La confusió s'ha apoderat de les borses, que s'han ensorrat en presentar-se circumstàncies impossibles, ingovernables. L'Ibex va retrocedir prou per tornar al niu del cucut al qual torna últimament quan hi ha tempesta: els 8.700 punts. El debat Clinton-Trump té pendent d'un fil el món. El Dow Jones s'ha deixat a l'obertura prop d'un 0,7%. I pot patir més giragonses, com si fos al Madison Square Garden, el vell temple de la boxa.

Inicialment, l'atenció estava orientada cap a Alger, on es discuteix sobre els preus del petroli i si s'arribava a un acord per congelar la producció. Hi va haver espetecs i nervis quan es va parlar que fons xinesos estaven comprant futurs sobre el cru. Llavors la cotització va pujar, però al final tot va quedar en no res, dispers. El Brent ha pujat a 46,80 dòlars, dins dels marges habituals.

Hi va haver una sorpresa molt bona a Europa, i aquesta sí que va ser diferent. L'índex IFO sobre la confiança dels empresaris alemanys ha pujat a 109,5 punts, el nivell més alt en cinc anys des de març del 2014. La raó? Els capitans d'empreses alemanys han dit que el temor d'un replegament que va produir el Brexit ha quedat enrere. Al contrari del que passa al Regne Unit, on els directius del sector financer han confessat en una enquesta de PwC que estan estudiant reestructurar-se o resituar-se fora. La CNN ho qualifica de Brexodus.

A l'Ibex, els bancs van patir de resultes del fort descens del Deutsche Bank, que es resisteix a pagar la multa que li apliquen els EUA per les seves activitats "subprimes" i alhora desmenteix que estigui disposada a rebre ajuts de Berlín per afrontar el tràngol. Tot eren embolics avui, de manera que Draghi va prometre que el BCE mantindrà "una quantitat molt substancial de suport monetari". Va sonar a allò de "faré tot el que sigui necessari...". Alerta.

Doncs bé, en comptes de frenar el desconcert, el Dow Jones va haver de bregar de sacada amb el fet que les vendes a la menuda d'habitatges havia descendit un 7,6% l'agost, mal senyal sobre el consum, encara que potser pot aplicar-se el pal·liatiu de la presència del factor estacional.

En fi, que tot això no era més que el preàmbul per al primer gran combat polític del segle XXI. Wall Street, que és pro-Clinton, igual com la Reserva Federal, està superespantat encara que The Economist hagi titllat el programa econòmic de Trump d'absurd. "És un personatge absurd, absurd," diuen. Potser. Però les ones de por que provoca arriben fins al Hudson.