Francesc Pedró havia estat professor d'educació comparada i polítiques públiques a la Universitat Pompeu Fabra, centre acadèmic al que encara està vinculat. Des de fa sis anys treballa a la UNESCO com a director de política educativa. Malgrat la seva dedicació a tasques administratives, no ha deixat la recerca, i va publicant estudis sobre l’ensenyament a Catalunya i al món. Imparteix, aquest dimarts, una conferència al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” sobre Quina educació exigeix la nova economia als ciutadans del futur? dins del cicle “L’economia que ve”, coorganitzat entre el Palau Macaya i el programa Valor Afegit de TV3. Pedró rep El Nacional al Palau Macaya, on farà la seva conferència.

 

Tot just s’acaben de publicar els resultats de PISA. Com veu la situació de l’educació a Catalunya, en base a aquestes dades?

La lectura immediata d’aquest informe és que finalment la mitjana de Catalunya és superior a la mitjana de l’OCDE i això és una molt bona notícia, especialment quan això es dóna en un moment de crisi econòmica: malgrat la recessió s’avança educativament. Aquests resultats ens parlen molt del coratge dels mestres i les mestres, que són els que estan a la trinxera i que en un moment de molta dificultat han aconseguit progressos. Per altra banda, això vol dir que les polítiques que s’han impulsat a Catalunya, independent de qui estigui al govern, estan donant els seus fruits.

Cal millorar la formació dels mestres, especialment la formació inicial"

En funció dels resultats de l’avaluació de PISA. Què es podria fer per millorar l’educació catalana?

El sistema escolar català pateix d’un seguit de frens que estan identificats però que costa superar. Hi ha un problema greu en relació a la qualitat dels seus mestres. Cal millorar la formació dels mestres, especialment la formació inicial. Al nostre país la formació dels mestres és una formació d’aula, mentre que a d’altres bandes hi ha una formació de tipus més clínica, més dual, en què una part important de la formació és l’aprenentatge al costat d’un docent expert. Encara avui la formació del professor de secundària posa massa èmfasi en la matèria de la seva especialitat i en la disciplina psicopedagògica i poc en la pràctica.

Amb aquesta millora n’hi hauria prou per garantir una millor qualitat dels docents?

Hi ha també un problema en relació a la formació permanent. En aquest camp es depèn massa d’allò que decideix l’administració i no pas del que les escoles consideren necessari. Haurien de ser les escoles les que orientessin cap on necessiten anar els mestres. Si volem millorar les competències professionals d’un mestre cal veure com treballa. En funció d’això es pot decidir què necessita i acompanyar-lo en aquest procés. La formació permanent dels professors no pot centrar-se només en l’assistència a cursos. Amb 30 hores de classe en un aula per a un professor, no garantim que aquest pugui canviar el seu sistema de fer les classes, però amb tres hores de coaching podríem aconseguir-ho. Als professors se’ls hauria d’ensenyar com aconseguir que els alumnes estiguin en silenci, com aconseguir despertar-los l’atenció... El punt bàsic per a la millora del sistema educatiu passa pel perfeccionament de la formació inicial i permanent dels professors.

PISA ha estat criticat com una mena de “prescriptor global” del que hauria de ser l’educació, al marge del que les poblacions dels diferents països decideixen que ha de ser l’ensenyament. Què en pensa?

No crec que hi hagi una voluntat de dictar el currículum dels diferents països, però quan s’avaluen sistemes, òbviament, es fa en funció dels paràmetres de l’OCDE. Hi ha una certa estultícia de part d’alguns governs, que volen que els seus alumnes siguin avaluats en el marc de competències que té l’OCDE, però que no preparen als seus alumnes en un currículum orientat cap aquests objectius.

L’educació catalana està preparada per a les noves necessitats del món modern?

En primer lloc, crec que el marc legal i polític de l’economia catalana estableix uns importants frens per a la modernització de l’economia. La nostra economia té manca de dinamisme. Hi ha un excés de regulació que limita el nivell d’innovació. El problema de la modernització no és exclusiu del sector educatiu.

