esborrar qualsevol rastre de la seva passada germanofília. Es tractava, com va afirmar burlescament el diplomàtic Agustín de Foxà, de "refer una virginitat". Durant anys i anys els mitjans de propaganda del règim van elogiar la "saviesa" de Franco, que havia "enganyat" a Hitler i que "mai" no havia volgut entrar en guerra. Però els francesos, els anglesos i els nord-americans s'enrecordaven bé, de la complicitat dels franquistes amb Hitler, però van preferir oblidar-ho: Franco es va convertir en un aliat en la lluita contra el comunisme durant la guerra freda. Tot i que els aliats s'havien compromès a acabar fins als darrers vestigis del feixisme a Europa, Franco va morir de vell i al llit.

El perquè d'una exposició

L'historiador Joan Maria Thomàs, comissari de l'exposició, argumenta que aquesta mostra era necessària, perquè les campanyes de propaganda del franquisme, a partir de 1945, van tenir un cert èxit: hi ha gent que encara creu que Franco va resistir les pressions de Hitler i que va rebutjar per convicció l'entrada a la guerra. Thomàs n'està convençut que la col·laboració de Franco amb l'Eix va ser molt important, en primer lloc amb el subministrament de béns bàsics d'utilitat militar, com el wolframi (que s'usava per fer les granades antitanc), però també en l'àmbit de la intel·ligència militar. És un tema que els nostres historiadors fa temps que coneixen, però Thomas lamenta que a vegades no hagin fet una bona tasca de divulgació de les seves recerques. Espera que aquesta exposició serveixi per donar a conèixer, a nivell local i internacional, la col·laboració de Franco amb Hitler i Mussolini.