Una de les estrelles del Sònar 2017, l’artista digital japonès Daito Manabe, ha presentat avui phosphere, la instal·lació que combina el moviment, els cossos, la llum i la música, i que està pensada per passar-s’ho bé, perquè l’espectador sigui el protagonista d’un ric joc de música i llum que acaba generant una atmosfera màgica. Es tracta d’una instal·lació que ha pogut realitzar-se gràcies a la col·laboració de la Fundació Soriguer i que està destinada a ser una de les activitats emblemàtiques del Sònar 2017, i la més rellevant que enguany fa Manabe, potser el més important creador artístic del món en l'àmbit de les noves tecnologies.
Les noves tecnologies, a flor de pell
Daito Manabe afirma que la seva il·lusió era crear una instal·lació de realitat virtual amb què es pogués experimentar amb el propi cos. La idea era crear un espectacle de gran senzillesa, sense drons, sense ulleres de realitat virtual, sense molts complements. Per això ha dissenyat uns dispositius que es poden agafar o enganxar al cos i que dirigeixen els feixos de llum, de tal forma que al moure’s qui duu aquests aparells pot conduir la llum. I si diverses persones es coordinen, poden crear figures lluminoses. L’escenari de phosphere és un quadrilàter, rodejat de focus, tant a la part superior com a la part inferior, i amb dispositius per cobrir la sala de fum. Per donar la màxima potència a l’espectacle, es realitza en una sala molt fosca, situada a la fi d'un túnel. Durant els dies que duri el Sònar hi podran participar 5 membres del públic a cada tanda. A cadascun d’ells se li lliurarà una petita pilota lluminosa que atreu els feixos de llum i d'aquesta forma podrà esdevenir, durant una estona, un mag del color i de les ombres, al ritme de la música.
Espectacle a mida
Així doncs, el que es podrà veure i experimentar dependrà cada dia per complet d’allò que vulguin fer els espectadors amb les boles. Manabe assegura que vol veure què fa la gent amb el seu invent per tal d’incorporar noves possibilitats als seus espectacles. Queda per veure quina serà la reacció del públic del Sònar Planta, ja que sens dubte hi haurà dificultats per garantir la participació de tots aquells que voldran en el màgic joc de Daito Manabe.
La dansa, amb les noves tecnologies
Durant els dies del Sònar, tres cops al dia, la instal·lació acollirà una performance d’Elevenplay, un grup de tres ballarines (Mikiko, Saya i Eriasa) que demostrarà les possibilitats artístiques d’aquest tipus de tècniques. Les tres condueixen la llum, de forma sincronitzada, mitjançant sensors col·locats als canells, als peus, al cap... I la dansa adquireix una nova dimensió. El cos, amb la tecnologia de Manabe, es pot percebre amb una nova llum. El cos irradia energia, dirigint la llum cap a on ell vol, però alhora, es pot amagar en el contrallum, fins a fer-se gairebé invisible. I és, a la fi, el ballarí, el que dirigeix la coreografia de la dansa de la llum.
Els metalls com a inspiració
Manabe assegura que la seva font d'inspiració ha estat les curioses forma de cristal·lització dels metalls. Per a realitzar aquest treball Manabe, i el seu estudi Rhizomatiks, han emprat una màquina robotitzada que controla feixos de llum, miralls sincronitzats, màquines de fum i projectors de vídeo. Una tasca en què la computació i l'enginyeria es donen la mà amb l'art.
La porta del futur
La instal·lació de Manabe és, sens dubte, d’una gran espectacularitat. L’artista japonès aconsegueix, com en anteriors muntatges, posar les noves tecnologies al servei de l’art. Sens dubte, les tècniques que prova Manabe en aquest Sònar, d’aquí a pocs anys formaran part de les pràctiques habituals d'alguns espectacles de dansa, de teatre, de circ, i potser també de les festes infantils. Per ara, constitueix un meravellós aparell tecnològic i artístic, espectacular, però buit. Això sí, una meravella preparada per dotar-se de sentit, de missatge.