Josep Maria Antó és metge, especialitzat en Salut Pública i en Epidemiologia. És director científic de ISGlobal i membre del Consell Assessor del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest dijous presentarà un acte a l’Ateneu Barcelonès, sobre “Com protegir la salut humana davant del canvi climàtic”, en companyia de María Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS. Es tracta de la primera sessió del cicle Futur(s), coorganitzat per l’Ateneu Barcelonès i l’Obra Social La Caixa, consagrat als grans problemes que haurem d’enfrontar al segle XXI.

 

Vostè assegura que la salut depèn de la meteorologia. Les àvies ja establien múltiples relacions entre certes malalties i el clima. Creu que no era simple superstició, que tenia una base científica?

S’ha demostrat que té molta base. Hi ha una relació entre el cervell i l’entorn. I el nostre cos és sensible a la diferència entre dia i nit, a la variació entre estacions. La meteorologia i la salut humana estan estretament relacionats, en diferents camps. Hi ha molta recerca sobre com la temperatura afecta a la salut. Els augments de temperatura provoquen augments d’ingressos hospitalaris, de mortalitat, de suïcidis, de malalties respiratòries... El cop de calor existeix, tothom ho sap. Però només és la punta de l’iceberg. Cal més estudis, també, sobre els efectes del fred en la salut. El punt de temperatura òptim, aquell en què hi ha menys malalties, a cada zona està per sobre de les temperatures mitjanes. Això ens obliga a pensar que el fred té més impacte sobre la salut que el calor i fins ara això no s'ha estudiat prou. També se sap que determinats patrons de vent afecten psicològicament a la gent. I les tempestes poden tenir un fort impacte sobre l’asma. Probablement aviat tindrem constància de moltes associacions més, perquè ara comença a haver-hi moltes recerques en aquest àmbit.

La vida moderna té una sèrie d’elements que no semblen afavorir la salut: la contaminació, els camps electromagnètics, alguns subproductes de l’aigua clorada... Hi ha proves que aquests elements puguin ser perjudicials per a l’home?

Hi ha molta evidència científica que demostra que alguns d’aquests productes són nocius. En certs casos l’evidència causa-efecte està molt ben establerta i quantificada, com en el cas de la contaminació atmosfèrica: a més contaminació, més malalties i més mortalitat. Es calcula que la contaminació s’endú 7.000.000 de vides l’any. Combatent la contaminació, podríem disminuir molt la mortalitat. En altres camps hi ha recerques en curs que encara no han arribat a permetre una quantificació tan clara, però hi ha sospites, amb una base científica, que l’ús de telèfons mòbils pot tenir una relació amb el càncer de cervell. També sabem que els subproductes de la cloració de l’aigua podrien augmentar el risc de càncer, tot i que no sabem en quin grau. Deu haver-hi entre 60.000 i 80.000 productes químics al mercat, i només se n’han avaluat uns pocs milers. De la resta no en sabem res, però és probable que molts d’ells tinguin efectes negatius per a la salut. Segurament tenim a l’organisme molts d’aquests productes, encara que sigui en quantitats molt baixes, i no en tenim ni idea de quins efectes tenen.

Què podem fer davant d’aquesta situació?

Hem de decidir com a societat què fem... I hi ha possibilitats de millorar la salut. Si coneixem els riscos, podem millorar la prevenció. Ara mateix s’estan buscant mesures alternatives, més sanes, per al tractament de l’aigua.

Vostè participarà en un debat sobre canvi climàtic, vinculant-lo a la salut humana. Quins problemes sobre la salut pot tenir el canvi climàtic?

Aquest camp ja s’ha treballat molt, científicament i s’ha arribat a la conclusió que l'impacte del canvi climàtic sobre la salut serà molt important. S’han estudiat tres tipus d’efectes. Els primers són els directes, els que provoquen les onades de calor, les inundacions... Amb el canvi climàtic creixen els fenòmens meteorològics extrems: hi ha més pluges, més sequeres, més grans freds, més grans calors... I les onades de calor provoquen alta mortalitat: en la darrera onada va haver-hi 20.000 morts pel cop de calor a tot Europa. Els segons efectes a considerar són els produïts de forma indirecta, com el cas de les malalties transmeses per vectors (mosquits, artròpodes..). El comportament d’aquests éssers canvia amb les modificacions climàtiques: els vectors poden migrar i estendre la malaltia. El canvi en la distribució de les espècies pot afectar la distribució de malalties com el zika, la malària, el dengue, i sembla que ja està havent-hi canvis... Els tercers efectes són els més sistèmics: el canvi climàtic provocarà canvis globals que tindran efectes sobre la salut. Per exemple, si es redueix la biodiversitat es reduirà la pol·linització i, en conseqüència, és probable que caigui la producció d’aliments i que molta gent passi gana i estigui mal alimentada.

