L'argentí establert a Catalunya Agustín Comotto ha publicat a Nórdica Cómic un còmic, 155, que repassa la vida d'un dels mites de l'anarquisme de principis de segle XX, Simón Radowitzky. Radowitzky és més conegut com el pres 155 del penal argentí d'Ushuaia; es tracta d'un jueu ucraïnès que el 1909, amb 17 anys, va matar amb una bomba el coronel argentí Ramón Lorenzo Falcón, responsable de la repressió sagnant del moviment obrer de Buenos Aires. Un home que, quan era pres a l'extrem sud del Planeta, va generar una onada de solidaritat mundial, equiparable a la que va despertar la condemna a mort dels anarquistes d'Estats Units Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. La premsa anarquista espanyola, com La Revista Blanca es va volcar en reclamar el seu alliberament.

Simón Radowitzky. Fotografia: Autor desconegut.

Una història de pel·lícula

Comotto reconstrueix la vida de l'anarquista Radowitzky a partir de bastantes fonts, però sobretot del l'obra La vida por un ideal de l'escriptor Augustin Souchy, un amic de Radowitzky que havia començat a escriure la seva biografia (i que no va poder acabar per la mort de l'activista anarquista). Simón Radowitzky era jueu, i va patir des de ben petit les injustícies. Va haver de marxar del seu poble per les persecucions contra els jueus de les autoritats tsaristes. Va haver de començar a treballar de ben petit, perquè la seva família no tenia recursos. Es va afiliar al moviment anarquista quan era molt jove i va ser empresonat ja als 16 anys. Va decidir emigrar a l'Argentina, fugint de la misèria i de la repressió. Allà tornaria a entrar en relació amb els cercles anarquistes i va participar en la manifestació del Primer de Maig de 1909 que va acabar amb la mort de vuit obrers. Aleshores va decidir atemptar contra Ramón Falcón, el cap de policia responsable dels fets. Va llançar-li una bomba, que va matar el coronel i el seu secretari. En ser perseguit va intentar suïcidar-se amb un tret al pit, però va fallar.

El pres 155

El govern argentí no el va condemnar a mort perquè en el moment dels fets Radowitzky era menor d'edat. Però va decidir condemnar-lo a cadena perpètua i recloure'l a un penal en pèssimes condicions, on estigués aïllat del moviment anarquista, molt solidari amb el pres. El lloc triat va ser Ushuaia, a l'extrem sud de la Patagònia, la localitat situada més al sud de l'Argentina. Allà hi va patir tortures, fred i gana, però va resistir. Després d'un intent avortat de fuga, va ser condemnat a dos anys de confinament solitari a la seva cel·la. Finalment va ser indultat el 1930 pel president Yrigoyen, que alhora va dictar el seu desterrament. No va poder tornar a Rússia, on havien pres el poder els comunistes, ferms enemics dels anarquistes, i es va establir a l'Uruguai, on va ser perseguit com a immigrant il·legal.

De Barcelona a Mèxic

Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, Radowitzky es va afegir a les Brigades Internacionals i va lluitar al front de l'Aragó amb una divisió bàsicament anarquista. Però va ser retirat del front perquè patia tuberculosi i se li van atorgar feines a la reraguarda. Va viure a València i a Barcelona tot col·laborant amb la CNT. Amb la derrota republicana va passar a França, on va ser tancat a camps de refugiats, amb els republicans espanyols. Finalment va aconseguir desplaçar-se a Mèxic, on va viure els darrers anys de la seva vida en l'anonimat. Va morir el 1956, d'un atac de cor.

Fragment del cómic 155. Nórdica Còmic.

Barcelona, cau d'anarquistes?

