La premsa impresa no aixeca cap i el sector es despenja tant del cicle econòmic com de l'evolució de la inversió publicitària, dues senyals que el sector difícilment remuntarà si no es capgiren les tendències a la baixa que el marquen des de l'inici de la crisi, el 2008. Si els ingressos no milloren, caldrà retallar la despesa. Això equival, sobretot, a més acomiadaments.

Des de sempre, l'evolució de la despesa publicitària precedeix i acompanya la del PIB, que a l'Estat espanyol creix des del 2013. La premsa, però, no segueix cap d'aquestes dues tendències, ni en vendes (quioscos, subscripcions) ni en augment de la inversió publicitària. Aquests quatre gràfics mostren la magnitud de la tragèdia:

Per tercer any consecutiu, la inversió publicitària creix a Espanya. El 2016 va augmentar un 2,9% (per a un total de 4.207,7 milions d'euros). Va compassada amb el PIB, que també es va enfilar un 3% el mateix any. Són dades de l'informe i2P d'Arce Media i de l'Instituto Nacional de Estadística, respectivament. Ara bé, tots els mèdia s'han beneficiat del creixement de l'inversió publicitària al 2016 excepte els impresos i la publicitat exterior (tanques, opis, etc.). La premsa ha perdut un 7,1% de la despesa publicitària respecte a l'any 2015. Encara gràcies que l'augment de la facturació publicitària digital rebaixa la patacada al 1,6%.

L'esmentat informe manté les males previsions per al 2017: els diaris de paper afegiran una pèrdua del 7,3%. El 2016 els anunciants van gastar 560 milions en premsa impresa i el 2017 se'n gastaran menys: 517 milions. Tots els mèdia augmentaran la seva facturació publicitària... excepte els impresos (premsa, suplements dominicals i revistes).

La bona notícia és que gairebé el 28% dels ingressos publicitaris corresponen a les versions online dels diaris. La mala notícia és que el creixement de la despesa publicitària en suports digitals prevista per al 2017 es reduirà un 40%, segons el mateix informe.

Les vendes, pitjor

L'altra gran font d'ingressos de la premsa, la venda d'exemplars, encara es presenta pitjor. No s'espera que millorin. L'evolució fatal que mostra el quadre entre 2008, el millor any de la història, i 2016, empitjora llegint les dades de vendes del gener de 2017. Cauen tots els diaris: els quatre de Madrid i els quatre catalans.

Els quatre de Madrid (El País, El Mundo, ABC i La Razón), que venien conjuntament 526.721 còpies de mitjana al gener del 2016 han caigut a les 440.806 de gener del 2017, una patacada del 16,3%. Els de Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i Ara) amb penes i treballs sumen vendes de 222.976 exemplars al gener del 2017, un 9% menys que fa un any (244.974 exemplars).

La premsa impresa no remunta la crisi econòmica ni tampoc la del seu model de negoci. Això vol dir que s'albiren més acomiadaments i més retallades de despeses.

De fet, ja han començat. La Vanguardia ha prescindit de tres il·lustradors del seu dominical i d'alguns periodistes de Cultura. El Periódico ja ha avisat que aquest any no podrà retornar el 9% salarial que van perdre amb la reducció forçosa d'horaris aplicada fa tres anys. ABC ha reduït el nombre d'edicions i de col·laboradors i té en cartera entre 15 i 20 acomiadaments (la resta del grup ja n'ha fet 20 els últims mesos) i negocia una nova rebaixa salarial del 10%. A El Mundo, el nou propietari, l'italià Urbano Cairo, ja ha ordenat retallades en tot el pressupost. El País vol oferir la sortida negociada d'entre 15 i 17 persones i al consell d'administració hi ha mala maror amb les retribucions dels consellers. Pinten bastos.