L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha acollit aquest dimecres una xerrada col·loqui sobre el paper de la dona durant la República, la guerra civil, el franquisme i la transició. Aquesta activitat s'emmarca dins un intent d'aquesta institució de reivindicar el protagonisme de les dones en la història recent del nostre país. Fins al 31 d'octubre, al vestíbul de l'arxiu, s'hi mostra l'exposició: "Les veus de les dones: guerra civil, franquisme i transició". Es tracta d'una petita col·lecció de materials sobre la guerra, la reraguarda i la transició, amb objectes molt heterogenis, des de folletons fins a cartells. Entre ells que caldria destacar les magnífiques caricatures de Josep Bartolí, terriblement tràgiques, en què s'hi retraten episodis de la guerra, dels camps de concentració i de la postguerra.

El problema de la documentació

Eulàlia Vega, especialista en història de les dones revolucionàries, que ha dissertat sobre el paper de les dones en la revolució anarcosindicalista, apunta que la manca d'informació sobre les dones en la documentació oficial és un gran problema. Per això, ella va haver de recórrer a la història oral per fer un estudi sobre les dones llibertàries. A través d'entrevistes i històries de vida va poder constatar que la vida de les dones es va veure molt afectada per l'esclat de la guerra i el moviment revolucionari. Algunes dones que van militar a sindicats i partits esquerrans van poder estudiar, van assumir càrrecs de responsabilitat a la reraguarda o fins i tot se'n van anar a lluitar al front. Malgrat totes les dificultats, per a elles van ser els millors anys de les seves vides. Un fet difícilment comprovable a través de la documentació escrita, que invisibilitza les dones, i més a les dones revolucionàries de classe baixa.

Les preses

El professor Ricard Vinyes, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i Comissionat dels Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona ha impartit una xerrada sobre les preses polítiques. I ha recordat que les presons franquistes tenien com a objectiu doblegar l'existència dels presos polítics. La presa era desposeïda de tot, des del seu ingrés. Però Vinyes destaca que les preses intentaven per tots els mitjans no sucumbir al sistema. Per exemple, dedicaven molt d'esforç a anar presumides, perquè justament era una forma de no doblegar-se. I sempre reivindicaven la naturalesa política del seu empresonament, com una forma de restar legitimitat, en qualsevol cas, als seus carcellers. Però aquesta resistència era molt difícil, perquè algunes dones eren molt vulnerables, sobretot aquelles que tenien els seus fills a les presons.

Les dones del franquisme

Carme Molinero, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha dissertat sobre la dictadura franquista i les dones. I ha destacat que el franquisme volia invertir tota una sèrie de canvis que ja s'havien produït, a l'Estat espanyol i a altres parts del món, a partir de la I Guerra Mundial, i que havien donat més protagonisme a la dona. Per això, durant els anys quaranta i cinquanta es va recórrer a tots els mitjans per evitar que la dona treballés. En primer lloc es va recórrer a l'educació. Pilar Primo de Rivera, dirigent de la Secció Femenina de la Falange, va dir en una ocasió: "Las mujeres nunca descubren nada, les falta el talento creador que el Creador reservó a los hombres". I com que no n'hi havia prou amb intentar convéncer a les dones de la seva inferioritat: es va desplegar una legislació que frenava els intents d'alliberament econòmic de la dona i la subordinaven econòmicament al marit. La política de Franco, segons Molinero, no era només antifeminista, sinó fins i tot pròpiament antifemenina.

La transició

La catedràtica de Grec Eulàlia Vintró, militant històrica del PSUC, ha clos la sessió amb una intervenció sobre el paper de les dones en la transició, en que ha compaginat la informació procedent de les seves investigacions amb la sorgida de les seves experiències personals. Ha recordat que una dona necessitava el consentiment del marit per obrir un compte corrent o fins i tot necessitava la autorització del marit per denunciar-lo en cas de maltracte. El 1975, a la fi del franquisme, quatre de cada cinc dones encara deixaven la feina quan tenia el primer fill. Vintró també ha recordat la dificultat que hi havia, fins i tot en el sí de moviments d'esquerres, per reivindicar els drets de les dones.

Contra la invisibilitat

Tots els ponents han coincidit en apuntar que les dones van tenir un paper actiu molt important durant el període del segle XX comprés entre la proclamació de la República i la transició, i han apuntat que encara no s'ha visibilitzat prou el seu paper. La sala d'actes de l'Arxiu s'ha omplert amb una seixantena de persones, una mostra de l'interés que suscita el tema. Sintomàticament, la gran majoria dels presents eren dones: sembla ser que els homes encara es preocupen poc per la història de les dones.