Estelada amb el triangle groc? Amb el triangle blau? Amb quines proporcions? Cap on s'orienta l'estel? La Fundació Reeixida ha preparat una proposta tècnica per a crear i usar l'estelada, adaptant-se als principis bàsics de la vexil·lologia, la disciplina que estudia les banderes. L'estudi ha estat realitzat per Joan-Marc Passada, el president de la Fundació i Jordi Avià, dissenyador gràfic; i compta amb el suport de l'heraldista Armand de Fluvià, l'historiador Francesc-Xavier Hernández i l'editor Quim Torra. En el fons, està clar que aquestes propostes estan pensades per al dia en què aquesta bandera tingui "alguna mena de reconeixement oficial". És a dir, quan aquesta bandera sigui l'oficial de Catalunya. Els autors proposen que a la Catalunya independent hi hagi dues banderes oficials, l'estelada, "bandera civil", usada internacionalment, i la senyera, "bandera d'estat", usada de forma més restrictiva "en tant que bandera històrica", per exemple a les sessions del Parlament. Els autors també demanen un cert reconeixement a d'altres banderes històriques com la creu de Sant Jordi o la bandera de Santa Eulàlia.

Reivindicació del triangle equilàter

La Fundació Reeixida reclama que, en contra de les representacions habituals, l'estelada hauria de constar d'un triangle equilàter, perquè aquest representa els principis republicans: igualtat, llibertat i fraternitat, cadascun tan important com qualsevol dels altres. També reclamen que l'estrella s'ubiqui a l’interior d’un pentàgon regular amb la punta a la part superior. Perquè el triangle sigui realment equilàter i la bandera no quedi deformada, cal que la proporció entre l'ample i el llarg de la bandera sigui 1:2 (com la bandera oficial britànica, i no pas com la francesa o l'espanyola que tenen una proporció 2:3). Per als autors de l'informe, el triangle ha de ser blau, com el de la bandera original, que remetia als colors revolucionaris de les banderes francesa i nord-americana. Però no pot ser un blau qualsevol: ha de ser el blau Pantone 2765; el vermell cal que sigui el Pantone 485; i el groc ha de ser el Pantone 116.

Protocol de la bandera

L'informe de la Fundació Reeixida també estableix el protocol d'ús de l'estelada: es col·loca amb el triangle a la banda de l'asta, i de tal forma que la punta superior de l'estrella assenyali cap amunt. Per plegar-la, els autors proposen un sistema amb el que les barres acaben ocultes a sota el triangle amb l'estel. I es preveu una bandera de dol, en què les barres quedarien tapades pel color negre. Per tant seria una bandera completament negra amb el triangle equilàter blau amb l'estel blanc.

Una bandera centenària

L'estelada va néixer fa més d'un segle. Les quatre barres es van popularitzar amb la Renaixença després d'uns segles d'escàs ús (no van estar presents, per exemple, en el setge de Barcelona de 1714). A principis de segle XX els independentistes catalans empraven una senyera amb un rombe blau al centre amb  l'estel blanc inscrit a dins. El 1915 els partidaris de la independència catalana residents a Cuba van inventar l'estelada, inspirant-se en la bandera cubana. I més tard va ser adoptada per Estat Català i per altres grups secessionistes de l'interior. El 1931 hi havia qui pretenia que l'estelada fos la bandera de la nova república catalana, però l'acord de Macià amb Madrid va frenar aquesta iniciativa. L'estelada va ser usada el 1934 en la proclamació de l'Estat Català. A partir d'aquest moment va continuar essent usada per determinats grups. El 1968 el marxista Partit Socialista d'Alliberament Nacional va començar a usar una estelada amb l'estel vermell i el triangle blanc. A partir de 1972 els grups esquerrans van començar a usar l'estelada amb l'estel vermell però amb el triangle groc. Amb l'arrencada del procés sobiranista l'estelada es va popularitzar, tant en la seva variant amb triangle blau com amb el format de triangle groc.