Avui s'han concedit els premis Cruïlla de literatura infantil i juvenil, uns guardons que figuren entre els de més renom en literatura catalana. Maite Carranza ha guanyat el Vaixell de Vapor amb La pel·lícula de la meva vida, una novel·la infantil sobre els desnonaments, i Anna Manso ha guanyat el Gran Angular de literatura juvenil amb Allò de l'avi, una novel·la sobre la corrupció inspirada en el cas Millet.

Els nens no són tontos"

A favor d'explicar-ho tot

Ambdues autors, que es coneixen bé i empatitzen en la seva forma d'abordar la literatura, han assegurat que calia escriure sobre aquests temes, perquè hi ha molts nens que són víctimes de la crisi, o que viuen els casos de corrupció de prop. Asseguren que es tracta de temes potents, que fins ara havien estat poc tractats en la literatura juvenil i infantil, i que abordant-los es normalitza la literatura juvenil. Han apuntat que hi ha "molta hipocresia social" i que no s'ha de tenir temes tabús per tractar amb els nens: "No té sentit no parlar amb ells de la mort i que després es passin el dia amb videojocs on hi ha morts per tot arreu". Ambdues han criticat que la literatura juvenil i infantil tendeixi sempre a tenir un punt d'evasió i que es destini a allunyar els nens dels aspectes més punyents de la realitat: "Els nens no són tontos", ha afirmat Anna Manso..

El desnonament d'un nen en primera persona

Maite Carranza, a La pel·lícula de la meva vida ha abordat el tema dels desnonaments, i reconeix que el desafiament no ha estat fàcil: "Parlar de la pobresa infantil era un repte. Havia de parlar d'això i no trobava el com". Creu que quan hi ha tants nens que passen per situacions tan difícils era necessari explicar el problema als infants: "aquesta història s'havia d'explicar i la meva forma de fer-ho ha estat donar veu a l'experiència d'una nena, des de la seva incredulitat i des de la seva estupefacció. Una nena que veu que tot el món s'ensorra al seu voltant". I aquesta nena de dotze anys, traumatitzada pel desnonament, vol evitar que el seu germà de set anys pateixi com ella, i s'inventa una història per consolar-lo. La història d'una pel·lícula fantàstica per superar una realitat tèrbola.

Una història propera

Carranza no ha hagut de buscar molt lluny per trobar inspiració per al seu llibre. Ha aprofitat la presentació per denunciar la precarietat dels treballadors del món de la cultura, "les grans víctimes invisibles de la crisi". L'autora no oculta la seva indignació per la situació que travessa molta gent que ha passat de la classe mitja a la indigència. I reclama que la crisi està lluny d'haver-se acabat, perquè els nens d'aquest país passen per circumstàncies dramàtiques, com ho saben bé a les escoles, que han d'assumir un paper d'ajuda que l'Estat no assumeix.

Sota l'estela de Millet

Anna Manso també es preocupa per explicar als nens els problemes socials. Ella creu que el 2008 li va canviar la vida, com la va canviar a tanta i tanta gent de tot el món. Diu que el 2008 va perdre la innocència i assegura que després de la crisi no es pot explicar la realitat de la mateixa manera que s'explicava abans. Ha guanyat el Gran Angular amb un llibre sobre la corrupció i com aquesta afecta a la gent de l'entorn dels corruptes. Allò de l'avi explica la història d'un nen que adora el seu avi, Carles Canoseda, que és per a ell tot un referent. Però l'avi es veu involucrat en un cas de corrupció i el nen veu com el seu mite es va esfondrant. Anna Manso reconeix que el cas Millet li va provocar una sotragada moral, i assegura que l'avi del narrador de la història "Té moltes coses d'en Millet, tot i que no és en Millet"). Però també apunta que el cas Noos i el cas Bárcenas la van fer pensar en la situació dels nens en aquests escàndols: Què explicarien als seus companys de l'escola? El seu llibre tracta de respondre a tot això, però també de preguntar-se sobre les arrels de la respectabilitat i de la riquesa.

Maite Carranza i Anna Manso

Carranza i Manso no són dues escriptores novelles en el món de la literatura juvenil i infantil. Ambdues tenen un bon nombre d'obres editades. De fet, Anna Manso ja havia guanyat el 2008 el Gran Angular. Té més de cinquanta llibres publicats, molts d'ells a Cruïlla, però també a la Fundación Intermón Oxfam (molts d'aquests darrers situen la seva acció a països llunyans). Anna Manso també és una veterana autora. Les dues creuen que és una feliç coincidència que els hagin donat a elles dues els dos premis, doncs són amigues i han col·laborat en diverses ocasions ("en històries agradables i no tan agradables", com afirmen elles"). I les dues coincideixen en què les històries de nens no han de ser edulcorades, sinó que han de basar-se en la realitat, per dolorosa que sigui.