Angle Editorial, dins la campanya dels seus 25 anys, ha realitzat una reedició de 10 títols emblemàtics de la casa. Entre ells hi figura un llibre que quan va sortir, el 2014, va tenir molt bones crítiques i grans elogis dels lectors, però no va aconseguir enfilar-se a les llistes dels més venuts: El franc-tirador, d'Albert Pijuan. Ara, amb la seva reedició, l'editorial vol donar una nova vida a un llibre que considera que mereix una altra oportunitat. Així, aquesta novel·la negra amb la trama situada en la Polònia dels noranta, torna a ser present a les taules de les llibreries.

Més enllà del crim

El franc-tirador és una novel·la negra dins dels cànons del règim: hi ha diversos assassinats i la trama s'encamina cap al descobriment del responsable de les morts... Hi ha investigadors que encalcen als sospitosos i que es deixen dur per pistes reals o veritables. Però aquesta trama serveix per fer un retrat de la societat polonesa on apareixen elements crítics d'aquesta societat però, també, de la condició humana. Aquest és un llibre que ens parla dels problemes bàsics de la transició polonesa: el paper dels poders fàctics, l'eclosió de la religió, el manteniment de formes autoritàries, la rancúnia generada per la transició... Però, en el fons, aquestes qüestions ens remeten a problemes comuns a tota l'espècie humana: la solitud, la solidaritat, la família, el mal, la marginació...

Lluny del Raval

Pijuan és dels que opina que els escriptors han de buscar referents per a les seves obres, també, lluny de les seves experiències immediates (ironitza que, si no, la literatura només comptaria històries de professors i periodistes deprimits). El franc-tirador és tot un exercici de projecció: Pijuan situa l'acció en un país ben llunyà. Assegura que s'ha documentat exhaustivament. És probable, perquè per als que no coneixem Polònia la història ens resulta ben versemblantSi non è vero è ben trovato. L'univers novel·lesc de Pijuan, es correspongui o no a la realitat, aconsegueix que el lector s'hi senti plenament submergit. I, de fet, l'autor de Calafell aconsegueix una narració molt cinematogràfica. El franc-tirador té una retirada a les millors sèries de ficció, amb una canvi ràpid d'escenaris, personatges molt variats, relacions turbulentes entre ells...

El preu del passat

El franc-tirador el passat té la clau de bona part del que passa al present. Allò que havien fet els personatges en el passat pesa com una llosa sobre ells: no trobaran forma d'escapar al càstig per les seves males accions i no podran oblidar i superar els problemes passats i construir la seva felicitat. Els qui tenen comptes pendents són molt variats: un home casat que va enganyar la seva dona fa algunes dècades, un torturador de la policia secreta de la dictadura, un home amb problemes de relacions socials que va patir bullying a la infància, una dona que es considera responsable de l'anormalitat dels seus fills, una adolescent que espia al seu veí, pel que se sent atreta de forma malaltissa... A la fi, tots es veuran perseguit per les violentes conseqüències del passat, i la sang continuarà corrent.

Sense esperança

No hi ha sortida, a El franc-tirador. Front a les històries simplistes en què els malvats obtenen grans beneficis dels seus delictes, en la novel·la de Pijuan ningú surt guanyant dels seus crims. No és una història de guanyadors, d'empresaris enriquits, de mafiosos amb glamour, de polítics victoriosos... Tots els personatges d'El franc-tirador es troben enxampats en unes vides mediocres, fosques, sense esperança... Ni en l'àmbit personal, ni en el familiar ni en el professional tenen la menor dignitat. Són personatges sotmesos a la por, a l'odi, al complexe, al sentiment de culpabilitat... Vides carregades d'amargor. Per alguns l'única opció és fugir de Polònia. Però la novel·la ens descobreix que ni aquesta alternativa existeix, perquè fins i tot la mítica Escandinàvia té els mateixos problemes que Polònia. No hi ha sortida.

Parlar de Polònia

Albert Pijuan (Calafell, 1985) en la seva primera novel·la ens situa a la Polònia de Lech Walesa, quan el comunisme deixa pas al capitalisme. Però rera aquesta realitat tan allunyada de nosaltres en el temps i en l'espai, hi ha una sèrie de referents que inevitablement semblen terriblement propers als catalans: una església amb un poder immens que culpabilitza a la gent; uns capellans amb una sexualitat més que dubtosa; una policia que no acaba de ser depurada; una societat que mostra la seva hostilitat cap als més dèbils... El franc-tirador és una novel·la negra que agradarà, sobretot, als que vulguin alguna cosa més que una entretinguda història de lladres i serenos per llegir a la platja perquè aquesta novel·la és, sobretot, una reflexió rodona sobre el mal.