Aquesta primavera està carregada de conjectures sobre el passat i el futur. Als seus 86 anys, l'Oracle d'Omaha (com es coneix a Buffett) va entonar el mea culpa per haver-se mostrat, va dir, poc perspicaç respecte a l'evolució de la tecnologia i la denominada economia numèrica, motor de la quarta revolució industrial.

Davant de les 40.000 persones que havien anat a escoltar-lo a la junta general d'accionistes de Berkshire Hathaway, el cèlebre inversor, que ha multiplicat per 13.000 les valoracions del hòlding, va confessar els límits de la seva estratègia conservadora, basada en els negocis i sectors tradicionals, sense percebre les valuoses llavors tecnològiques que tenia davant.

"Internet havia de canviar les nostres vides. Però això no significava que cada companyia valgués 50.000 milions de dòlars"

Gran expert en bombolles, Buffett comentava que "un pot posar-se en un embolic amb més facilitat a partir d'una premissa veritable que amb una de falsa". Això va passar, explicava, amb el mercat immobiliari. "El 67% dels americans volien tenir la seva pròpia llar, i si era així, pujaria de valor. Això pot portar a pensar que és una bona idea comprar una casa perquè l'any que ve costarà més. O millor no només una, sinó algunes. D'aquesta manera, s'oblida de la primera premissa", va sentenciar. I així va venir el crac de l'immobiliari i les subprimes.

Segons la seva opinió, amb Internet "va ser el mateix. Internet havia de canviar les nostres vides. Però això no significava que cada companyia valgués 50.000 milions de dòlars". I era cert. Va ser el crac de les tecnològiques de l'any 2000.

Però, ara el valor a Wall Street d'Apple és de 800.000 milions de dòlars, una xifra que l'està fent meditar. Buffett ha reconegut que va sobreestimar el potencial d'IBM i ara ha venut un terç de les seves accions per pujar al carro del rei de l'smartphone. Així mateix, ha reconegut que va desdenyar Google, quan els seus responsables van acudir a ell per a la seva sortida a borsa. La mateixa història li ha passat amb Amazon.

La qüestió no és que ell vagi lent sinó que és el temps el que ha tornat a accelerar-se

Deprimit, Buffett està rumiant la seva jubilació en caure que ha perdut reflexos i tarda a agafar les vetes de la rendibilitat futura. Aquest ha estat sempre el seu ofici.

La qüestió no és que ell vagi lent sinó que és el temps el que ha tornat a accelerar-se. Tesla Motors ha promès un cotxe autònom des d'aquest any i això ha fet que Ford jubili Mark Fields, patró de la companyia des de fa tres anys, per posar al seu lloc Jim Hackett, fins ara cap de la divisió mobilitat, des d'on ha definit una nova estratègia davant de les mutacions de l'automòbil.

Són la major part dels sectors concernits per la disruption tecnològica en marxa, que amenaça de substituir llocs de treball per robots tant a peu de fàbrica com a les oficines, la qual cosa amenaça amb una crisi social.

Bill Gates defensa que els robots haurien de compensar fiscalment els llocs de treball que reemplacen, la recaptació dels quals aniria destinada als col·lectius més vulnerables i a la creació de llocs de treball socials.

La 'disruption' tecnològica en marxa, que amenaça de substituir llocs de treball per robots, adverteix una crisi social

Aquesta idea no està trobant ressò ni a Europa ni als EUA, malgrat rebre suports marginals. A Alemanya, la ministra d'Economia, Brigitte Zypries, del SPD, s'ha oposat a aplicar taxes fiscals sobre els robots. "Un impost sobre les màquines o els robots no és una cosa eficaç. Pot conduir que les empreses renunciïn a les tecnologies innovadores". I quant a la fórmula d'una "renda universal" per compensar la pèrdua de llocs de treball, ella respon: "En aquest cas, es planteja la qüestió: qui paga? No he vist encara un càlcul seriós. Per tant, sóc escèptica".

Als Estats Units, l'Administració Trump ha presentat un projecte de pressupostos que suposa una retallada de 3,2 bilions de deute en 10 anys, la major part procedents d'ajuts socials. Ni hi ha menció a "la renda universal".

Probablement, fins que no s'estengui la intel·ligència artificial, que alguns, com la consultora Roland Berger, situen el 2038, la possibilitat de guanyar rendes sense treballar serà més aviat una hipòtesi futurista, o una idea bombolla, que diria Warren Buffett.