Roy Greenslade és el periodista que ho sap tot sobre la premsa britànica. És el comentarista de referència de la cosa al Regne Unit i ha emés un veredicte terrible des de la seva columna a The Guardian: “és qüestió de temps que imprimir diaris deixi de ser rendible. No tenen cap futur”.

Bé. Fa almenys cinc anys que les xifres de negoci del sector així ho indiquen mentre els gerents i executius diuen que plou. Per començar: la venda de diaris és avui la meitat que l’any 2000. Ara qui rebla el clau amb contundència és el principal observador del mercat de premsa més competitiu del món. Què ha passat?

  1. DMGT, l’editora del Daily Mail (un tabloide conservador que ven 2,3 milions de còpies) ha reconegut una caiguda del 16% en els seus ingressos publicitaris dels sis últims mesos. Els beneficis de la divisió de diaris van caure un 29%. En conseqüència, les seves accions han perdut un 10%.
  2. The Guardian registra pèrdues de 77 milions d’euros el primer trimestre d’aquest any. Per posar-hi remei retallarà 250 llocs de treball i un 20% dels costos.
  3. The Independent va tancar la seva edició impresa al març (roman la digital) i va vendre la seva versió compacta “I” a Johnston Press.
  4. The Daily Telegraph, amb l’argument que l’ingrés publicitari ha caigut un 20%, ha començat una ronda d’acomiadaments, especialment entre els salaris més alts.
  5. Financial Times, un diari que s’ha preparat molt bé per a fer el salt del paper al digital, ha avisat que “les condicions del mercat són descoratjadores” per al negoci.
  6. New Day, el diari que Trinity Mirror va llançar al febrer d’aquest any va tancar nou setmanes desprès. Havia de salvar la premsa impresa. Meh.

La premsa britànica, com l’escandinava, és una bèstia coriàcia que s’ha adaptat sempre molt bé a la demanda canviant, amb un estil editorial anti-establishment fet per arribar a un gran volum de lectors i no dependre dels recursos públics ni del favor polític. Si aquesta mena de premsa va malament, com sobreviurà la d’altres països, que sura gràcies a la publicitat i als ajuts oficials, és més acomodatícia amb els poderosos i, per tant, menys atenta a les demandes del públic?

Els diaris gratuïts Metro i Evening Standard distribueixen diàriament 1,35 milions i 900.000 còpies, respectivament, però els seus marges de beneficis són molt baixos. “Si no comparteixen les despeses corporatives dubto molt que se’n surtin com a empreses separades”, comenta Greenslade.

Els diaris britànics seguiran el camí que ja recorre la premsa regional del seu país (i els diaris metropolitans dels EUA): tancament, transformació en setmanaris, fusions de capçaleres de ciutats veïnes...

Sobreviure retallant

Això no vol dir que els diaris impresos moriran demà mateix. Sobreviuran a base de retallades, com alguns han demostrat, sobretot entre la premsa regional i local britànica. El columnista del Guardian recorda que es poden fer diaris amb redaccions esquelètiques, com ha fet Richard Desmond, propietari del Daily Star (pròpiament no és un diari informatiu sinó un tabloide de celebritats), des de fa anys.

El paper es pot omplir, però el resultat de fer-ho de qualsevol manera serà “una cosa que sembla un diari amb un contingut sense valor. No es periodisme. És material sense suc ni bruc que no és de cap servei públic”, afegeix el columnista.

“Els optimistes volen pensar que tot plegat és cíclic, almenys en part”, i que es deu per exemple, per la recessió econòmica i/o a la incertesa que projecta el referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a l'UE. “Això potser és part del problema, però també hi intervenen forces estructurals inexorables que estan traslladant el negoci del paper al digital”, assenyala John Gapper, comentarista del Financial Times.

Aquest és el cas de molts anunciants de productes de luxe, que han mogut bona part de la inversió publicitària del paper al digital i no han percebut cap caiguda en les vendes. Mal senyal.

Llum al final del túnel

És en aquest sentit, però, que hi ha bones notícies. L’últim semestre, MailOnline, la versió digital del Daily Mail, ha vist créixer els seus ingressos publicitaris digitals un 23% fins a 57,7 milions d’euros, xifra que encara és compara malament amb els 105 milions que ingressa el paper. Es tracta, però, d'un nivell d'ingressos de primera divisió.

A The Independent, el diari que va tancar l’edició impresa per quedar-se només digital,  també estan contents. Christian Broughton, el director, ha anunciat que la seva audiència s’ha eixamplat un 35% l’últim any i que el diari és rendible. La redacció, originalment prevista per a 25 periodistes, va arrencar amb 40, ja en té 90 i encara contracten.

Gapper no és optimista i pensa que el cicle retallades-pèrdua de qualitat-més retallades és inevitable en el curt termini i que la solució passa per fusions d’empreses i consolidar el sector. “Això és el que passaria en qualsevol altra indústria en aquesta situació. La pregunta és: qui té ganes ara d’entrar en aquest mercat?”