La televisió pública de Barcelona, betevé, ha perdut més de la meitat de la quota de pantalla entre juliol del 2015 i març del 2017. En aquests 21 mesos, el percentatge d'espectadors de betevé sobre el total d'espectadors a Barcelona ha relliscat de l'1,2% de l'agost del 2015 fins al 0,4%-0,5% en què sembla haver-se estabilitzat des de l'octubre del 2016. El canvi a fons de la identitat i filosofia del mitjà, en el que s'han invertit almenys 256.175,08€ encara no es nota.

Aquestes són les dades d'audiència de betevé en l'esmentat període:

  QUOTA
2015  
Juliol 1,0
Agost 1,2
Setembre 0,9
Octubre 0,7
Novembre 0,7
Desembre 0,6
2016  
Gener 0,6
Febrer 0,7
Març 0,7
Abril 0,7
Maig 0,5
Juny 0,5
Juliol 0,6
Agost 0,7
Setembre 0,7
Octubre 0,5
Novembre 0,4
Desembre 0,4
2017  
Gener 0,5
Febrer 0,4
Març 0,5

Font: Kantar Media

Només per tenir una referència, perquè es dirigeixen a tot Catalunya i betevé no, val a dir que al 2016, el canal 3/24 tenia una quota de l'1,5%, el Super3/33 de l'1,2% i Esport3 de l'1%, mentre que betevé (llavors BTV) fregava el 0,6%.

La davallada en les audiències l'emissora municipal afecta també al seu canal web. Entre juny del 2016 i març del 2017, la web de betevé ha registrat 1.349.883 usuaris únics (un 24,62% menys que en el període juny 2015-març 2016).

Altres indicadors de la pàgina web també mostren descensos: el nombre de sessions ha estat de 2.543.303 (19,53% menys que el període anterior) i el nombre de pàgines vistes de 5.152.247 (un 17,43% menys). Cada usuari ha vist 2,03 pàgines per sessió (un 2,61% més) i s'hi ha estat una mitjana de 3’41” (un 7,47% menys).

De betevé 91.0, l'emissora de ràdio, no es disposen de dades d'audiència. Aquest canal emet música la majoria del temps, puntejada per alguns butlletins informatius de tres minuts, al voltant de cinc hores de programes propis i la re-emissió àudio d'alguns espais de televisió.

Les xifres de seguiment de betevé en xarxes socials creixen, però no gaire. A Twitter, la comunitat que segueix el compte dels informatius, ha augmentat en 21.244 seguidors, sempre en el mateix període juny 2016-març 2017, i es va enfilar a 98.600 seguidors. Aquest compte, el més seguit de betevé, té 101.070 seguidors en el moment d'escriure aquesta peça. N'ha guanyat 2.156 per mes des del juny del 2016.

El compte de Twitter general ha passat en aquell mateix interval de 11.362 a 14.600 seguidors (aquest mes de maig superarà els 15.000). És un guany de 360 seguidors mensuals. Per tenir una referència, el director de betevé, Sergi Vicente, té 18.155 seguidors a Twitter quan això s'escriu.

A Facebook, la pàgina genèrica va arribar als 12.780 fans al març del 2017 i la de BTVNotícies als 6.300.

La reconversió

El problema no és d'ara o dels últims 21 mesos. Quan l'actual director, Sergi Vicente, va prendre possessió, al gener del 2015, BTV havia perdut un 45,3% dels seus espectadors des del 2009 i gairebé la meitat dels barcelonins de 16 a 44 anys no coneixia la marca o no la veia mai.

Vicente va advertir llavors que la seva responsabilitat era "arribar més i millor a l'audiència" i fer-ho adaptant-se al nou públic i a les noves formes de comunicar. Per això calia alliberar-se de l'esquema de la graella de programació i afavorir el consum a la carta, cosa que obligaria a presentar els continguts de manera diferent. a seva idea era adaptar BTV a la multimedialitat sense oblidar que és la televisió de la ciutat.

Al gener del 2017, BTV va donar pas a betevé. Un canvi a fons d'identitat i filosofia: betevé deixava de ser una televisió i esdevenia un mitjà transmèdia que integrava transversalment canals (tv, ràdio, web i xarxes socials) i continguts, que l'usuari podrà triar a la carta i intervenir-hi de forma activa. Dels cinc canvis d'imatge de des que va començar a emetre, el 1994, aquest era el més profund.

El nou nom, betevé, esborra la referència a un suport concret, la tv, un canal tradicional i a la baixa. També la relació amb Barcelona, amb el territori físic, per a "esdevenir un mitjà dirigit a tots aquells interessats o vinculats d'alguna manera amb Barcelona", segons explica Folch Studio, l'agència que va guanyar el concurs pel projecte de renovació. És un projecte molt detallat: "les minúscules conceptualitzen l'accessibilitat, la interacció, la facilitat d'ús i la senzillesa que la nova marca vol comunicar", afegeix per explicar aquest particular tipogràfic.

Un canvi de 256.175,08€

El cost de tots els conceptes d'aquest canvi puja a 256.175,08 euros, segons la resposta de Vicente al Grup Demòcrata de l'Ajuntament de Barcelona.

El disseny de la identitat gràfica i creativitat audiovisual puja a 105.500 euros; la producció (senyalètica interior i exterior, músiques, separadors audiovisuals i fotografia) a 75.281 euros i l'aplicació de la marca a 75.393,85 euros. Aquests costos no inclouen la campanya de publicitat (autobusos urbans, banderoles, cartells, fulletons...).

És aviat per avaluar els efectes de tots aquests canvis en l'audiència. De portes endins, però, la nova web va causar enrenou. El passat 7 d’abril, el Comitè Professional i la redacció de betevé van fer saber en un comunicat que “la situació actual del web no garanteix unes condicions mínimes de treball”, cosa que “ha fet créixer encara més la frustració, desmotivació i indignació dels que treballem cada dia a betevé” i “nombrosos dubtes sobre la capacitat de gestió dels màxims responsables del projecte”.

El Comitè es queixa que no s’han resolt “els greus problemes inicials com la pèrdua de part de l'arxiu, el duplicat de vídeos o la pèrdua de posicionament a Google”. Segons el comunicat, “tenim un web que no compleix els estàndards de qualitat que exigeix un mitjà públic com betevé i que fa perdre la credibilitat que s'ha guanyat durant més de 20 anys”.

L'altra batalla que afecta betevé és la incorporació a la plantilla municipal de 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics fins ara subcontractats per BCN Audiovisual, la filial del grup Lavínia que opera la televisió. El contracte programa per a la gestió la televisió local, aprovat en l'últim ple del 2016, preveia la contractació directa dels 177. Els treballadors es queixen, però, que la internalització no inclogui als que treballen en la resta de programes, una diferenciació que consideren “del tot fictícia”.