Una breu història de set assassinats, de Marlon James (Kingston, Jamaica, 1970) és un llibre inquietant, publicat per Bromera (Malpaso en castellà). Es tracta de una novel·la coral, que vol ser una crònica de l'evolució de Jamaica i els jamaicans en les darreres èpoques. La trama és construïda en base a una sèrie de relats en primera persona, protagonitzats majoritàriament per delinqüents: des de petits camells, fins als dons. Una novel·la farcida de drogues, violacions, assassinats, violència gratuïta... Però que, malgrat tot, vol ser un cant a la societat jamaicana. Jamaica és un país "fastigós i perillós, però té un encant", com diu un dels protagonistes.

Ànima rebel

Un personatge és omnipresent al llarg de tota l'obra: el Cantant. Tot i que mai no es cita el seu nom, queda clar que Marlon James es refereix a Bob Marley. A l'obra es recullen episodis clau de la seva vida, però també part del mite que circula encara avui sobre ell (com la llegenda urbana que al·lega que li van contagiar el càncer). Però el text de Marlon James dista molt de ser una hagiografia. Ningú pot sortir immaculat de la crua i bruta societat jamaicana. Ni tan sols el Cantant.

Revolució

El text explora les darreres dècades de la història de Jamaica, però parteix d'un moment clau: quan els dos partits majoritaris, el PNP (Partit Nacional Popular) i el JLP (Partit Laborista Jamaicà) van portar la seva confrontació política als carrers de Jamaica. Els ghettos es van dividir i la delinqüència comú es va articular amb la violència política. En aquell moment, Bob Marley va tractar d'impulsar un acord de pau entre totes les forces polítiques i els gangs que els donaven suport: "Va haver-hi un moment que vam estar a punt d'aconseguir-ho. Ho teníem a tocar", reconeix un dels personatges de la novel·la. Més tard, Marley va organitzar un concert, "Somriu, Jamaica" per tal de reclamar la reconciliació entre tots els jamaicans. Dos dies abans de l'esdeveniment uns pistolers van entrar a casa del cantant i van disparar contra ell, contra la seva esposa i contra el seu mànager. Els tres van resultar ferits, però malgrat tot Bob Marley va participar en el concert. Però davant l'amenaça d'un nou atemptat va anar-se'n a Londres. El procés de pau va perdre empenta. Divuit mesos després de l'atemptat a Bob Marley va tornar a Jamaica a un nou concert per la pau, el One Love Peace Concert: allà va aconseguir que el primer ministre, Michael Manley, i el cap de l'oposició, Edward Seaga, es donessin la mà. Però la pau no va tornar als carrers de Kingston.

Reggae jamaicà

A més de les referències a l'atemptat contra el Cantant, al llarg de la novel·la són constants els referents al reggae. Perquè aquest estil musical es planteja com un debat sobre els temes que preocupen a les persones. Un dels caps mafiosos de la novel·la diu: "El reggae no és res més que un home parlant, enraonant amb un altre home, discutint els pros i els contres". El reggae és, sens dubte, la banda sonora de la guerra quotidiana dels ghettos jamaicans.

Guerra

Aquesta llarga història no explica set assassinats. N'explica moltíssims més: en només quatre pàgines se'n poden comptabilitzar nou. I no tots són crims d'entre traficants: un nen és enterrat viu, una mare contempla com li maten el seu fill al davant, una dona mor per passar la nit amb l'home equivocat, uns drogoaddictes moren per drogar-se en companyia d'un home embogit... La violència acaba per normalitzar-se i queda fora de tot control. I ho destrueix tot, a Jamaica, i als barris dels Estats Units on viuen els jamaicans: zones on els habitants depauperats cremen les seves cases per cobrar-ne l'assegurança.

Venint des del fred

Marlon James, a la seva novel·la, deixa ben clares les connotacions internacionals de la crisi jamaicana dels anys setanta. Els problemes del ghetto tenien les seves arrels en la guerra freda. El govern de Michael Manley s'havia aproximat a la Cuba de Castro i els Estats Units temien que es decantés per polítiques comunistes. Marlon James relata com els gangs s'alien als partits polítics, però també com els grups armats troben suport de l'exterior que volen promoure la desestabilització. Així, entre els personatges de la novel·la hi ha espies nord-americans, alguns dels quals col·laboren amb els gangs a estendre la violència. Per entendre Jamaica, James la relaciona amb Bahia Cochinos, el Xile de Pinochet, l'ajuda de la CIA a la contra...

Jove posa amb un mural amb els retrats del Che i Bob Marley, pintats en un camió, a Ouagadougou. Adam Jones, Ph.D., CC BY-SA 3.0.

Kaya

A Una breu història de set assassinats hi plana pertot l'ombra del narcotràfic. Els gangs jamaicans als anys setanta es dedicaven a distribuir marihuana (kaya) per la mateixa illa. Però a poc a poc es van anar involucrant en negocis més i més potents i més i més lucratius: la cocaïna, el crack... I ja no es van limitar al mercat local, sinó que van col·laborar amb colombians i cubans per assegurar-se el mercat nord-americà. Per, a la fi, veure's destruïts en les guerres pel control de la droga: "Algú havia de guanyar la guerra de la droga, i era evident que no havia de ser un negre d'un racó de món del Carib", explica un dels personatges.

Emboscada en la nit

La violència que impregna tota aquesta història no deixa cap espai lliure. Els amics acaben traint-se, i matant-se. Els pares són incapaços de defensar la vida dels seus fills. La policia mira a una altra banda mentre els gangs assassinen... Tampoc el sexe es deslliura de l'empremta violenta del ghetto. A Una breu història hi ha molt de sexe, però en la major part dels casos aquest és tremendament brutal: violacions, fel·lacions a canvi d'una mica de droga, dones embarassades per homes que no les volen tornar a veure, caps que abusen de les seves empleades... En el text de James el sexe no traspua ni una mica de tendresa (com la resta de relacions socials). Tan sols presenta una excepció, en una relació homosexual als Estats Units: Marlon James, que s'ha proclamat gay obertament, aprofita l'obra per denunciar la hipocresia que envolta l'homosexualitat a Jamaica.

Esperant en va

Marlon James és un narrador genial. Aquesta és la seva tercera novel·la; la segona, The Book of Night Women, sobre una revolta d'esclaves a una plantació jamaicana al segle XIX, ja va ser molt premiada. Una breu història de set assassinats ha aconseguit el premi Man Booker (que anteriorment han guanyat diversos autors que més tard han rebut el premi Nobel, com V.S. Naipaul o Alice Munro). I, malgrat tot, Una breu... no és un llibre rodó: queda molt lluny de Guerra i Pau. James reconeix que va començar tenint una sèrie d'històries separades que després va unificar. Potser per això en surt una novel·la tan monumental: 800 pàgines en què és molt fàcil de perdre's. Alguns relats no acaben d'encaixar, com la part narrada per un fantasma. Bona part de l'obra funciona per acumulació: bones històries, però molt semblants.  No hi ha un autèntic gir narratiu fins a la darrera part de la novel·la. Aquesta excel·lent obra hauria guanyat molt amb uns centenars de pàgines de menys. I, malgrat tot, és un text rotund, contundent, punyent, que no deixarà al lector indiferent.