Rere l’esbojarrada trama de la comèdia Blades of Glory s’amaga l’escàndol que van protagonitzar les patinadores Tonya Harding i Nancy Kerrigan.  

Produïda per Ben Stiller, dirigida pel tàndem Josh Gordon i Will Speck i protagonitzada per Will Ferrell, Jon Heder, Will Arnett, Amy Poehler, Jenna Fischer i Craig T. Nelson, Blades of Glory és una comèdia deliciosament tonta i esbojarrada sobre la rivalitat entre dos patinadors sobre gel. El pla perfecte per una nit de dissabte que no tens companyia ni res millor a fer. 

Després de barallar-se en uns ficticis Jocs Olímpics d’Hivern celebrats el 2002, a Chazz Michael Michaels i Jimmy MacElroy se’ls prohibeix seguir competint en la seva categoria: individual masculí. Un admirador de Jimmy, però, descobreix que la suspensió no els impedeix competir plegats. Els antics rivals són ara aliats, però en el seu camí cap a la glòria es toparan amb una altra parella, els germans Stranz  i Fairchild van Waldenberg, disposada a fer el que calgui per aconseguir la victòria. Successió de gags delirants, rere aquesta col·lecció d’acudits esbojarrats s’hi amaga un dels escàndols més sonats en la història de l’esport. 

Entre finals de la dècada dels 80 i inicis dels 90, Tonya Harding i Nancy Kerrigan eren les dues grans aspirants a coronar-se com a reines del patinatge artístic. Figures oposades (Harding era rossa, d’origen humil i estil intuïtiu; Kerrigan, morena, de bona família i un patinatge de formes clàssiques) però dotades amb la mateixa habilitat, la seva era una rivalitat que havien alimentat des que de nenes van començar a coincidir en competicions. Un antagonisme, però, que mai havia traspassat els límits de la pista de gel. 

El 6 de gener de 1994 la ciutat de Detroit acollia els campionats americans de patinatge artístic en què es decidirien les seleccionades per als Jocs Olímpics d’Hivern que poques setmanes després se celebrarien a Lillehammer. Kerrigan havia acabat els seus entrenaments quan de camí als vestuaris va ser agredida per un desconegut, que la va colpejar amb una barra de metall en un genoll. La lesió va obligar Kerrigan a abandonar els campionats, però es va poder recuperar a temps per assistir als Jocs, ja que, per mil·límetres, el cop no havia afectat els lligaments de l’articulació. 

Un mes després de l’atac, la policia detenia Shane Stant, un pinxo de poca categoria que no només va confessar ser l’autor de l’atac sinó que va admetre haver estat contractat per Jeff Gillooly i Shawn Eckhardt, respectivament marit i guardaespatlles de Harding. Alhora, Gillooly va involucrar Harding en la trama per reduir la seva condemna i ella va decidir declarar-se culpable d'encobriment per evitar ser enviada a la presó (va ser condemnada a pagar una multa i a realitzar treballs comunitaris). 

Davant d’un escàndol que semblava un mal guió d’una pel·lícula de mafiosos, el Comitè Olímpic dels Estats Units va intentar expulsar Harding de l’equip de patinatge, però aquesta va apel·lar. La solució que van trobar va ser inscriure a Kerrigan, ja recuperada de la lesió, i deixar a casa Michelle Kwan, que havia quedat segona rere Harding en els campionats nacionals.

Mai una competició de patinatge artístic sobre gel ha generat tanta expectativa com la dels jocs de 1994. La morbositat per veure les rivals enfrontar-se a la pista va citar centenars de periodistes a Lillehammer. Nancy Kerrigan va ser rebuda com una heroïna i va aconseguir la medalla de plata. Harding no va suportar la pressió i va finalitzar en el vuitè lloc. 

Harding ha tingut una vida convulsa des d’aleshores. La Federació Americana de Patinatge Artístic la va suspendre de per vida i va ser declarada persona non grata. No seria l’únic ni el més greu dels seus problemes. Sense poder patinar, es va passar a la boxa i del ring als platós de cinema per adults. Declivi que es va aguditzar quan va simular haver estat segrestada, tocant fons definitivament quan, borratxa, va ser detinguda per agredir la seva parella. 

Molt més plàcida ha estat la vida de Nancy Kerrigan una vegada va posar fi a la seva carrera com a patinadora. Actualment viu a Massachusetts on, a partir de l’experiència de la seva mare, gestiona una fundació per ajudar a persones invidents. De tant en tant també realitza algun cameo al cinema, com el que va protagonitzar a Blades of Glory.