El conseller de Cultura, Santi Vila, ha apostat per un Acord Nacional per la Cultura, una macroestratègia cultural pactada entre tots els grups polítics, en una compareixença a petició pròpia a la comissió de Cultura del Parlament, per exposar els objectius del departament. Ha reconegut que governs anteriors ho havien intentat de forma infructuosa, però s’ha mostrat optimista a assolir aquest objectiu, tot assegurant que creia que tots els membres de la comissió hi col·laborarien. Ha apuntat que cal “una cultura al marge del partidisme” i uns “debats de cultura al marge dels debats de conjuntura”.
Aposta per més pressupost cultural
“Cal la regeneració del pressupost de Cultura”, ha dit el conseller. “La cultura és una de les potes fonamentals de l’Estat del benestar. És l’instrument de cohesió social i l’ascensor social”, ha apuntat. Vila ha dit que calen mesures per assegurar l'accés de la cultura a tothom, i ha reconegut que en aquest moment això no es garanteix. El conseller ha afirmat que el pressupost de Cultura és tan sols un 0,74 % del total, una quantitat que ha valorat com absolutament insuficient per als estàndards internacionals. Ha apostat per arribar a curt termini a l’1%, un percentatge que a Catalunya només es va assolir en temps del president Maragall, a qui ha felicitat. I ha apuntat que tot allò que sigui allunyar-se del 2 %, el nivell dels països avançats, seria limitador. Ha anunciat que cal injectar fons al món de la cultura, perquè fins i tot es corre el risc que el sector cultural col·lapsi.
Un toc liberalitzador
Vila ha defensat que “les polítiques de cultura han de ser liberals, en el bon sentit de la paraula”. Tot partint de la base que la cultura “és, sobretot, societat civil”, ha apostat per involucrar el sector privat a fons en les polítiques culturals, i ha posat com a exemple la gestió del Museu Picasso o de la Fundació Dalí. Per a Vila, la clau de la cultura rau en dinamitzar la demanda cultural. I l'estratègia bàsica en aquest camp serà la difusió del carnet cultural, a partir dels 3.500.000 carnets de biblioteca ja existents.
Aposta per tradició
“La tradició és motor de present i de futur”, ha definit Santi Vila, que ha assegurat que la seva conselleria s’aproximaria a la cultura com a memòria, patrimoni i tradició. En aquest sentit ha anunciat el seu suport als castellers, a les falles del Pirineu i a la Patum, però també a les altres 15.500 festes tradicionals, que ell presenta com a demostració de la riquesa de la cultura popular.
Reequilibrar el territori
Vila ha posat èmfasi en el fet que les polítiques culturals de la Generalitat tenen la obligació d'equilibrar el territori. Assegura que a la zona de Barcelona hi ha una alta densitat d’oportunitats, i que cal donar accés a la cultura a la gent d’altres territoris, on pot haver-hi talent, però hi ha dificultats per explotar-lo. En aquest sentit, Vila ha anunciat que hi haurà accions a les comarques, amb iniciatives destinades a setze museus, amb un discurs especialitzat en el seu territori, com el Museu Casteller de Valls. I també ha assegurat que s'aprofundiria en la promoció de la lectura als municipis, i s'expandiria a nous municipis aquesta iniciativa, que vincula educació i cultura.
El català, prioritari
El conseller ha deixat ben clar que la llengua catalana ha de jugar el paper de llengua pròpia d’aquest país. Ha destacat que, afortunadament, avui en dia el català és la llengua d’una cultura viva, potent, que interactua amb d’altres cultures i que té una vocació universal. Però reclama que el seu ús no es correspon a la demanda social, per exemple al món judicial. Ha anunciat que el govern tractaria de garantir la presencia del català a tots els nivells, des del cinema fins a l'empresa. Vila ha deixat clar que l'Estat és reticent a la normalització del seu ús, i que això és un problema greu. Malgrat tot, ha mostrat la seva satisfacció per la progressiva normalització del català a les Illes, a l’Aragó i al País Valencià.
El castellà, també
En diverses ocasions, Vila ha anunciat que les institucions catalanes tindran en compte i valoraran la literatura que es fa a Catalunya en llengua castellana. Considera que el castellà és una part fonamental de la cultura del país i que cal defensar-lo. Ha indicat també que el Govern donarà ple suport a l’occità i a la literatura aranesa, com una part essencial de la cultura del territori i s’ha compromès a defensar la llengua de signes catalana, utilitzada per milers de sords catalans i per les seves famílies. Malgrat tot, ha insistit que la conselleria apostaria també per l’anglès, amb l’objectiu que en un futur proper tots els ciutadans obtinguin el ple domini d’aquesta llengua.
Altres iniciatives
Vila ha anunciat diverses iniciatives més. En primer lloc ha assegurat que es promocionaran alguns llibreters, repartint-los segells de qualitat, perquè són els que asseguren la difusió de la cultura pel territori. Per altra banda ha dit que pressionarà el govern espanyol pel retorn als seus legítims propietaris dels papers de Salamanca que reclamen 43 municipis catalans. I ha assegurat que s’incrementaria el volum de compres de les biblioteques catalanes, davant la greu paràl·lisi de la renovació del patrimoni bibliogràfic.
Aproximacions tèbies
Ciutadans ha aplaudit les referències a la llengua castellana. “Segur que arribarem a acords per aquesta via”, ha assegurat la diputada Sonia Serra, que ha criticat la defensa del català de consellers anteriors. La intervenció s'ha caracteritzat per la suavitat, però les repliques posteriors han estat molt més dures. Rafael Bruguera, del PSC, s’ha mostrat disposat a un acord, i ha assegurat que si hi ha voluntat de diàleg per part del Govern, i li sembla que Santi Vila la té, hi haurà pacte. Malgrat tot, si bé ha valorat positivament la possibilitat d’un Acord Nacional per la Cultura, ha criticat la paràl·lisi i el partidisme al seu entendre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA), que seria, segons ell, qui hauria d’impulsar realment els pactes culturals. Gemma Lienas, de Catalunya Sí Que Es Pot, ha assegurat que la cultura catalana està en un estat crític i ha reclamat l’accés a la cultura per a tots. Ha considerat bons els objectius, però ha criticat a Vila la falta de concreció en les estratègies i li ha recordat que el mercat no pot ser el regulador d’un element com la cultura. La diputada Teresa Vallverdú, de Junts pel Sí, ha mostrat el seu suport al conseller, però ha insistit que cal prendre mesures per evitar que importants sectors de la població quedin marginats de la cultura per motius econòmics.
Oposició oberta
El PP i la CUP s'han mostrat molt més crítics amb Vila, tot i que els majors blasmes han recaigut en l'exconseller Ferran Mascarell. Juan Milián, del PP, ha demanat a Vila que sigui liberal en tots els sentits i ha criticat les polítiques culturals del passat pel seu nacionalisme. I li ha demanat que escapi a la voluntat estatista de Mascarell. Mireia Boya, de la CUP, s’ha adreçat a la comissió en aranès i ha criticat sobretot la mercantilització de la cultura. Ha recordat al conseller que no tothom té igual accés als béns culturals i ha demanat que el Govern aposti per una cultura realment popular, recolzant l’autogestió de les iniciatives culturals. A més, ha apostat per la millora de la situació dels treballadors del món de la cultura, que al seu entendre pateixen un procés d'absoluta precarització.