No ens podem permetre un nivell d’abandonament escolar com el que tenim"

A desgrat d’aquests problemes, anem en la direcció correcta per preparar els joves per a l’economia del futur?

 A les economies avançades cada cop es redueix més la necessitat de mà d’obra amb competències rutinàries, i es demana més gent que tingui competències analítiques i socials, gent capaç d'abordar conflictes nous. I, amb aquestes perspectives, no ens podem permetre un nivell d’abandonament escolar com el que tenim: no pot ser que hi hagi gent que deixi els estudis abans dels 18 anys, perquè necessitem gent qualificada, com a mínim amb un ensenyament secundari complet. Avui en dia ens trobem amb una massa de joves que mai no podran participar en la nova economia, perquè en un futur proper les feines més rutinàries probablement acabaran essent automatitzades.

Hem de preparar bé la gent perquè tingui capacitat per valorar els efectes del sistema econòmic"

L’educació ha de preparar els treballadors per a allò que exigeix el mercat?

Quan parlem de les relacions entre economia i educació, sovint pensem que l’economia ha de dictar què ha de fer l’educació. Però sovint s’oblida que l’educació ha d’ajudar als ciutadans a decidir si el sistema econòmic que tenen és el que volen i el que els convé. I per això hem de formar a la gent, l’hem de preparar bé perquè tingui capacitat per valorar els efectes del sistema econòmic.

Per pujar la mitjana educativa del país cal empènyer als que més ho necessiten"

Les desigualtats socials estan creixent a tot el món. L’educació pot continuar essent un ascensor social o aquesta dinàmica s’està bloquejant?

A tot el món ha augmentat el volum de la riquesa que està en mans dels més rics, i els pobres s’han empobrit molt més. Al darrer Informe PISA, en allò que fa referència a Catalunya, hi ha una nota negativa: que la distància entre els que se’n surten molt bé i els que se’n surten pitjor és molt gran. S’agreugen les diferències entre els estudiants. I això vol dir que hi ha molta feina per fer en termes d’equitat. Per pujar la mitjana educativa del país, cal empènyer als que més ho necessiten.

A nivell mundial: els sistemes educatius evolucionen cap a sistemes amb una qualitat equiparable o les diferències s’accentuen entre països amb ensenyaments de qualitat i països amb sistemes d'ensenyament poc adequats?

Els Objectius del Mil·lenni pretenien que per a l’any 2015 es garantís l’accés universal a l’educació primària. I hem superat el 2015 i encara hi ha milions d’infants que no van a l’escola. Les dades ens informen que com a mínim un 30 % d’aquests nens no aniran mai a l’escola. En matèria educativa s’ha avançat molt a alguns països llatinoamericans i a l’Àsia, però hi ha problemes molt greus, encara, a l’Àfrica subsahariana.

Perquè els nens i els joves aprenguin bé a viure amb les noves tecnologies, els hem d’acompanyar"

Una altra de les seves especialitats és la relació entre noves tecnologies i ensenyament. En quin estat ens trobem, en relació amb aquest tema? Els que no som nadius digitals, tenim clar com ensenyar als joves que ja han nascut immersos a les noves tecnologies?

És cert que els que ja tenim certa edat ens hem trobat en una situació complicada, perquè no podem apel·lar a l’exemple dels nostres pares o dels nostres mestres, perquè estem davant un fenomen nou. Però molts de nosaltres ja som grans usuaris dels mitjans digitals. El que passa és que hi ha una mala comprensió del que passa amb els nadius digitals. Els pares i mares, i alguns mestres, es pensen que els nens i els joves saben usar molt bé les noves tecnologies perquè es passen el dia utilitzant-les. Però això no és així. No coneixen molts dels secrets d’aquest món. Cal ensenyar-los, com s’ensenyen les matemàtiques. A vegades a les classes als nens se’ls exigeix que tanquin els telèfons, quan se’ls hauria de demanar que quan entren a classe que obrin els mòbils, per ensenyar-los els bons usos de la tecnologia. Perquè aprenguin bé a viure amb les noves tecnologies, els hem d’acompanyar.