Galàxia Gutenberg presenta, en català i en castellà, Califòrnia, de Jordi Coca. El protagonista d'aquesta novel·la, situada als anys noranta, és un professor universitari català, tot just separat de la seva dona, que marxa a Califòrnia a incorporar-se a la Universitat de Berkeley. Aprofitarà els mesos previs a la seva incorporació per seguir la pista dels pintors paisatgistes nord-americans del segle XIX, sobre els que vol fer un estudi impregnant-se dels seus paisatges.

Viatge iniciàtic

El viatge del narrador per Califòrnia no és tan sols una visita als espais naturals pintats pels paisatgistes nord-americans. L'autor lloga un cotxe i es llança a una llarga travessa pels Estats Units, sol, guiat per un clar desig de desconnectar-se del seu passat i reinventar-se. És obvi que el narrador s'inspira, en la seva aventura americana, en la generació beat, el grup d'escriptors i intel·lectuals, liderats per Jack Kerouac i  Allen Ginsberg, que després de la Segona Guerra Mundial van apostar per alliberar-se de totes les convencions i que es van convertir en els autèntics inspiradors del moviment hippy. On the road, the Jack Kerouac, explica els viatges que fan en cotxe diversos membres de la generació beat per Estats Units, i especialment per l'Oest, justament pels paratges que trepitjarà el protagonista de Califòrnia. Aquest vol retre un homenatge als seus admirats escriptors llançant-se a la carretera a la recerca del llegat de la generació beat, dels pintors paisatgistes del segle XIX, i també, de les seves pròpies essències.

Amb retard

Però el protagonista arriba massa tard. A la Califòrnia que trepitja, la generació beat ja no existeix. En trobarà els darrers vestigis a través d'un misteriós personatge, un poeta antisocial, agressiu i desagradable, que desapareixerà misteriosament. Tot seguint la pista d'aquest misteriós individu, el narrador arriba a Fallon, un poble perdut en una zona remota de Nevada. Allà trobarà una parella de vells que havia estat en contacte amb el moviment beat. El protagonista crearà vincles d'amistat amb ells, tot i que constatarà la insalvable diferència entre els seus mons i la progressiva agonia de l'univers dels dos ancians. El narrador, a la fi, no és més que un observador, que no creu en res del que creuen els vells beats.  A la fi, el protagonista es convertirà, al Death Valley, en l'enterrador, en el sentit més literal del terme, del moviment beat.

Del mite a la realitat

El moviment beat que troba el narrador és molt menys fascinant i màgic que el que respira en les novel·les de Kerouac (un Kerouac que, recordem-ho, ja havia mort el 1969 d'una cirrosi). El seu pont amb el moviment beat és un egocèntric molt desagradable. I la parella que fascina al narrador té creences que li sonen estranyes i sorprenents (i, a vegades, ultraconservadores). A la fi, l'hereva natural del moviment beat potser és l'Amy, la noia que el protagonista coneix a Fallon i amb qui mantindrà una relació sentimental en principi plàcida, però que s'anirà tensant a mesura que progressa l'acció. L'Amy ha acabat a Fallon, també, fugint. Fugint d'una Nova York de drogues i llibertat sexual, però també de buidor i d'alienació que la marcarà fins al final. És un personatge, en bona part, equiparable a les poetesses de la generació beat, però que, al contrari d'elles, es sent distant de qualsevol ideologia i de qualsevol elaboració d'una filosofia de la vida. La seva màxima satisfacció és jugar a les màquines escurabutxaques.

Jordi Coca i l'editor Joan Tarrida. Imatge cedida per Galàxia Gutemberg.

El desengany postmodern

El protagonista de la novel·la de Jordi Coca vol deixar enrera el seu passat, però es nega a cremar els ponts. El seu viatge té termini de finalització: l'esperen a Berkeley per incorporar-se a la seva nova feina. Deixa enrera la seva dona, però li sap greu signar els papers del divorci. Li agrada l'Amy, però defuig qualsevol compromís amb ella. No és un aventurer com Kerouac, sinó un tímid professor català que es limita, en un moment de crisi personal, a explorar nous horitzons. Califòrnia és, doncs, un viatge no gens trencador, en què el protagonista, passiu, es limita a esperar l'arribada màgica d'una renovació. Un projecte personal amb ben poques possibilitats d'èxit. Les experiències del narrador al llarg del seu viatge són poques, i poc trencadores. El lector passa pàgines i pàgines a l'espera d'uns fets que tan sols es desencadenen a la part final de l'obra. La passivitat bàsica del protagonista fa que el seu viatge interior, que corre paral·lel a les seves accions, sigui molt limitat. Califòrnia, l'obra de Jordi Coca, oscil·la doncs entre una magistral descripció del viatge, dels personatges i dels estats d'ànim del protagonista, i una tremenda lentitud: l'acció no acaba de fluir i deixa, en acabar la lectura, un cert regust a expectatives incomplertes.