Acantilado ha publicat Boy, Snow, Bird. Fábula de tres mujeres, la darrera novel·la de l'escriptora britànica d'origen nigerià Helen Oyeyemi, que va obtenir un gran ressò internacional amb la seva primera novel·la, La niña Ícaro. Boy, Snow, Bird, en contra del que sembla, són els noms de tres dones, les tres protagonistes d'aquesta història. A través de la història d'aquestes tres dones, Oyeyemi construeix una reflexió sobre la infància, el gènere i la raça, tres obsessions personals de l'autora que ja apareixien a La niña Ícaro.

Helen Oyeyemi. Foto: Mariusz Kubik.

La raça

La qüestió racial és un element clau de la novel·la, però en realitat només començarà a tenir un paper relevante al bell mig del llibre. Fins aleshores l'obra se situa als Estats Units i té només personatges blancs. Però quan Boy, la protagonista, sembla haver estabilitzat la seva vida en casar-se amb Arturo, un home raonable amb una filla encantadora, l'Snow, el problema racial ve a trencar aquesta harmonia. Boy es queda embarassada i té una filla mulata ("negra" en la cultura nord-americana, on qualsevol descendent d'un negre és negre). Arturo li explica que un dels seus avantpassats era negre, i que aquesta és la raó perquè la Bird, la nena, ha sortit "negra". El naixement de la Bird obliga a la Boy a enfrontar-se amb el racisme ambiental nord-americà, però el que és més greu és que, a la fi, les tensions derivades d'aquest conflicte acaben afectant les relacions entre les germanes.

El gènere

La història està explicada a partir de dues veus femenines, la de Boy i la de Bird, que narren dues històries ben diferents: la de Boy, una infància dissortada, i després una joventut més despreocupada que es frustra després del matrimoni, i la de Bird, una veu infantil no tant traumatitzada, però que intenta trobar explicacions de les coses que no entén del món. Ambdues veus parlen, i molt, de les preocupacions de les dones: de les dificultats laborals, de la discriminació de gènere, però també de les relacions entre amigues, dels conflictes de parella, de l'aspiració al matrimoni, de la voluntat de tenir fills, dels embarassos no desitjats... Oyeyemi fins i tot encaixa a la novel·la, ni que sigui amb calçador, la problemàtica transgènere.

La infància

Helen Oyeyemi és magistral explicant les dissorts de la infància, un dels punts més forts de La niña Ícaro. A Boy, Snow, Bird torna a descriure aquesta problemàtica, una de les preocupacions obsessives de l'autora. Boy és una nena maltractada. Snow ha estat una nena malcriada, però acabarà essent separada dels seus pares i criant-se en un entorn estrany. Bird és rebutjada per les seves faccions i acaba creixent sense la companyia de la seva germana. I entre els personatges secundaris s'hi inclouen uns adolescents que rebutgen anar a l'escola i es reuneixen a una llibreria. Cap d'ells és un nen feliç: els roben la infància els problemes amb la família, els problemes amb l'escola, els problemes amb els seus companys, els problemes amb el conjunt de la societat... La por al fracàs, la solitud, la desconfiança i la persecució els farà molt de mal. Però malgrat tot, en aquesta novel·la Oyeyemi obre una porta a l'esperança: els problemes infantils no són una condemna eterna; es poden superar.

Lluny d'Ícar

El pare de la Boy és un maltractador caricaturesc: un malànima que es dedica professionalment a caçar rates i que usa les mateixes rates per torturar a la seva filla, a la que li provoca terror mitjançant aquests rosegadors. És el personatge més estrambòtic de la novel·la, marcat per una maldat diabòlica, però n'hi ha d'altres de poc creïbles de tant excessius, com la llibretera, que està caracteritzada per una bondat angelical. La mateixa trama no acaba de ser creïble en dos o tres elements bàsics. I, per altra banda, fa la impressió que l'autora intenta no deixar-se cap dels temes estrella del moment: els maltractes infantils, els transgènere, el racisme... Tot plegat conforma una novel·la que està lluny de ser tan interessant i tan suggerent com La niña Ícaro.