El tabloide madrileny La Razón ha cremat a la foguera les quatre diputades de la CUP aquest dimarts. "Las antisistema de la CUP: 'pijas' con bonos del estado español", es titula una mena de perfil conjunt d’Anna Gabriel, Gabriela Serra, Mireia Boya i Eulàlia Reguant, amb aroma d’assassinat (de paper) per encàrrec. Les quatre són presentades com “el govern feminista de la CUP, violentes i agressives”, que en realitat amaguen un origen benestant, educació religiosa i “inversions actuals (sic) en negocis a tot Espanya”.

La periodista que signa la cosa, Pilar Ferrer, no identifica ni una sola font ni aporta un sol document ni referència que acrediti res del que diu, en to més aviat insultant.

Assegura categòricament que Gabriela Serra “ha comprat bons de l’Estat espanyol, gairebé 5.000 euros”, segons la declaració de béns que la diputada ha entregat al Parlament. A la declaració de béns de Serra, accessible a tothom, no hi figura res d’això ni tampoc de cap "negoci a tot Espanya", que cap de les cupaires té.

Aquesta falsedat, però, dona pas a un dels moments espaterrants del perfil: l’autora s’estranya que Serra disposi uns bons que han estat “contínuament castigats” per “una elevada prima de risc”, com si això fos una manifestació de patriotisme espanyol que no li estaria autoritzada a una “independentista d’esquerra radical”.

D’Anna Gabriel diu que “el seu sou al Parlament (...) és dels més elevats de la Cambra”. La dada és certa; la informació, no: a la CUP, tothom cobra un màxim de 2,5 salaris mínims (1.686 euros mensuals), com van decidir els òrgans de direcció del partit. A Anna Gabriel, en concret, el Parlament li paga 5.800 euros, dels quals se’n queda 1.400. La resta van al partit.

Els estereotips més tronats sobre les dones van apareixent al text. Per l’autora, és un escàndol ser comunista si has estudiat en un col·legi de monges. Ser filla “de família benestant” implica que la militància a la CUP és “jugar a ser antisistema”. Néixer a la clínica Dexeus és “elitista”. No s’acaba mai.

Potser la confusió més grollera, a més de masclista, és la que dedica a Eulàlia Reguant (que ja no és diputada, sinó regidora a l’Ajuntament de Barcelona): “el seu vestuari, roba de talla molt per sobre de la seva, revela la seva demagògia esquerranosa de mal gust”. Pim-pam. A Serra l’anomena “monstruita entrañable”.

La foto que il·lustra el reportatge és un grup de dones cupaires on s’encercla les quatre protagonistes i se’ls hi fa un resum que justifiqui el titular. El peu de foto que li dediquen a Anna Gabriel és l’altre gran moment periodístic de primera: “Quienes la conocieron en su adolescencia en Andalucía cuentan que «aspiraba a ser una gran hotelera”. És genial.

I així, tot. És una feina “d’indocumentació” de primera categoria. David Fernández, l’exdiputat cupaire, a qui s'identifica com a "zamorano” fundador (sic) de la CUP, ja va dedicar en el seu moment una piulada irònica a l’autora del reportatge: