El director d'El País, Antonio Caño, ha enviat una carta als subscriptors del diari que es van donar de baixa en disconformitat amb la cobertura de la crisi del PSOE, especialment per l'editorial del passat 29 de setembre "Salvar al PSOE". Caño no descarta que el seu diari s'hagi deixat endur "per la mateixa efervescència" que caracteritza aquests "temps de gran turbulència política", segons l'esmentada carta, que va descobrir InfoLibre.

El director del diari es disculpa amb els ex subscriptors i admet que "en la passió del nostre ofici, el to fet servir [...] ha pogut de vegades no ser el més adequat". Caño es justifica en l'entorn, en què "els ànims estan exaltats" i "la incompetència i irresponsabilitat d'uns i d'altres ha creat un clima d'irritació i desànim en una gran part de la societat". "Si ha estat així, ho lamento profundament", conclou.

Caño assegura a la seva carta que "pren nota de la queixa" i promet fer el que estigui "a la seva mà per corregir errors" i no decebre de nou els lectors.

Infolibre explica que, segons algunes informacions, la posició del diari, obertament contrària al llavors secretari general del PSOE, va provocar entorn de 500 baixes en aquells dies, encara que fonts del diari neguen aquesta xifra.

La peça que més irritació ha provocat és l'editorial "Salvar al PSOE", que retrata Pedro Sánchez com "un insensat sense escrúpols que no dubta a destruir el partit que amb tant desencert ha dirigit abans que reconèixer el seu enorme fracàs". El diari més llegit d'Espanya descriu el líder socialista com un polític covard, arrogant, sectari, mentider, ambiciós i obtús.

L'editorial proposa nomenar una gestora i celebrar un congrés extraordinari després d'aclarir la formació de Govern. Això és precisament el que ha fet el PSOE després de la dimissió de Sánchez.

El País ha publicat 34 editorials sobre la formació de govern a Espanya entre el 27 de juny, dia després de les últimes eleccions, i el dia de l'esmentat editorial. Un cada tres dies. El missatge en tots ells és la necessitat urgent i absoluta de formar govern, sí o sí, i el rebuig d'unes terceres eleccions. Quant a la informació del diari, va mesurar amb aquest criteri tota l'activitat política d'aquells dies. Aquesta actitud ha ocasionat queixes públiques diverses en dies posteriors a la publicació de l'editorial:

El Comitè de Redacció del diari, que representa els seus periodistes, va demanar explicacions a Antonio Caño, que s'hi va reunir tot just un minut per dir-los-hi que rebutjava qualsevol debat sobre la línia editorial, de la qual ell és l'únic responsable.

La Defensora del Lector d'El País va rebre més de cent queixes a la seva bústia de correu electrònic en els tres dies següents a l'editorial. En una, Álex Dorado Nájera, assenyala: "Poden portar una línia editorial diferent de la que m'agradaria, però el que no poden és insultar una persona que representa el que opinem molts votants, perquè ens està insultant tots." Tanmateix, quan va voler tractar l'afer amb els caps de la redacció fent mans i mànigues per a no carregar la mà, li va anar pitjor que al Comitè. No va poder obtenir resposta del director.