Amb el canvi climàtic és probable que milions de persones es quedin sense aliment"

Quin seran els canvis que afectaran més greument la salut humana?

Probablement els efectes que menys coneixem seran els més importants. Poso per cas les  migracions. Amb el canvi climàtic és probable que milions de persones que viuen en economies de subsistència es quedin sense aliment i es vegin obligades a desplaçar-se i a instal·lar-se a d’altres àrees. Però les nostres societats tenen una capacitat limitada d’absorbir migracions a gran escala. Si les migracions arriben en massa com a conseqüència del canvi climàtic, tindrem un problema molt greu.

Quins són els efectes del canvi climàtic que ja se senten en la salut?

Són molts: sabem que hi ha hagut un augment del calor i de les temperatures extremes, i els cops de calor maten. Ha augmentat la contaminació atmosfèrica i la contaminació mata. L’al·lèrgia s’agreuja... La salut del planeta i la salut humana van juntes. Ja no podem separar-les. Per això s’usa, darrerament el concepte de salut planetària.

El problema no és només el canvi climàtic. Hi ha un canvi global"

Els responsables de les polítiques sanitàries, són prou conscients dels perills que suposa el canvi climàtic?

Ha costat molt que s’arribi a assumir el problema del canvi climàtic. L’evidència científica ara és aclaparadora, però no coneixem molts dels detalls ni les conseqüències que pot tenir aquest canvi en el futur. I potser les conseqüències seran molt més greus del que ens pensem. A més a més, el problema no és només el canvi climàtic. Hi ha un canvi global, del que el canvi climàtic n’és una part, però que també tindria a veure amb la desforestació, la contaminació, les migracions... Cada dia hi ha milions de persones que viatgen d’una banda a l’altra del planeta, i amb això, evidentment, el patró de difusió de les malalties canvia.

Com han evolucionat les malalties a nivell mundial en els darrers anys?

En els darrers anys s’ha aprés molt dels patrons globals de difusió de les malalties a nivell planetari. Al món passen dues coses. Als països més pobres i amb més mortalitat està augmentant l’esperança de vida gràcies a la disminució de la mortalitat per malalties infeccioses, però augmenten les malalties cròniques. És l’anomenada transició epidemiològica. La Xina i l'Índia estan en plena transició; ara per ara tenen tots els problemes dels països pobres i a sobre ja estan tenint alguns dels problemes dels països avançats. L’altre fenomen que estem descobrint és que l’esperança de vida no sembla que es vagi a disparar als països rics, per l’impacte de malalties cròniques, per epidèmies com l’obesitat i per les malalties degeneratives. Aquests reptes als països rics amenacen la sostenibilitat dels guanys en salut que hem experimentat en els darrers 50 anys. Als països menys desenvolupats hi ha signes de millora en alguns sectors però un agreujament per l’altre. El balanç no pot ser molt optimista.

Tenim un perfil de malalties cada cop més global. Les polítiques sanitàries són prou globals com per enfrontar-se a uns fenòmens que cada cop desborden més les fronteres estatals?

En els darrers anys les polítiques de salut es guien pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per la ONU. Aquests ODS suposen un gran avantatge: reconeixen que molts dels problemes de salut dels humans depenen d’un fenomen global. El problema és que els marcs de governança internacionals sobre això són absolutament insuficients. Aquests ODS no van acompanyats d’un marc polític que pugui dur a la pràctica aquest marc teòric seriosament. No hi ha cap tipus d’institució que pugui sancionar a aquells que no acompleixin els seus compromisos, i així és molt difícil garantir l’acompliment de les polítiques globals.

Les grans corporacions han negat sistemàticament l'evidència científica en defensa dels seus interessos"

Personalment, creu que són eficaces les mesures que es prenen contra els problemes de salut global?

En els darrers vint anys s’han afeblit les polítiques de salut pública que eren els grans instruments que teníem per fer front als grans problemes. Les agències estatals de protecció ambiental s’han afeblit davant les grans corporacions, que han negat sistemàticament l’evidència científica en defensa dels seus interessos. Les empreses del sucre van estar pagant a científics perquè no revelessin que el problema de l’obesitat venia del sucre. Les conseqüències de la globalització desregulada són tan bèsties que el planeta no és sostenible. Tot apunta a un procés de conseqüències devastadores. La petita esperança que tinc és que la magnitud del desastre que s’apropa obligui a canvis polítics i socials que permetin fer front a aquestes qüestions.