La Universitat de Barcelona s'enfronta avui a eleccions al rectorat. Unes eleccions en què s'hi presenten set candidats: Nobert Bilbeny, catedràtic d'Ètica; Joan Elias, catedràtic de Matemàtiques; Rafael Franco, catedràtic de Bioquímica; Joan Guàrdia, catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament; Eduardo L. Mariño, catedràtic de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica; Màrius Rubiralta, catedràtic de Química Orgànica; i David Vallespín, catedràtic de Dret Processal.
Segona volta assegurada
Si cap candidat arriba al 50 %, el que sembla molt probable, el dijous 1 de desembre se celebrarà una segona volta entre els dos candidats més votats. No està gens clar, a aquestes alçades, quins són els favorits. Els que han estat més actius són David Vallespín, Joan Elias, Joan Guàrdia i Màrius Rubiralta, que semblen ser els que estan més ben situats per situar-se a la segona volta. David Vallespín ha estat vicerector de l'equip sortint, i per això se'l veu com un candidat continuista, amb un marcat caràcter neoliberal i gens involucrat en el procés sobiranista. També Joan Elias havia estat vicerector de Dídac Ramírez i per això també se li atribueixen tendències continuistes. Màrius Rubiralta, per la seva banda, havia estat rector de la UB, i va deixar el càrrec per assumir la Secretaria d'Universitats en temps de Rodríguez Zapatero (se'l considera, doncs, proper al PSC). Davant tots ells el filòsof Norbert Bilbeny es presenta com el candidat més trencador, i Joan Guàrdia es perfila com un candidat progressista aliat dels sobiranistes. Alguns auguren una segona volta entre Vallespín, que té amb ell els sectors més immobilistes, i Guàrdia, amb el suport dels més renovadors.
Feble mobilització
Ni els sindicats de docents i personal de serveis ni les associacions d'estudiants han defensat el vot per cap dels candidats. De fet, en una mateixa llista sovint hi ha candidats de diferents partits i sindicats. La Universitat no viu cap clima d'eufòria electoral: hi ha ben pocs cartells i només una mínima part del personal i dels estudiants va als mítings.
Votació amb privilegis
Hi ha 64.000 persones convocades a aquests comicis. Però no tots els vots valen el mateix. En realitat, els membres de la UB estan dividits en quatre col·lectius d'electors. Més de la meitat de la capacitat de decisió (el 51 %) recau sobre el col·lectiu dels 4.074 doctors amb vinculació permanent amb la Universitat. Els 2.009 membres de la resta del personal docent i investigador (bàsicament professors precaris) tenen tan sols un 9% de la capacitat de decisió. Als 2.270 membres del personal administratiu i de serveis els correspon el 10 % de la capacitat de decisió. I als 54.645 alumnes de tots nivells els toca el 30 % de la capacitat de decisió. En realitat, habitualment la taxa de participació global, en aquest tipus d'eleccions, és baixíssima, perquè amb prou feines un 10 % dels alumnes van a votar. Generalment només els professors amb vinculació permanent i el personal administratius tenen alts percentatges de participació.
Temes oberts
El personal precari docent considera una prioritat que la Universitat torni a fer contractes estables per donar seguretat i condicions dignes a un personal que està treballant amb uns salaris molt baixos. Gairebé tots els candidats s'han compromès a resoldre aquesta situació, però ho han condicionat a obtenir més recursos. El personal administratiu i de serveis vol prevenir la terciarització de molts serveis, que podria dur-los a l'atur. Els estudiants se senten molt irritats per l'intent del Govern central d'aplicar un sistema de grau de tres anys i dos més de màsters, que creuen que podria encarir el cost dels estudis universitaris, en ser els màsters més cars, i exigeixen als candidats que es comprometin a combatre aquest model (en principi, tots hi han estat d'acord). En molts temes la discussió de fons gira entorn de l'actitud que han de prendre els rectors de les universitats públiques respecte a les retallades dels pressupostos públics que posen en risc el model acadèmic actual.