Aquest any es celebra l'Any Toda, que commemora els 75 anys de la mort d'un erudit català excepcional: un home que va conèixer la Xina i Egipte, que va enriquir notablement les nostres biblioteques públiques, que va defendre els vincles entre l'Alguer i Catalunya, que va lluitar per evitar la destrucció del patrimoni durant la guerra civil... Un personatge fascinant, de vida agitada, massa oblidat en els nostres dies. Amb motiu de l'Any Toda s'han organitzat diverses activitats culturals, com passejos literaris pel Castell Monestir d'Escornalbou, l'antiga residència d'aquest intel·lectual, exposicions, visionat de documentals, cicles de lectura... Bona part d'aquesta programació tindrà lloc a Reus, ciutat natal d'aquest intel·lectual.

L'ovella negra d'una família destacada

Eduard Toda i Güell va néixer el 1855 a Reus, fill de la soltera Francesca Güell i Mercader, i de l'alcalde de Reus, Eduard de Toda i Albertos. Va créixer amb la seva mare i amb el seu oncle matern Josep, un escriptor progressista que va contribuir decisivament en la seva formació. Al col·legi, Eduard Toda va ser company d'Antoni Gaudí, i va fer algunes excursions amb ell. Va marxar a estudiar Dret a Madrid, on va establir amistat amb Víctor Balaguer.

A l'Extrem Orient

El 1876 Eduard Toda va ser nomenat vicecònsol espanyol a la colònia portuguesa de Macau, a la Xina. Allà va començar a interessar-se per la cultura asiàtica. Va viatjar per la Xina, pel Japó, per Corea i per les Filipines. Va publicar nombrosos articles sobre aquests països en revistes catalanes, però també internacionals. I, fruït dels seus viatges, també va treure alguns llibres com Historia de la China. Va col·leccionar 15.000 monedes de la regió, i va arribar a publicar, en anglès, un llibre sobre numismàtica d'Annam (al Vietnam). Va tornar a Europa el 1882. Però no només va endur-se monedes, d'Àsia. Toda era un gran col·leccionista d'art i va comprar nombroses peces a la Xina, que més tard va voler vendre a l'Ajuntament de Barcelona, però que finalment van comprar Eusebi Güell y el Museo Arqueológico Nacional.

El catalanista

Quan va arribar a Catalunya, en tornar de la Xina, es va implicar de seguida en el moviment de la Renaixença. Va ser aleshores quan va començar a publicar en català, tot i que no va abandonar mai el castellà. Va establir llaços d'amistat amb Àngel Guimerà, amb Narcís Oller, amb Jacint Verdaguer i amb altres escriptors i intel·lectuals catalanistes. Va arribar a presidir l'Acadèmia de Bones Lletres. Sense ser cap radical, Toda era un progressista, marcat per un profund cosmopolitisme. Va ser un defensor de la democràcia front a la tirania; va oposar-se a l'esclavatge, a la pena de mort, al masclisme, a la imposició de la religió catòlica... Durant la dictadura de Primo de Rivera va finançar l'Institut d'Estudis Catalans per garantir-ne la continuïtat. I no va visitar l'Exposició Universal, perquè es va negar a entrar-hi "fins que caigués el govern de la dictadura".

Viatger impenitent

Toda va viatjar força per Europa: va conèixer prou bé França i Itàlia, però també va passar per Rússia, per  Alemanya, per Escòcia, per Bèlgica i per Finlàndia. Va treballar a Anglaterra, de cònsol primer, i en una empresa naviliera més tard. Era un destacat políglota (fins i tot va aprendre àrab). En els seus viatges es dedicava a conèixer l'art dels diferents països i a col·leccionar objectes arqueològics, i també es preocupava per temes polítics. A través dels seus diaris, sabem de l'altra afició de Toda: era un incorregible faldiller. Sembla ser que el diplomàtic, alt, ros i amb ulls blaus, tenia molt d'èxit entre les dones. Eren innombrables les seves conquestes i va casar-se tan sols perquè havia deixat embarassada a una noia madrilenya: Dolores Valcárcel. Però no sembla que el matrimoni l'apaivagués. De fet, se li retreu no haver-se ocupat gaire de la seva família.

Eduard Toda disfressat de mòmia a Egipte

Toda entre mòmies

El 1884 Toda va ser enviat com a cònsol espanyol al Caire. De seguida es va sentir fascinat pel país, per les seves gents, pel desert i, sobretot, per la història antiga. Va començar a dedicar-se sistemàticament a l'egiptologia; de fet, va ser el primer egiptòleg català. Va visitar les restes de l'Imperi Egipci, i fins i tot va visitar Núbia, la remota regió sud del país. Va participar en l'excavació de la tomba de Sennedjem. Com tants arqueòlegs de l'època, Toda va endur-se nombrosos objectes de les excavacions. Més tard la regent Maria Cristina els compraria per dipositar-los al Museo Arqueológico Nacional. Però alguns van acabar a Vilanova, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on fins i tot hi va anar a parar una mòmia.

