Edicions La Campana publica Història del nou cognom, d’Elena Ferrante, tot un fenomen literari. No en va aquesta autora és candidata al Man Booker International Prize, un dels premis literaris amb més ressò del món. Història del nou cognom és la segona part d’una tetralogia, Dues amigues, que narra la història de l’amistat entre dues dones, des de la postguerra a Nàpols fins a finals del segle XX. Els quatre llibres van ser publicats en italià entre el 2010 i el 2014, però van tenir molt ressò a partir de la sortida de l’edició anglesa, el 2014. Ferrante havia publicat tres novel·les anteriorment, però no van tenir gaire ressò, tot i que una d’elles va ser duta al cinema. L'editorial Lumen ja ha traduït la tetralogia sencera al castellà.

El misteri de Ferrante

Ferrante és un pseudònim, inspirat en l'escriptora Elsa Morante (1912-1985). L’autora mai no ha sortit a la televisió. Les úniques entrevistes que ofereix són per mail, i a través de l’adreça dels seus editors. Es nega a presentar-se en públic i el seu editor manté amb molt de zel el secret de la seva identitat. Ferrante assegura que per al lector el millor és conèixer un autor a través de la seva obra.

Contra l’anonimat

Però l’anonimat ha despertat controvèrsies. El Corriere della Sera va anunciar que l’autora era en realitat la professora Marcella Marmo, resident a Nàpols, i ho va argumentar amb paral·lelismes entre altres obres de Marmo i les obres de Ferrante. Però Marmo, especialista en història contemporània ho va negar, i també ho van fer els editors de Ferrante. Fins i tot hi ha alguns crítics que argumenten que Ferrante és un home. El problema és que no hi ha acord sobre quin: uns aposten pel napolità Domenico Starnone, els altres per Goffredo Fofi, un periodista i crític de Perugia.

El segon Ferrante

Si la primera obra de la tetralogia, L’amiga genial, explicava la infància de dues amigues, Història del nou cognom narra la història de les dues durant els anys de joventut. Però a la novel·la hi ha molt més que l’amistat. Tot transcorre amb molta naturalitat: les amigues es separen durant temporades; s’arriben a ignorar durant mesos, però més tard recuperen el contacte... L'amistat és el fil conductor de la narració, que circula fluïdament també per altres temes.

Sense herois

Ferrante crea un univers molt ric a partir de la quotidianitat. La seva tetralogia passa al Nàpols del segle XX, però allò que descriu és el dia a dia dels seus habitants: les baralles familiars, les malevolences al barri, els problemes de parella, les tensions a la feina... La vida dels personatges de la novel·la no és gens èpica: tot és un delicat equilibri, a la recerca d’uns somnis difícils; o gairebé impossibles.

Literatura de dones per a tots

Les obres de Ferrante es centren en un univers que tradicionalment s’ha considerat femení: la casa, el veïnat, la família. Els personatges centrals són femenins, i ofereixen una visió femenina del món. Expressen les dificultats que tenen com a dones i lluiten per superar les seves limitacions. I, malgrat tot, no podríem qualificar la tetralogia com una lectura només per a dones. Les inquietuds i els problemes que presenta Ferrante sobrepassen, de molt, l’univers femení. 

Temps per llegir Ferrante

Actualment no està gaire de moda parlar de classes socials. I tanmateix en l'actual període de crisi, les novel·les de Ferrante estan més vives que mai. Història del nou cognom traspua les olors i les angoixes de la pobresa. Les protagonistes venen d’un barri marginal de Nàpols, i tenen una relació ben difícil amb la gent que viu al centre de la ciutat, un món hostil, que no controlen. A les novel·les de Ferrante s’hi fan palpables les inseguretats que surten de la pobresa, les mil frustracions per la manca de progrés, les limitacions en la vida quotidiana...

La història de tots

La tetralogia de Ferrante no deixa de descriure la realitat napolitana: la corrupció, els comportaments mafiosos, la pobresa, el moviment comunista... Però l’autora no pretén fer un retrat de l’evolució política italiana, sinó tan sols descriure com els canvis polítics poden afectar les persones del carrer. Els grans fets flueixen en una dimensió llunyana.

La proximitat

L’acció de les Dues amigues succeeix a Nàpols. Tots els personatges són napolitans. Però per a nosaltres són molt propers. Molts catalans trobaran sospitoses coincidències entre algun personatge de Ferrante i la seva tieta, la seva sogra, la seva veïna o el botiguer de la cantonada. És, sens dubte, una autora molt mediterrània que retrata personatges molt propers als del nostre entorn.

La tetralogia

Les quatre parts de la tetralogia es poden llegir de forma independent, però és recomanable anar pas per pas. De fet, es perd la gràcia d’algunes de les històries si no es coneixen els precedents. Per tant, és recomanable començar la lectura per L'amiga genial i deixar per més endavant Història del nou cognom. Molts dels lectors de la primera part de la tetralogia llegeixen la segona. Els fans de Ferrante diuen que aquesta autora és adictiva i les xifres de vendes els donen la raó.

El fenomen Ferrante i el fenomen La Campana

En un moment determinat, a les llistes dels llibres més venuts hi figurava en quarta posició L’amiga genial, de Ferrante. Es va passar mesos a aquestes llistes. Però les mateixes llistes eren encapçalades per la novel·la juvenil Wonder, d’R.J. Palacio, publicada també per La Campana (i que ha s'ha fet present als rànquings de forma intermitent, durant moltes setmanes). En la segona posició hi trobàvem Vae Victus, les noves aventures de Martí de Zubiria, de Sánchez-Piñol, també de La Campana. I a la tercera plaça hi havia també una altra obra de La Campana: La noia del tren de Paula Hawkins. Tot un rècord per una editorial que publica, només, una desena de títols cada anys.

La Campana: 5 anys al cim

El 2012 La Campana va publicar 8 títols, tres dels quals van arribar a les llistes dels més venuts: Victus, el major best-seller de l’editorial, amb 250.000 exemplars venuts, i Wonder i L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra. El 2013 va continuar l’èxit de Victus i Wonder i va situar-se molt bé a les llistes El cas Harry Québert. El 2014 per tercer any consecutiu, un llibre de La Campana era el més venut per Sant Jordi. En aquest cas era L’analfabeta que va salvar un país. El 2015 aquesta editorial va començar a situar-se molt bé amb el primer llibre d’Elena Ferrante, i també amb el Vae Victus. L’editora de La Campana, Isabel Martí, està segura que aquests èxits mostren les possibilitats del mercat del llibre en català i apunta que en els darrers anys, després de les grans vendes d’alguns títols, editors que només publicaven en castellà han començat a publicar, també, en català.