Aquest dimarts s'ha presentat a Barcelona la 1ª Bienal d'Art sobre l'Antàrtida. La idea dels organitzadors és organitzar un viatge a l'Antàrtida de 100 artistes, filòsofs, científics i "visionaris". L'expedició duraria 11 dies i es faria entre març i abril de 2017. Els protagonistes de la Bienal sortirien d'Ushuaia en el vaixell rus Akkademik Ioffe i desembarcarien en diferents punts del continent antàrtic i de les illes Shetland del Sud. A l'Antàrtida hi realitzarien accions artístiques i durant el viatge discutirien sobre el futur del continent antàrtic i del món.
Més que un viatge
El comissari de l'exposició, Alexander Ponomarev, planteja aquest viatge com una petita part d'un projecte més ampli: la creació d'un think tank que, a partir del cas de l'Antàrtida, discuteixi els problemes d'aquest continent i del món modern. Es planteja com un grup preocupat per l'ecologia, per la convivència entre els humans i per la qualitat de vida, que reivindica l'Antàrtida com "el darrer espai realment lliure del món". Aquest estiu es començaran a seleccionar els voluntaris i al desembre es farà pública la tria. Es vol que aquest grup sigui multinacional, multidisciplinari i jove i amb esperit d'aventura.
Alexander Ponomarev
El projecte
El viatge ha estat concebut per Alexander Ponomarev, un mariner i artista visual rus, que ha viatjat en quatre ocasions a l'Antàrtida i que està fascinat per aquest continent. El projecte és avalat per l'Oceanic Project Charitable Foundation, una entitat que no es troba a través del Google, i per la fundació barcelonina Quo Artis, dedicada a donar suport a accions que vinculin art i ciència.
Rebost de la humanitat?
No queda clar, en aquest projecte, si s'aposta per deixar l'Antàrtida com a reserva natural de forma perenne, o si simplement se la vol reservar per aprofitar en el futur els seus recursos. Es tractaria, senzillament, de reservar les matèries primeres de l'Antàrtida per al moment en què aquestes siguin més escasses (i més cares) als altres continents. Es corre, doncs, el risc que els atacs al medi ambient que han patit els altres continents acabin afectant els territoris antàrtics.
Més dubtes que certeses
Sembla ser que la cultura occidental va associada, inevitablement, a l'afany d'expansió. En els darrers segles, els homes no han parat de buscar una terra buida on fer realitat els seus somnis. Els africans, els asiàtics i els indis americans ja van patir els somnis utòpics o avariciosos dels europeus. Exploradors de tota mena van llançar-se a la conquesta de les selves, els deserts, i els pols... Aquesta Bienal sembla entroncar completament en aquesta línia. Defineixen l'Antàrtida com "un món nou", en què podrien fer-se aquelles coses que no es poden fer a la resta del Planeta: "El continent blanc és com una fulla en blanc", afirmen els organitzadors.
Intervenir o deixar?
La majoria dels especialistes consideren que la garantia de la preservació del medi ambient antàrtic és reduir al mínim la presència humana. Els acords internacionals intenten limitar l'activitat econòmica als científics que realitzen tasques que poden ser beneficioses per al conjunt de la humanitat. I no es permeten activitats extractives. El Tractat Antàrtic del 1959, signat per 52 països, estableix que a l'Antàrtida no pot haver-hi activitats militars i que hi ha d'haver-hi acord unànime entre els signataris per modificar el tractat, la qual cosa suposa entorpir qualsevol nou tipus d'explotació del continent.
L'aposta per al poblament
Un dels aspectes més polèmics del projecte de la Bienal és que es planteja com l'avantguarda d'un futur poblament del continent. L'arquitecte Hani Rashid, una de les cares visibles del projecte, assegura que, amb el canvi climàtic, es podrà conrear a l'Antàrtida i que, per tant, es podrà procedir al poblament de parts del continent. Assegura que ell ja s'està plantejant com construir en aquest territori. I creu que la humanitat s'ha de plantejar un nou tipus d'ocupació del territori, diferent de la que la humanitat ha realitzat fins ara i absolutament respectuosa amb el medi.
Art per als pingüins?
En el món de l'art hi ha la necessitat constant de crear coses noves. I cada cop sembla més difícil fer alguna cosa realment original. La 1ª Bienal es presenta com una acció realment revolucionària en el món de l'art. Realment, fins ara a ningú se li havia ocorregut plantar-se al continent desert per fer-hi performances. Ara bé, no queda clar perquè algun artista hauria d'anar-se'n a crear el seu art justament on ningú pot veure'l. En realitat, els organitzadors de l'esdeveniment no tenen gaire clar quin tipus d'obres es faran, però preveuen distribuir-les de forma rotatòria, al retorn, per diferents museus.
Però, es farà alguna cosa?
Les qüestions sobre el contingut artístic de la "Bienal" encara van més lluny. No queda clar quines possibilitats tindran els creadors de fer alguna cosa de qualitat en un espai de temps tan breu, especialment si durant el viatge hauran de fer també tallers de poesia i, a més a més, els tocarà reunir-se amb els "visionaris" que els acompanyen per decidir el futur de l'Antàrtida i del món.