Eduard Toda a Egipte. És el segon per l'esquerra.

Fascinació per l'Alguer

El seu següent destí, després d'Egipte, va ser Càller. Allà va assabentar-se'n que a la ciutat de l'Alguer s'hi parlava català i va convertir-se en el gran divulgador de la catalanitat de l'Alguer. Va publicar L'Alguer: un poble català d'Itàlia, el 1888; va donar conferències sobre Sardenya; va col·leccionar documents i objectes sobre la presència catalana a Sardenya... Fins i tot va fer un llibre sobre la gastronomia sarda del segle XVI. Gràcies a Toda el fet alguerès va ser difós per Catalunya. L'intel·lectual de Reus encara és considerat com un dels majors especialistes en aquest tema.

El retorn

Toda va participar, com a diplomàtic, en importants negociacions internacionals. Fins i tot va signar el Tractat de París del 1898, pel que Espanya posava fi a la seva presència colonial a Cuba. Quan Toda estava a Londres va decidir comprar el monestir d'Escornalbou, al Baix Camp. Es tractava d'unes runes del segle XII, que ell va reconstruir acuradament per convertir en una gran mansió, on es va instal·lar quan va retornar a Catalunya. Escornalbou va ser, des d'aleshores, el centre de reunions del cercle d'amics de Toda. Por allí pasaron muchos de los escritores catalanes.

Restaurar Poblet

Des de la seva mansió d'Escornalbou, Toda es proposà la restauració de Poblet, ja que el vell monestir havia quedat completament destruït després de les desamortitzacions. Des de petit, l'artista reusenc havia estat obsessionat per aquest monument, i havia fet estudis històrics i artístics sobre ell (en els que, sovint, s'havia mostrat molt crític amb l'Església). Va aconseguir la creació d'un patronat, del que en va ser designat president, i les obres van avançar a bon ritme. La intenció de Toda era tornar a deixar el vell monestir en mans de una congregació religiosa (tot i que de jove havia estat anticlerical i en algun moment va pertànyer a la maçoneria). Els monjos no s'hi instal·larien fins després de la guerra civil, poc abans de la mort de Toda. La seva instal·lació seria finançada per l'erudit, tot i que en aquells anys no passava pel seu millor moment a nivell econòmic.

El Toda més generós

Toda va arribar a fer molts diners amb les seves col·leccions d'art. Però també va destacar-se per la seva generositat i va fer moltes donacions de materials artístics i, sobretot, de llibres i manuscrits. Toda tenia una biblioteca i un arxiu impressionant: diuen que a Escornalbou hi va reunir més de 60.000 volums. I al llarg de la seva vida va anar cedint part de la seva extensa col·lecció a institucions públiques. Entre 1821 i 1841 va cedir a la Biblioteca de Catalunya 3.000 impresos i 90 manuscrits (entre ells, alguns de gran valor de temàtica sarda). A Poblet s'hi conserven bona part dels seus materials sobre aquest monestir. L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona té l'anomenat Llegat Toda, que mostra la varietat d'interessos del reusenc; és constituït d'alguns manuscrits originals de Domènec Badia (Alí Bey), 6.000 retrats de personatges famosos i 6.000 llibres sobre Espanya d'autor estranger. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova conserva fons bibliogràfics i objectes recollits per Toda a la Xina i a Egipte... A la biblioteca del Congrés de Diputats espanyol s'hi conserven 20.000 manuscrits que Toda va entregar, i que tracten sobre la dominació catalano-aragonesa i castellana a Sardenya.

El salvament dels arxius

Durant la guerra civil, Eduard Toda, que ja tenia 80 anys, va col·laborar amb Agustí Duran i Sempere, cap de la secció d'Arxius de la Generalitat, en la preservació del patrimoni documental català. Van agrupar tots els arxius en uns quants edificis, on fos més fàcil de protegir-los. Es van preocupar d'inventariar tot el que rebien i de retolar estrictament totes les caixes, per poder restituir els documents posteriorment al seu arxiu d'origen. En alguns llocs fins i tot van ocultar els arxius amb una paret dissimulada. Toda era el responsable de l'arxiu de Poblet, perquè la Generalitat també li havia delegat la protecció del monestir, on també s'hi havien dipositat objectes artístics de gran valor.

Trista fi

Toda no va ser perseguit a la fi de la guerra, a diferència de molts dels seus amics i companys de feina. Però va passar per dificultats econòmiques, i es va veure obligat a vendre's la mansió d'Escornalbou. Es va instal·lar a Poblet i va preparar la cessió de l'edifici a la congregació dels cistercencs. A l'abril de 1941 va agafar un fort encostipat, que va derivar en pneumònia, i va morir en pocs dies. Va ser enterrat a Poblet. Però per als franquistes més radicals, Toda era un personatge incòmode, pel seu catalanisme i per la seva mentalitat progressista i oberta. Al cap de pocs anys, la figura de Toda ja havia estat marginada de la memòria intel·lectual del país.