Iñaki Redín Eslava (Popi) és pare i professor de secundària a l'escola pública, a més a més de biòleg. Va passar la joventut als anys vuitanta, quan molts joves es quedaven morts a les cantonades, per l'heroïna i per la sida. Per diverses bandes, doncs, és expert en la relació entre els joves i les drogues. I a més a més, com a bon rocker, és un home disposat a trencar amb les convencions. I ho fa amb Educar sin drogas (editorial Katakrak). Un llibre que analitza conjuntament les drogues que més afecten els joves avui en dia. Dues acceptades pel conjunt de la societat i vetades als joves: l'alcohol i el tabac. Una prohibida, però que ha estat habitual en moltes famílies: el cannabis. I una darrera que s'ha colat a les cases en els darrers anys: el metilfenidat, la droga que es recepta als nens i joves als que se'ls diagnostica problemes d'hiperactivitat. Però la ruptura continua amb el mateix tractament del text: Redín no vol fer una anàlisi eixuta, amb molt de text, sinó que elabora un llibre en què el còmic es barreja amb explicacions molt planeres i provocatives: un manual que vol anar dirigit, no només als pares i als mestres, sinó també als mateixos joves. Perquè Redín considera que és essencial que els joves sàpiguen què és i què fa allò que prenen, encara que no ho haurien de prendre.

educar sin drogas redín

Culpables

Redín comença trencant: afirma que si els nanos es droguen, part de la culpa és dels seus pares. Si estem en una societat que enalteix el consum d'alcohol en certes ocasions, com durant les festes, és ben difícil condemnar el consum d'alcohol entre els joves. Una família fumadora no pot considerar molt estrany que el seu fill adolescent consumeixi tabac. El món dels tastos i els maridatges es ven com ple de glamour i després es pretén estigmatitzar la beguda entre els joves. Redín intenta treure llum d'aquestes contradiccions i recorda que si bé els de la seva generació, que ja tenen 50 anys, de joves bevien a la barra del bar, els joves avui es veuen condemnats a fer "botellón" als descampats, on no es pot fer altra cosa que beure. Però Redín, malgrat mostrar-se absolutament contrari a les drogues, defuig el prohibicionisme, tot considerant que acaba fomentant el consum. Però alhora es nega a deixar el consum de drogues en mans de la lliure voluntat dels joves. Cal informar-los, orientar-los i seguir-los, perquè si no, es poden deixar endur fàcilment per les influències dels seus companys, o per la publicitat d'alcohol i de tabac de la televisió.

TDAH i speed

Cada cop hi ha més nois que són diagnosticats de TDAH, trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat. I per tractar-los se'ls dóna metilfenidat, el famós speed, que als anys vuitanta era la droga dels punks. Fins i tot el fabriquen en forma de gominoles, per tal de normalitzar-ne més el seu consum. La droga que abans era prohibidíssima, ara està imposada des del sistema mèdic i pedagògic. Molts nens la comencen a prendre als 9 anys, i d'altres ja la consumeixen als 4. Redín es pregunta: "Necessitem estar drogats per aconseguir un títol, el títol més elemental de tot l'ensenyament?"; i conclou: "Estem completament bojos?". Redín assegura, basant-se en opinions de metges de pes, que el TDAH no existeix, que és una "malaltia inventada". Assegura que aquells que defensen l'existència de la malaltia sovint tenen interessos a la indústria farmacèutica i apunta que el fet que es recepti metilfenidat respon a interessos econòmics i no a motius de salut.

TDAH i retallades

Redín assegura que el diagnòstic de TDAH ve sovint d'una retallada dels mitjans de l'ensenyament i especialment de l'ensenyament públic. Els nens es droguen perquè no molestin i distorsionin el funcionament de la classe, i més endavant se'ls recompensa amb notes anormalment altes per "compensar" el seu "problema". D'aquesta forma el seu aprenentatge es veu estroncat i el seu dret a l'educació resulta sistemàticament vulnerat. Però Redín deixa ben clar que per a ell, "hi ha una cosa més important que estar atent a classe i és estar atent a la vida". I el metilfenidat els impedeix de viure plenament en el món que els envolta. Segons explica Redín, basant-se en la seva pròpia experiència: donar classes a nens medicats amb metilfenidat és com "fer-ho a siluetes de cartró".

No infravalorar les drogues quotidianes

Redín recorda al llarg del llibre que les drogues legals, alcohol i tabac, també van associades a costos socials molt durs. Per una banda, provoquen greus problemes de salut: càncers, trastorns psicològics... Però els problemes que generen als adolescents encara són més greus. Redín fa una llarga llista dels comportaments que van associats al consum d'alcohol: des de baralles i sortides violentes, fins a confessions indesitjades, o falta de control que duu a embarassos no desitjats. La seva experiència com a professor de secundària és clau per posar en relleu com afecta el consum d'alcohol als joves.

Societat addicta

Redín acusa dels problemes de les drogues les indústries productores d'alcohol, tabac i metilfenidat, i a les seves complicitats amb els poders fàctics i amb les elits que controlen el poder polític. De fet, l'autor ha rebut virulentes crítiques, algunes de pares amb fills amb TDAH que consideren que el metilfenidat és essencial per garantir la salut dels seus fills i que consideren que les teories de Redín posen en perill el seu benestar. Redín malgrat tot, és un ferm defensor de la ciència i exigeix estudis científics neutrals sobre les diferents drogues i que es dictin lleis d'acord a estudis seriosos i al marge de les pressions de les indústries afectades. De totes maneres, el llibre de Redín és una reflexió fresca i provocadora, que no pot deixar indiferent cap pare, educador, metge o simple ciutadà interessat en el problema. I que de ben segur obligarà a repensar molts problemes del jovent.