No és habitual que un acte cultural compti amb un ple absolut. Però durant la presentació de 155, a la llibreria Barra Llibre del barri de Sants, era impossible accedir al local. De fet, un nombrós grup de gent es va quedar fora. La història de Simón Radowitzky interessa en una ciutat marcada per l'anarquisme; sembla que hi ha gent que no ha oblidat que la capital catalana va ser, en temps de Radowitzky, la Rosa de Foc. L'acte de presentació va comptar fins i tot amb la presència d'un vell militant anarquista, Octavio Alberola, que havia conegut a Simón durant el temps en que aquest va residir a Mèxic, en els darrers compassos de la seva vida. El públic va aplaudir amb entusiasme la història del pres 155, un home que no va tenir infància, que va passar mil misèries i que va ser capaç de venir a lluitar a la guerra civil després de passar 20 anys a la presó. L'autor del còmic, que a la presentació va combinar el català amb el castellà amb accent argentí, es va proclamar com a seguidor de l'anarquisme i va reivindicar la vigència d'aquesta ideologia. Va apuntar que havia elegit narrar la història d'aquest personatge, perquè per a ell és sinònim de solidaritat. Un individu que va ser capaç de sacrificar-ho tot per lluitar pels seus companys, però que alhora es va beneficiar de la solidaritat anarquista: fou alliberat per les pressions contínues per al seu alliberament, i va sobreviure a Mèxic gràcies a l'ajuda dels militants àcrates. Comotto també va presentar Radowitzky com a símbol de resistència: algú que va suportar tortures, gana i fred i que no es va fer enrera. L'autor va recordar que el pres 155 havia estat refugiat, i va reclamar suport als actuals refugiats que fugen de Pròxim Orient. Comotto va tancar la seva intervenció amb la consigna "Salut i anarquia!", que va ser resposta per alguns dels assistents.

Presó d'Ushuaia. Fotografia: Wikimèdia i Archivo General de la Nación Argentina.

Nórdica: 10 anys en primera línia

155 ha estat publicat per "Nórdica Cómic", una línia editorial de Nórdica Libros. Aquesta és una de les noves editorials independents que han intentat guanyar el seu espai editorial especialitzant-se en un petit sector en el que competeixen amb els grans mitjançant un bon coneixement del que ofereixen i una edició molt cuidada. La seva col·lecció emblema és "Letras Nórdicas", on ha traduït a autors nòrdics ben poc coneguts aquí, des de clàssics com el Nobel noruec Knut Hamsun, fins a autors de màxima actualitat com Kjell Westö. Però a partir d'aquí, ha obert altres línies d'edició: en la publicació de còmic també han oscil·lat entre els clàssics, com Robert Crumb, i els creadors més recents, com Marion Fayolle. Però també té una col·lecció dedicada a grans textos breus, una línia d'edició de llibres il·lustrats, una molt acurada col·lecció infantil (amb una línia dedicada a unes curioses guies de viatge per a infants)... Però Nórdica no vol encasellar-se, i té una col·lecció, "Otras latitudes", que és un calaix de sastre on hi encabeixen el bo i millor de la literatura universal. I no dubten en publicar autors que, malgrat tenir molta anomenada, són ben difícils de trobar a les llibreries, com Pier Paolo Pasolini, Luigi Pirandello o Franz Kafka.

Entre la novel·la i la biografia 

Als anys seixanta i setanta triomfaven uns còmics, publicats per l'editorial Novaro: les "Vidas ejemplares". Allà se'ns presentaven amb vinyetes les vides dels sants amb uns dibuixos ben vistosos i amb històries punyents, amb grans dosis de violència, tortures, animals salvatges, lluites èpiques, aventures... Més endavant en van fer una versió laica, amb els mateixos ingredients: "Vidas ilustres". Aquests llibres eren terriblement efectius per popularitzar personatges entre la gent poc aficionada a llegir. 155 és la versió anarquista d'aquelles notables obres de Novara, tot i que amb molta més preocupació per la fidelitat a la realitat (assegura que el 90 % dels fets són reals, però que s'inventa sentiments, inquietuds i algun personatge, com la fascinant Lyudmyla).

Comotto no juga amb el color, sinó que combina el negre i els grisos amb alguns tocs aïllats  de vermell; però el tema és prou tenebrós com perquè no necessiti més paleta. De forma magistral, l'autor ens retrata la duresa de la vida d'aquest heroi modern: la seva infància perduda, els seus amors perduts, la seva voluntat d'anonimat, la seva vida consagrada a un ideal que no triomfa (ni a Rússia, ni a l'Argentina, ni a Espanya...). Una obra preciosa que ens ajuda a reviure els personatges mítics d'una època ja passada. Comotto assegura que va escriure l'història de Radowitzky perquè no es veia capaç encara d'enfrontar el seu passat i relatar la història de la seva família (defineix el seu pare com "un dels darrers revolucionaris que van sortir de l'Argentina"). Esperem que algun dia sigui capaç d'explicar aquesta història i de realitzar una història tan impactant com 155.

 

Fotografia de portada: Fragment de 155. Comotto. Nórdica Cómic.

Bienal Antàrtida
1ª Bienal de l'Antàrtida Colonialisme artístic a l'Antàrtida? Gustau Nerín