Del 19 de maig i fins al 11 de juny, el 1984 de George Orwell arriba al Versus Teatre de Barcelona de la mà de la companyia Escapade. 1984 (el Gran Germà t'està observant) s’oferirà en anglès, de dijous a diumenge. L'obra ha estat dirigida per Sue Flack, sobre una adaptació dramàtica de la novel·la de Matthew Dunster. Escapade Theatre assegura que Orwell està més d’actualitat que mai, i apunta que l’Estat modern és el Gran Germà, que ens està observant. I apunta algunes frases que, segons ells, apunten la capacitat visionària d'Orwell:  “Qui controla el passat controla el futur. I qui controla el present controla el passat"; “La tria de la humanitat es troba entre la llibertat i la felicitat, i per a la gran massa de la humanitat la felicitat és millor”; o “El Partit busca el poder pel seu propi bé. No ens interessa el bé dels altres; només ens interessa el poder, únicament el poder”.

1984

1984 és una de les obres clau de l'anglès George Orwell (1903-1950), i ha estat amb freqüència adaptada al cinema, al teatre i al còmic (fins i tot en versions musicals). Aquesta una novel·la de ficció política, publicada per primera vegada el 1949, retratava la societat del futur com una dictadura totalitària en què el Gran Germà tenia capacitat de controlar-ho tot. Mitjançant el Partit i les noves tecnologies el Gran Germà ho sabia tot, ho jutjava tot, ho castigava tot... Els ciutadans no tenien intimitat, no tenien llibertat: tot el que feien estava estrictament vigilat... En bona part, l'origen del 1984 es troba a Barcelona. Orwell va estar durant la guerra civil i els Fets de Maig a Catalunya, i de seguida va simpatitzar amb el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), un grup d'esquerra radical antiestalinista liderat per Andreu Nin. George Orwell va veure amb dolor les purgues aplicades pels comunistes del PSUC i del PCE i per l'NKVD en contra dels anarquistes i els militants del POUM, i va reflectir-ho en el seu assaig Homenatge a Catalunya. A una altra de les seves novel·les, La revolta dels animals, Orwell va fer una altra metàfora dels règims totalitaris, que tant podia servir per als nazis com per als estalinistes. De fet, Orwell, escandalitzat pels abusos del règim soviètic, va col·laborar amb els serveis secrets britànics, tot delatant alguns dels seus companys artistes d'inclinacions prosoviètiques.