El 27 març, per 55è any consecutiu, se celebra el Dia Internacional del Teatre. La UNESCO ha impulsat aquesta data que vol ser un homenatge a la gent del teatre i a tot allò que aporta el teatre als ciutadans. A Barcelona, la celebració d'aquesta Diada ha tingut lloc al Teatre Tívoli, amb presència del conseller de Cultura Santi Vila, el diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona Juanjo Puigcorbé i el president en funcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) Carles Duarte. Els representants dels empresaris teatrals, dels actors i dels directors han aprofitat l'acte per reivindicar que les institucions no estan defensant adequadament el teatre i que la recuperació econòmica està deixant de costat el teatre.
Empresaris descontents
ADETCA, l'Associació dels Empresaris de Teatre de Catalunya ha aprofitat l'acte per protestar per la manca de finançament del sector. Han assegurat que "La cultura no interessa" i ho han argumentat assegurant que hi ha algun gran teatre europeu que té més pressupost que tota la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Un dels punts que diversos oradors han repetit és que l'IVA que s'està aplicant al teatre resulta "desmesurat". Bet Orfila, presidenta de l'ADETCA, ha assegurat que amb la crisi, "el teixit teatral ha perdut musculatura", i ha destacat que s'havia produït un descens de públic, de recaptació, de produccions pròpies i de subvencions. Ha afirmat que el sector teatral està lluny de recuperar-se i ha demanat que s'assumeixi la cultura com a "inversió de futur". I ha afirmat que cal més finançament públic per al sector, tot assegurant que la cultura és essencial com a fet diferencial i que per al país té un "valor irrenunciable".
Actors irritats
Àlex Casanovas, en nom de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), ha estat encara més contundent, tot assegurant que per als actors el 27 de març no pot ser en cap cas una festa: els és necessari que sigui una jornada de reivindicació, perquè la seva situació està molt pitjor que abans que la crisi. Ha carregat contra les institucions a les que ha acusat d'invertir poc en la cultura. Però, a més a més, ha assegurat que les condicions laborals dins el sector no sempre s'ajusten a la legalitat, tot i que hi ha un marc laboral que caldria reformar, perquè és molt desfavorable per als actors. El manifest de l'ACPPC per a aquesta Diada, elaborat per l'actriu valenciana Pepa López, era molt dur: acusava al "poder polític i econòmic" de bandejar deliberadament la cultura, tot pretenent "que els ciutadans siguem un ramat sense pensament ni sensibilitat pròpies". I fins i tot incloïa una pregària a Talia, la deessa del teatre: "Fes que els nostres governants vagin a l'otorrino a treure's els taps de cera!".
Les institucions per la concòrdia
Juanjo Puigcorbé, com a màxim responsable de Cultura de la Diputació i famós actor, ha fet un discurs conciliador, tot assegurant que des de la Diputació hi ha la voluntat de millorar la situació del sector però ha assegurat que hi ha una legislació estatal "que ens lliga de peus i mans i que no ens ajuda ni mica". Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha assegurat que "el pitjor ha passat" i ha afirmat que "estem significativament millor que fa dos o tres anys". Si bé ha reconegut que els pressupostos de Cultura "han quedat curts" per a les necessitats i els projectes existents, ha assegurat que la presència dels polítics en aquest esdeveniment, "no és un acte cínic sinó de concòrdia".
Viatge a la Barcelona teatral
El barceloní Teatro del Triunfo el 1908. Foto: amandalvarez, procedent d'una postal d'època.
Per celebrar el Dia del Teatre, la AADPC ha volgut organitzar una ruta per la Barcelona teatral. Ha organitzat diversos viatges en autobús turístic, en el que el públic podia assabentar-se'n dels temps d'or del teatre barceloní, entre finals del XIX i principis del XX, quan el teatre va viure una gran eclosió a la ciutat... S'ha recordat que a la capital catalana hi havia un gran nombre de sales: algunes a senzills envelats que s'envolaven quan hi havia tempesta, d'altres en instal·lacions més luxoses i amb molt prestigi... A on ara hi ha el Passeig de Gràcia havia existit el teatre Els Camps Elisis, amb muntanyes russes, cafè, restaurant, saló de ball, estany amb ocells... Fins i tot hi havia passat Wagner quan era jove. Al Teatre de la Santa Creu, on ara és el Principal, hi van passar Donnizzetti, i Litz... El Teatre Goya va rebre durant sis temporades seguides la Margarida Xirgu, i va acollir el debut europeu de Carlos Gardel... I el Teatre Odeón es va especialitzar en dramatitzacions de crims reals per oferir sang i fetge al públic més morbós abans no inventessin la televisió.
Plany pel vell Paral·lel
Però si alguna via barcelonina va assemblar-se a Brodway, aquesta va ser el Paral·lel, on el 70 % dels locals estaven dedicats a l'oci. Amb locals mítics, com l'Apolo, on es va estrenar l'Auca del Senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. O l'Arnau, on va debutar la cupletista Raquel Meyer i solia actuar-hi la gran corista la Bella Dorita.... Era considerat el Folies Bergère de Barcelona... Fins i tot la Barceloneta era plena de teatres: ara no en queda ni un... Si "qualsevol temps passat va ser millor" no és una realitat universal, sí que és obvi que el teatre barceloní va ser molt més potent i popular del que és avui.
Activitats múltiples
Amb motiu del Dia del Teatre hi ha un gran nombre d'activitats previstes a Barcelona, des de lectures dramatitzades fins a espectacles a escoles. I aquest vespre es concedeixen els premis de la Crítica, als millors espectacles teatrals. Ara bé, una de les claus d'aquesta jornada és que hi ha un gran nombre de promocions per tal de veure teatre a bon preu. Una ocasió per trobar descomptes a moltes de les sales barcelonines, sota l'eslògan "Cap butaca buida".
Tot pel teatre?
El missatge internacional del Dia Mundial del Teatre, que es llegeix a teatres i institucions del món sencer, l'ha elaborat l'actriu francesa Isabelle Huppert. El missatge d'Huppert, a diferència del dels actors i empresaris catalans, era un discurs d'esperança: "el teatre sempre ressucita". Es clou amb una nota d'optimisme: "El teatre ens cuida, ens protegeix... Crec que el teatre ens estima tant com nosaltres l'estimem".