El País va dedicar dues pàgines i el títol principal de la portada d'aquest dijous 20 d'octubre al fet que un grup de joves rebentessin un debat a la Universitat Autònoma de Madrid. Al debat hi havien de participar l'expresident del govern espanyol Felipe González, i el president del Grupo Prisa, Juan Luis Cebrián, ambdós bons amics i socis. Prisa és l'editora del diari El País. Esclar, amb l'aigua que baixa, en un Estat sense un govern-govern des de fa gairebé un any, el principal partit de l'oposició que es desfà i tota una Catalunya que en vol marxar (per esmentar tres cosetes de no res i sense necessitat de parlar dels toros, que és el que importa realment) només hi faltava això: insults a González i a Cebrián. El món s'acaba.

Tot plegat, que la primera pàgina del diari de referència de l'Estat espanyol (si més no a l'estranger) i la seva web obrin titulant que "un grup violent impedeix un debat a la Universitat" és fort. Per paga, ho acompanyen amb alguns articles indignats i emfàtics, com el del director adjunt, titulat "No en mi universidad". Terrible. Més espai que les eleccions presidencials als EUA. Esclar, en veure aquell titular, la gent de bé s'ha endut un ensurt mortal, perquè l'expressió "grup violent" s'ha adjudicat històricament i ordinària a les filials civils d'ETA, als paramilitars colombians, al món gihadista, coses així.

Felipe González és, a més, un supervivent d'aquesta mena d'incidents, als que les universitats hi tenen tirada des de, diguem, sempre. Per bé o per mal, no és cap sorpresa. El 25 de març de 1993, per exemple, Felipe va ser escridassat al mateix campus. Li van dir "golfo", "chorizo", "ladrón" i "corrupto" mentre altres estudiants cantaven "¡Felipe, dimisión!" i "¡Barbero aféitalo!" (Marino Barbero Santos era el jutge encarregat del cas Filesa, un escàndol de corrupció a l'entorn del finançament il·legal del PSOE, del que Felipe González, llavors president del govern espanyol, n'era secretari general).

En aquell temps, al "grupo violento" se l'anomenava "jóvenes" o "universitarios" i es confinava a un modest subtítol, com es pot comprovar a les portades de sota:

Esquerra, 26 març 1993. Dreta, 20 octubre 2016.

En el subtítol d'aquest dijous es fa una llarga canviada per a assenyalar Podemos com a instigador o autor intel·lectual dels incidents causants pel "grup violent", com volent dir... Al 1993, el PSOE va acusar al PP de ser-ne l'instigador. La història fa aquestes giragonses.

Dos dels tabloides conservadors de Madrid, La Razón i ABC, han aprofitat l'avinentesa per publicar a tota portada els mateixos incidents. No perquè els agradin González ni Cebrián, sinó per a llançar la cavalleria contra Podemos, sense anestèsia.

Al 1993, La Razón no existia, però el tabloide monàrquic ABC sí i no en va fer un desplegament semblant. Ho duia en portada, però per a carregar contra Felipe González. Eren temps de la Asociación de Escritores y Periodistas Independientes, coneguda com a Sindicato del Crimen: una agrupació de periodistes llavors propers al PP que conspirava per fer fora a González del govern espanyol.

Afortunadament, ni Felipe González ni Juan Luis Cebrián han resultat ferits en la rebentada d'aquest dimecres a la Universitat Autònoma de Madrid. Al 1993 tampoc.

(Gràcies als col·legues Enric Juliana i Jorge Dioni López per la pista de les portades del 1993 via Twitter).