La Universitat de Barcelona tanca la celebració de l'Any Llull amb "Ramon Llull, pensador i escriptor", un congrés sobre el filòsof organitzat per l'Aula Lul·liana, una entitat interdisciplinària que agrupa prestigiosos especialistes en Llull de quatre institucions acadèmiques: la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB), la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL) i la Facultat de Teologia de Catalunya. Al congrés s'hi han inscrit més de 120 persones, entre les quals hi havia simples interessats en la figura d'aquest pensador, però també grans especialistes en la seva obra, procedents de Catalunya, les Balears, el País Valencià, Itàlia, la Gran Bretanya, França, Rússia i els Estats Units.

Els millors, amb els millors mitjans

El congrés s'ha estructurat en quatre àmbits: "Ramon Llull i les llengües", "Ramon Llull i els sabers del seu temps", "Ramon Llull i la literatura" i "Ramon Llull, la teologia i la mariologia". Entre els participants hi havia alguns destacats lul·listes, com Viola Tenge-Wolf, de la Universitat de Friburg i que té el centre d'estudis lul·lians més antic d'Europa, que ha presentat una ponència sobre la concepció de la teologia com a ciència en Llull. Elena Pistolesi, de la Universitat de Mòdena, ha exposat els seus estudis sobre les estratègies de Llull per a la difusió de la seva obra. Tots aquests especialistes, des de principi d'aquest segle, disposen d'una eina de treball excepcional que ha estat desenvolupada per la Universitat de Barcelona, la Base de Dades Ramon Llull. Amb aquest instrument tenen accés a un gran volum de dades que abans eren de consulta molt difícil.

Un personatge exemplar

Albert Soler, professor de literatura catalana medieval a la UB i director executiu de l'Aula Lul·liana, creu que la vigència i el poder d'atracció de Ramon Llull es deuen a tres factors: "Una vida increïble, que sembla una pel·lícula; una obra immensa, que tracta tots els temes, i un pensament originalíssim i creatiu". Això forma: "Un còctel que té un èxit assegurat". Soler destaca la gran capacitat de producció del filòsof: la seva obra completa tindrà més de 30.000 pàgines impreses. Soler assegura que "ell sol és tot un món sencer. Es pot entendre tot el món, la humanitat, la realitat, sense sortir de Lull".

Ni multicultural ni extremista

Alguns teòrics han afirmat que Ramon Llull era una mostra de diàleg entre cultures; d'altres, com l'arabista Miquel Barceló, l'han presentat com un islamòfob. Albert Soler es mostra equidistant: "Les dues coses són certes. Segons com mirem el personatge el veurem d'una forma o d'una altra. Sens dubte, Llull era una persona dogmàtica, que només pensava en la conversió dels musulmans. Però era un dogmàtic intel·ligent, i això el fa obrir-se a la cultura islàmica, per trobar-hi vies de penetració. A més a més, en la seva vida es veu una evolució: cada dia té més clar que sense l'ús de la força no es podrà convertir els musulmans. No era un somiatruites que cregués que es podia convèncer i convertir de forma pacífica".

Geni creatiu

Albert Soler es mostra molt interessat en la capacitat contínua de Llull de crear, d'innovar. Justament, apunta que el més excepcional és que Llull era un individu creatiu i curiós, i això sol ser un tret poc comú en les persones dogmàtiques. En el tancament de l'Any Llull, Soler es mostra satisfet per la tasca realitzada per les institucions catalanes i balears, ja que afirma que "era ben difícil fer una celebració alhora acadèmica i popular, i això s'ha aconseguit". Ara, li sap greu que un altre escriptor de l'època, Bernat Metge, no hagi estat reivindicat com Llull. Afirma que Metge és un autor molt interessant, situat a les antípodes de Llull: Era un descregut". I afirma que un dels principals valors de Metge és la seva actualitat: "Parlava molt de política i això el fa molt vigent".