El TNC acull a la Sala Gran, del 20 al 30 d'octubre, La Celestina, en una coproducció del Teatro de La Abadía i la Compañía Nacional de Teatro Clásico. L'obra és dirigida per José Luis Gómez, que també hi participa assumint el paper de Celestina. Una Celestina on pren rellevància l'element polític; segons Gómez, Rojas va escriure aquesta obra als 23 anys i no va tornar a escriure per evitar la persecució de l'autoritarisme intransigent. Per això, cal interpretar el text tenint en compte el context de l'època. La Celestina de Gómez és una història de la violència contra jueus, moros i "esperits lliures". La protagonista, la "trotaconventos" és interpretada com una "alcahueta de tradición morisca", una "sacerdotisa pagana", que lluitaria contra el "absolutisme confessional" instaurat a l'Espanya de l'època. Els qui vulguin veure aquest espectacle hauran d'apressar-se, ja que queden ja molt poques entrades per vendre.

Gómez en clau femenina

José Luis Gómez assegura que va pensar en interpretar la Celestina perquè quan va començar a rellegir el text ell duia barba i es va fixar en què a la Celestina la criticaven contínuament com "dona barbuda". Va decidir treure a la llum el seu costat femení i assumir aquesta interpretació com un repte. El director i actor confessa una gran fascinació pel personatge, al que qualifica de "pedazo de mujer fantástica". Afirma que és "mucho más honesta que los ricos", tot i ser "una gran lianta, como muchas mujeres". Assegura que interpretar la Celestina ha estat per ell un "atreviment", però apunta que hauria de ser més normal que els actors fessin papers femenins: "En els darrers anys moltes actrius han fet d'homes, però pocs actors han fet de dones; hauríem de fer més papers femenins".

La Celestina. Fotografia: Sergio Parra.

Un muntatge molt pur

L'obra arriba a Barcelona amb el muntatge amb que es va estrenar al Teatro de la Comedia de Madrid, amb una posada en escena molt pura, sense mobles, amb ben poc decorat... La banda sonora es composa de música sefardí, tota cantada a capella. I el vestuari parteix d'una hibridació entre passat i present. José Luis Gómez ha decidit mantenir el llenguatge original de Rojas. Tot i que inicialment l'obra no estava concebuda per ser representada, Gómez ha decidit mantenir el text intacte, perquè, segons ell, "modernitzar-lo seria castrar-lo", seria com "fer un pastís amb sacarina". Acompanyen a Gómez, en el repartiment, Chete Lera, Palmira Ferrer, Raúl Prieto, Marta Belmonte, José Luis Torrijo, Inma Nieto, Miguel Cubero, Diana Bernedo i Nerea Moreno.

Una obra vigent

Per a José Luis Gómez, La Celestina manté completament la seva vigència, perquè els seus personatges només es mouen pel benefici econòmic i pel desig sexual. Tot es mou per egoisme, i per a Gómez, aquesta és la clau de la societat moderna. Creu, fins i tot, que encara hi ha "trotaconventos": "Seguro que hoy existen figuras como la Celestina, pero seguro que se han hecho un lifting, llevan tacones altos y se perfuman". I Gómez no pot evitar lamentar-se per l'evolució del món modern: "¡Ojalá todavía hubiera alcahuetas a quien recurrir!".