La projecció de cinema a Catalunya en els darrers anys està vivint una clara recuperació. És el resultat de l'informe L'exhibició de cinema a Catalunya (2014-2015), realitzat per Anna Medrano i Reinald Besalú en el marc de l'Observatori de la Producció Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Els autors han analitzat les dades de diferents anys de que disposa d'Institut d'Empreses Culturals, de la Generalitat, i les ha creuat amb dades d'altres països europeus per extreure'n conclusions. De moment, sembla que hi ha una certa inflexió; es constata una certa recuperació, tot i que la situació està lluny de la que hi havia abans de la crisi i de l'afició a les noves tecnologies: el 2013 el nombre d'entrades de cinema venudes era de 16,3 milions, gairebé la meitat que l'any 2001: 31,86 milions

Més pel·lícules

El 2015 va ser l'any en què més pel·lícules s'han exhibit a Catalunya en els darrers anys: 1.214 (l'informe no inclou les dades de 2016, perquè encara no estan disponibles). Era el tercer any consecutiu d'increment i això sembla indicar que la recuperació és sòlida i que s'han superat els anys de gran crisi, que van arribar al seu punt més baix el 2010, amb només 838 cintes exhibides. El nombre d'estrenes també ha anat augmentant, des del mínim de 2012 de 460 films estrenats, es va passar a 545 el 2015, però encara s'està lluny dels 589 que es van registrar el 2007, abans de la crisi.

Canvi de tendència: mirant a Europa

Fins ara els films exhibits a les sales catalanes procedien majoritàriament dels Estats Units. Però el 2015 va marcar un canvi de tendència: per primera vegada els films europeus van arribar a superar als nord-americans, tot i que per una sola cinta (424 a 423). Malgrat tot, les pel·lícules dels Estats Units concentren el 62 % dels espectadors i de la recaptació: encara lideren aquests aspectes essencials. Nou de les deu pel·lícules més vistes del 2015 eren nord-americanes.

Cinema català

Catalunya té uns índex d'assistència al cinema molt alts, en relació a d'altres països de la Unió Europea. Però aquesta afició no va associada a alts índex de seguiment de les produccions catalanes: el cinema català té una quota de mercat encara molt petita. Al voltant del 13 o 15 % de les pel·lícules estrenades són catalanes, segons els anys. El 2015 va augmentar el nombre de pel·lícules catalanes exhibides, però aquest ascens no ha estat continuat, sinó que s'ha de tenir en compte que des del 2010 hi havia hagut un marcat retrocés. Les produccions catalanes no han aconseguit consolidar el seu mercat: mentre que el 2014 van perdre espectadors i recaptació, el 2015 la van recuperar. El problema és més greu si tenim en compte que les tres pel·lícules catalanes més vistes es van endur el 50 % de la recaptació de tots els films del país.

Sense llengua catalana

El cinema és un dels àmbits en què la situació del català és pitjor: només un 2 % dels espectadors van assistir al cinema per veure pel·lícules doblades al català, mentre que un 70 % van veure pel·lícules doblades al castellà. Menys d'un 1 % dels catalans que van anar al cinema van veure alguna pel·lícula rodada en català.

Augment de públic?

La qüestió bàsica és saber si el nombre d'espectadors augmenta. El descens del públic de cinema havia estat continu des de l'inici de la crisi. Però des del 2014, segons l'Observatori de la Producció Audiovisual, s'observa una clara recuperació, tot i que no se sap si és conjuntural o definitiva. El 2013 només van anar al cinema 16.300.000 persones (un rècord negatiu absolut), el 2015 ja van ser 18.980.000. La recaptació també comença a augmentar, però de forma lenta: si el 2013 era de 111,49 milions d'euros, el 2015 va arribar a 121,18 milions. Sembla ser que el augment de públic va associat a promocions de baix cost. Paral·lelament augmenta l'índex de rendibilitat de les sales, tot i que això pot anar associat a que s'ha anat reduint el nombre de pantalles: ara només en queden 729. I encara baixa més el nombre de sales: de les 229 que hi havia el 1999, només en quedaven, el 2015, 146.