La llengua basca ha fet un pas important a Navarra gràcies a la decisió del Parlament navarrès de reformar la Llei de l’Euskera i incloure 44 municipis dins de la denominada ‘Zona mixta’, que garanteix una certa protecció de la llengua basca sense arribar a reconèixer-ne la oficialitat plena. Aquests 44 municipis estaven adscrits fins ara a la ‘Zona no bascòfona’. Alhora, un dels municipis que fins ara formaven part de la ‘Zona mixta’, Atetz, passa a la ‘Zona bascòfona’.

La reforma, que inclou també un canvi de nom de la mateixa llei, que fins ara era ‘del vascuence’ suposa que a partir de la seva aplicació hi haurà 98 municipis en aquesta zona -davant dels 55 actuals-, mentre que la zona on el basc és oficial passa de 61 a 62 i la zona monolingüe castellana queda en 112 davant els 156 anteriors.

Evolució de la realitat sociolingüística

La llei ha estat aprovada amb els vots a favor de Geroa Bai, EH Bildu, Podemos-Ahal Dugu y Izquierda-Ezkerra, els quatre partits integrants de l’actual Govern navarrès presidit per Uxue Barcos i el vot contrari de UPN, PSN y PPN. La reforma s’ha fet atenent la “demanda social manifestada a través d’acords dels seus respectius plens municipals, símbol i representació de la voluntat ciutadana” i també per “adequar la norma a la evolució de la realitat sociolingüística”, que també inclou la possibilitat que tots els governs locals, “amb independència de la zona de la que formin part” puguin “aprovar ordenances que regulin o fomentin l’ús de l’euskera”, per evitar “una interpretació restrictiva de la llei”.

La reforma de la llei se circumscriu en la bateria d’accions desenvolupades pel Parlament i el Govern navarrès per potenciar la llengua i la cultura basques i la relació amb la resta de territoris d’Euskal Herria, entre les quals s'inclou la derogació recent de la Llei de Símbols que prohibia la hissada d’ikurriñes en edificis oficials.

De fet, la derogació de la llei que regulava l’ús de banderes va ser contestada per les forces de l’oposició el passat 3 de juny amb una manifestació a Pamplona en defensa de la bandera de Navarra i amb suport dels partits de l’oposició, contraris a reconèixer la pertinença de Navarra a Esukal Herria.

Les tres zones lingüístiques

Segons l’Estatut de Navarra -Llei d’Amillorament del Fur-, el castellà és la llengua oficial de tot el territori, mentre que el basc és oficial només a la zona determinada com a bascoparlant a partir d’una llei específica, la Llei Foral del ‘Vascuence’, aprovada el 1986.

Aquest text en principi pretenia determinar una zona bascòfona -amb basc i castellà com a llengües oficials- i una de no bascòfona -monolingüe castellana-, però finalment va determinar la creació de l’anomenada ‘Zona mixta’, per diferenciar aquelles zones, sobretot a la franja central del territori, on tot i no haver predomini del basc, hi havia minories significatives de bascoparlants i un pòsit cultural que permetia considerar l’euskera com a llengua tradicional de la zona, d’aquelles altres, sobretot al sud, on el basc o no s’havia arribat a parlar mai o havia desaparegut totalment.  

Així, mentre que a la zona reconeguda com a bascòfona, situada al nord, el basc i el castellà comparteixen oficialitat i es garanteix l’ús del basc a l’ensenyament i l’administració, a la denominada zona mixta es facilita que hi hagi mesures específiques per al foment i la recuperació de la llengua, sense reconèixer-ne l’oficialitat. Finalment a la zona no bascòfona no es fa cap acció a favor de la llengua basca.