Fernando Giménez Barriocanal torna aquest mes al consell d'administració de 13TV, propietat de la Cadena Cope, i els seus plans inclouen aplicar una estratègia "menys polititzada i més social" a la televisió catòlica. És la mateixa que va receptar a la Cope el 2009 i va acabar amb la sortida de Federico Jiménez Losantos i César Vidal, llavors principals conductors d'aquesta ràdio i tòtems de l'anomenada Brunete mediàtica. "Aquest mateix camí s'ha de fer a 13TV", ha dit.

La probable primera víctima d'aquesta estratègia serà La Marimorena, el magazine nocturn de Carlos Cuesta, que tracta de l'actualitat divendres i diumenges a la nit, entre agressiu i insultant —la seva promoció prefereix descriure-ho com "un format que rasca". El programa ja ha estat traslladat de dissabte a divendres a la nit, un horari pitjor.

Giménez no està per rascar sinó per "tendir ponts" i "tornar a les arrels de la Cope", com ha reiterat en la seva intervenció d'aquest dimarts al Fòrum de la Comunicació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). No ha fet cap anunci en concret, encara que ha parlat de "millorar el to" de 13TV a propòsit d'una pregunta sobre La Marimorena. Ell és qui pot fer-ho: des del 2010 és president i conseller delegat de la Cadena Cope (i des del 2005 vicesecretari econòmic de la Conferència Episcopal Espanyola).

Canvi de to

Per deixar clar que no li tremolarà la mà, ha recordat que en la seva anterior etapa al consell de 13TV (2011-2013) "vaig exigir que un determinat comunicador ho deixés" per un tuit ofensiu amb Catalunya. És una història amb revers. El Govern havia decidit querellar-se contra aquest periodista i va avisar Giménez de les seves intencions. El conseller delegat no es va sorprendre gaire: "no posis la querella que aquest senyor no segueix", va replicar al càrrec català que el telefonava.

Aquest dimarts ha reivindicat el "canvi de to" de l'emissora amb Catalunya en els últims temps després d'uns anys en què "s'havia extremat". "Es van fer les coses malament. Vam causar neguit, inquietud i desunió per la manera de cobrir Catalunya. Hem demanat perdó i hi va haver un canvi en l'estil: vam canviar la direcció i els comunicadors".

A la Cope (i de retruc, a 13TV, canal amb què es dopen no pocs indepes hiperventilats) "ens falta incorporar veus catalanes. Ho hem provat, n'estem buscant. No és fàcil. La veu de Catalunya i dels catalans ha d'estar present [a la Cope]. Seria un gran servei a la societat espanyola". El director de la Cope a Catalunya, Jordi Casoliva, ha fet broma al final de la sessió: "Surto amb més deures".

La diferència

Fora de micro, Giménez ha manifestat el seu enuig per haver de disculpar-se cada vegada que ve a Catalunya per fets que van passar al caliu de l'anticatalanisme de la campanya contra l'Estatut del 2006. Sent que no es reconeix la tasca de moderació de la Cope aquests últims anys i que no es té prou paciència: "Aquests canvis no es fan de la nit al dia. Hi ha persones que no els veuen tan clars". Té raó. Aquest dimarts, al final de la sessió, alguns polítics, diguem espanyolistes, han marxat amb cara d'inquietud. Per paga, alguns d'aquests programes (com El Cascabel) no tenen mal ràting.

L'audiència, en canvi, sí que ho reconeix. A Catalunya, les emissores de la Cope (Cope, Cadena100, RockFM) sumen una audiència de 562.000 oients, dels quals 175.000 són de la Cope generalista, que ha avançat el seu rival més immediat, Onda Cero, ara amb 109.000 oients. A més a més, la diferència amb la SER no és tan gran a Catalunya com a Espanya. També ho agraeix la publicitat. "La diferència és abismal. Ara sí que arriba", comentava una executiva de la ràdio catòlica desprès de la sessió.

La Cope està de bona onda també a Espanya. És la segona emissora per audiència, darrere la Cadena SER. Suma uns sis milions d'oients entre Cope (tres milions), Cadena100 (dos milions) i RockFM (un milió).

4 milions de beneficis

Millor encara, en un mercat que ha perdut el 40% de la seva facturació entre 2009 i 2013 i que creix una mitjana de l'1%, l'emissora ho fa un 16%. "Tancarem el 2016 amb beneficis superiors a quatre milions d'euros [el 2015 es van anotar dos milions en pèrdues] i els primers beneficiaris en seran els treballadors", als quals es retornaran part de les retallades salarials aplicades fa dos anys, anuncia orgullós el president.

Giménez no sembla un senyor que s'arronsa fàcilment, encara que anomeni "comunicadors" als periodistes, en línia amb el magisteri catòlic sobre "comunicació social" (argot eclesiàstic per "periodisme"). Enganya el seu aspecte fràgil, la mirada fugissera i la seva veu aguda, però parla amb una decisió i assertivitat poc comunes entre gestors audiovisuals, especialistes a posar-se de perfil per sobreviure a la fauna ferotge de la selva mediàtica: governants, que atorguen llicències, contractes i subvencions; anunciants, que contracten publicitat, i estrelles que atreuen audiències.

La sessió de Fòrum del CAC li ha servit per blasmar dues idees que a Catalunya estan molt arrelades i són bastó per colpejar aquesta ràdio. Una: "la Cope no és portaveu de la Conferència Episcopal (CEE). És una empresa privada que té un ideari. A mi no em truquen els bisbes. A més, si ho fessin no els faria gaire cas. Sé que és difícil acceptar-ho perquè també sóc vicesecretari econòmic de la CEE, però és així".

Discriminació

L'altra idea té cara i creu. La cara: "És mentida que la Cope es financi amb els diners de la casella de l'Església en l'impost de la renda. No rebem ni un duro de l'Església catòlica".

La creu: "la Cope no se la tracta com a altres empreses". Expressament no ha volgut posar d'exemple Catalunya. "Anem a Andalusia. En els últims anys, la Junta ha adjudicat 120 emissores. Saben quantes a la Cope? Exacte: zero, cap. Els mitjans de l'Església ho tenen més difícil. S'han de guanyar el pa només amb el seu treball". Avís a les administracions públiques i també a la competència.

Giménez és admirat en la cosa mediàtica perquè el 2015 va robar Carlos Herrera d'Onda Cero sense oferir diners sinó projecte. Herrera conduïa el matinal del primer competidor de l'emissora catòlica. La facturació d'aquest matinal és ara clau en la bona marxa econòmica de la Cope, ha donat un to diferent de la ràdio, etcètera.

Bé. En realitat, Giménez hauria de ser un ídol per l'operació amb què es va emportar embolicat l'equip d'esports de la SER, inclòs el grup de Barcelona, ara fa sis anys. Herrera arriba a una ràdio gairebé sanejada, però el 2010 la Cope estava a punt de ser venuda i l'aposta esportiva contra un rival el doble de gran la va salvar. Giménez, que tenia una sola bala, va encertar-la al mig de la diana.